04 de maig de 2019
04.05.2019

Dia clau perquè el Bordils encarrili la permanència «més meritòria» a Plata

04.05.2019 | 06:30
Ignasi Moreno llança a porteria en el Bordils-Villa de Aranda d'aquesta temporada.

A Ignasi Moreno, que ningú li vingui amb romanços. Fa gairebé una dècada que va fitxar pel Bordils i les ha vist de tots els colors. Va vibrar amb l'ascens, ha gaudit a Divisió d'Honor Plata i ha patit, temporada rere temporada, els obstacles que ha de superar un club amateur com és el gironí, que competeix contra gegants. Ara, lesionat al peroné, viurà des de la graderia les últimes jornades. Un tram decisiu per aconseguir la que seria la sisena permanència. Tota una heroïcitat. Queden tres jornades i la part baixa està que bull. El Bordils és desè, però només té el descens a dos punts. En queden sis en joc. Avui, una gran final al Blanc-i-Verd contra el Cisne en què la prioritat és guanyar per respirar i deixar-ho tot gairebé vist per sentència. «És un partit amb majúscules, hi ha molt en joc. Tenim molt clar que és clau per a la permanència. Tot s'ha ajustat molt i tenim aquest duel marcat al calendari. A casa podem guanyar a qualsevol i així ho hem demostrat». Així ho valora Moreno, preparat per «patir» des de fora. «Quan ets a la pista, amb l'adrenalina estàs més concentrat i vas fent el teu partit. Des de la graderia, tot i que intentes gaudir, costa molt més», admet.

Malgrat que els números a casa no tenen res a veure amb els de fora, al Bordils no li espera un partit fàcil. «El Cisne és molt regular, sempre està a mitja taula i acaba l'any tranquil. Aquesta temporada fins i tot té opcions de jugar la fase d'ascens, i això és perillós per a nosaltres. És un equip similar al nostre. Fa molts anys que manté el bloc i tots es coneixen molt bé».

No ho diu per dir. Ignasi Moreno hi ha coincidit més d'una vegada. Ell, que ha viscut els sis anys a Divisió d'Honor Plata. I tres més a Nacional. Va fitxar l'any 2010 procedent del GEiEG, sense imaginar-se, ni per un segon, el que l'esperava. A ell i al club. « Quan vaig arribar aquí l'únic que volia demostrar és que podia tenir alguns minuts a Nacional. Tot el que he viscut, sigui bo o dolent, forma part del que soc i m'ha fet créixer. El dia que ho deixi em sentiré molt orgullós del que he aconseguit com a jugador, amb aquest equip i en aquest club».

El proper repte no és pas cap altre que celebrar una nova permanència. Una salvació que s'està posant ben cara. Per la igualtat a la classificació i pel munt de dificultats que ha hagut d'afrontar aquest vestidor. «Per la situació de punts i dels rivals, però també per les moltes baixes que estem patint, trobo que aquest és l'any més complicat. Mai pots predir com aniran les coses, però hem tingut moltes lesions. Si a això li sumes la baixa laboral de l'Uri Márquez o la d'aquells jugadors que no es poden desplaçar... Si ens salvem, serà una de les temporades més meritòries». Ho diu en condicional perquè vol tocar de peus a terra. «Soc molt prudent, no vull celebrar les coses abans de temps. Ara, tampoc dono res per perdut i si no guanyem el Cisne, sé que encara tindrem moltes opcions de salvar la categoria». Si ho fan, nova gesta del Bordils. La sisena consecutiva. El secret? «És un tòpic, però al vestidor som un grup d'amics. Davant de qualsevol adversitat ens hem mantingut junts. I això que hem viscut situacions molt pitjors que la d'ara. Sempre som forts, sobretot a casa. Ens deixem la pell per allò que ens agrada». De moment, encara agrada. I molt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook