Dijous a Salamanca, fins quan no va veure el partit guanyat?

Fins que van xiular el final! (Riu). Bé, potser hauria de dir que en els últims 20 segons, quan hi va haver una acció en què la Laia (Palau) va recuperar la pilota, i va fer la sensació que el Perfumerías Avenida abaixava definitivament els braços. Allà vam respirar. L'inici que vam fer ens va sorprendre a tots, veritablement. Per la qualitat del bàsquet del nostre equip i també potser per veure les jugadores del Salamanca un pèl per sota del que estàvem acostumats. Som conscients de l'orgull que tenen i que vindran aquí a per totes, sense cap dubte. Va quedar clar que ni guanyant de 20 tens la victòria assegurada contra el Perfumerías Avenida. Parlant d'això, penso que va ser un «error» que a la Lliga regular nosaltres guanyéssim de 26 a Fontajau, perquè això les va fer reaccionar i van fer diversos moviments, mentre que també penso que a l'Avenida tampoc li va anar bé guanyar-nos de 27 allà perquè això va despertar les nostres jugadores i l' staff, i potser les va fer refiar massa, a elles.

Què va canviar l'Uni per poder guanyar el partit?

El cos tècnic està fent una gran feina d'adaptació a l'equip rival. I encara penso que en el partit de diumenge es veurà un altre pas endavant del nostre equip en l'aspecte tàctic. Portàvem la final molt ben preparada i les vam sorprendre amb les seves armes, defensant, corrent i intimidant. Com deia Ortega, les vam guanyar amb la seva recepta. L'atac et pot guanyar un partit però les defenses guanyen campionats. El nostre equip ens ha acostumat a atacar molt bé, era una senya d'idenitat, però amb els canvis per la marxa de Murphy i la lesió de Colhado, l'equip s'esta retrobant per readaptar-se.

Per on passen les opcions de guanyar el segon partit?

La victòria passa per no pensar en la victòria. Passa per ser conscients que el Perfumerías Avenida està ferit però no està mort. Hem de tenir el pavelló ple, amb una gran marea vermella que els faci molt complicat fer-se amb la victòria. Dijous, malgrat l'avantatge que vam agafar i el bon partit que vam fer, ja es va veure que a la segona part els àrbitres van xiular dues antiesportives en contra de l'Uni pel factor Würzburg. El factor ambiental és decisiu. Necessitem que Fontajau sigui de nou una olla a pressió. El partit de demà pot ser històric, però hem de tocar de peus a terra.

Quin ambient espera?

Obrirem la grada jove i pensem que omplirem Fontajau. Posarem cadires a peu de pista per atendre els compromisos amb patrocinadors. En total ofertarem unes 5.300 localitats i la previsió és que batrem el nostre rècord d'assistència a Fontajau. Obrirem el pavelló una hora o una hora i quart abans de l'inici i la recomanació és que la gent vingui amb temps. L'horari és molt dolent per portar gent al pavelló però estic segur que la gent respondrà i que ens ajudarà en els moments difícils.

Passi el que passi a la final, un dels èxits ha sigut seguir engrescant l'afició gironina?

Sí, és un dels grans èxits. El club està en creixement i estem en via de fer grans coses en el terreny de club amb l'ajuda de tothom. Estem a la vora dels 1.900 abonats, que és la nostra xifra rècird. Sempre ens agradaria anar més ràpid però som conscients de la gran oferta lúdica i esportiva que hi ha a Girona. Ningú no ens ha regalat res. El secret del club és el treball de la formiga, i així seguirem.