L'Olot és un dels equips del grup tercer de Segona B que practica un futbol més ofensiu. Tot i això, la gran paradoxa és que és el segon equip menys golejat de la categoria, amb 28 gols encaixats, per darrere de l'Hèrcules, segon classificat, al qual li han fet 23 gols després de 36 jornades. D'aquestes, l'Olot ha deixat la porteria a zero 16 vegades.

En les altres quatre temporades que ha estat a la categoria de bronze, mai s'havia apropat a uns números defensius com aquests. El curs passat l'equip duia 35 gols a la trenta-sisena jornada; el 15/16 eren 50; el 14/15 en duia 36; i al 13/14, 54, fins a 26 gols més encaixats que en l'actual temporada. De fet, en aquests moments, l'Olot ha rebut menys gols dels que havien encaixat el Llagostera (13/14) i Vila-real B (15/16) quan van ser campions.

Un dels motius del rendiment defensiu és que aglutina molt la pilota i mentre el rival no tingui l'esfèrica no et pot fer mal. Tot i això, a Segona B la gran majoria de gols es fan en transició o en jugades en les quals es busquen pilotes a l'espai, així que tenir molt la possessió no t'assegura concedir menys ocasions. La gran clau de l'Olot és com reacciona l'equip després de perdre la possessió. Els atacs són tan ordenats i amb mecanismes tan treballats en fase de creació que, quan l'equip perd la pilota, sempre hi ha jugadors propers a la zona on es perd. I aquest aspecte s'ha accentuat des que el conjunt de Garrido juga amb quatre migcampistes, ja que sempre es troben en superioritat numèrica en zones interiors.

Garrido assegura cada setmana que un dels objectius del que queda de curs és fer la millor temporada històrica del club a Segona B. L'equip necessitaria sumar quatre punts en els dos partits que queden. És possible, però també complicat tenint en compte que els propers rivals dels olotins, Teruel i Sabadell, es juguen el descens. Fer el millor any defensiu sí que és a l'abast.