«En una sèrie tan curta, al millor de tres partits, el primer és fonamental», deia el tècnic del Perfumerías Avenida, Miguel Ángel Ortega, dilluns en una entrevista amb aquest diari, i l'endemà la capitana de l'Spar Citylift Girona s'apuntava a la mateixa tesi dibuixant un somriure a la seva carrera quan calculava el valor que tindria una victòria aquest vespre a Salamanca: «Seria una passada venir a Girona amb la possibilitat de guanyar el títol». Uni i Avenida enceten aquest vespre la seva cinquena final de lliga consecutiva, la primera amb victòria catalana (2015) i les altres tres amb el títol per a les castellanes, en un Wüzburg que es tornarà a omplir fins a l'última cadira (20.00, Esport 3 i Teledeporte) per obrir una sèrie que es traslladarà diumenge a Girona (en el poc encertat horari de les nou del vespre a Fontajau) i que tornaria a Salamanca dijous vinent en cas que fos necessari el tercer partit.
A Montpeller, on l'Spar Citylift Girona s'acaba d'acomiadar del seu somni europeu, Laia Palau admetia la superioritat del BLMA, que els havia guanyat la tornada de les semifinals per 29 punts de diferència (98-69), i avisava que «jo he vingut aquí per guanyar un títol i només ens queda la lliga». A Palau li coïa aquella derrota a la pista occitana, però no estava tan afectada com després de la final de Copa contra el Perfumerías Avenida. El Montpeller havia estat molt més superior del que ho havien estat les castellanes a Vitòria, que es van emportar el primer gran títol de la temporada per petits detalls, per ofici, contra un Uni que s'havia plantat a Mendizorrotza en plena transició entre Shay Murphy i Gabbi Williams i amb Nadia Colhado i Núria Martínez molt minvades físicament. La desgràcia de la lesió de Julia Reisingerova, un cop al genoll en una topada amb Erika de Souza del qual encara no ha fet net del tot dos mesos després, va acabar de decidir una final (71-79) en l'etern duel del bàsquet femení estatal que es torna a repetir ara amb el títol de lliga en disputa.
Capacitat per reinventar-se
Arribar a la final, i fer-ho en disposició de competir avalades pels seus bons partits en quarts de final i semifinals davant Araski i Cadí respectivament, parla bé de les jugadores de l'Spar Citylift Girona, i sobretot del cos tècnic encapçalat per Èric Surís, en una temporada on el grup ha hagut de superar la marxa per motius extraesportius de la seva màxima anotadora (Shay Murphy) i la pèrdua per lesió de la seva jugadora més valorada (Nadia Colhado). El canvi d'una tiradora com Murphy per una aler molt més física com Gabby Williams i el fet de no comptar amb la pivot brasilera, capaç de produir molts punts prop de cistella, ha conduït l'Uni a reinventar-se sent un equip «amb més solidesa defensiva», en paraules del mateix Surís. Amb les seves dues veteranes bases marcant la línia i jugant juntes ja d'inici, Laia Palau i Núria Martínez, l'equip gironí anota menys punts que quan comptava amb Murphy o Colhado. Però també n'encaixa molts menys. El segon partit dels quarts de final a Vitòria, deixant l'Araski amb només 48 punts anotats per tancar la sèrie, és el millor exemple d'aquesta nova versió de l'Uni, que, un cop assumida la pèrdua de Colhado, s'ha acabat de reconstruir amb l'arribada de Vivi Pierre-Louise, que en el partit a la pista del Cadí va demostrar que pot ser un més que bon complement per a Julia Resingerova.
El joc interior i estirar la manta
Erika de Souza sempre ha estat un maldecap per a l'Uni. A Vitòria, en la final de Copa, la veterana pivot brasilera va tornar a ser l'MVP i una peça clau per al Perfumerías Avenida, que amb ella, més la talentosa Angel Robinson, més les lluitadores Laura Gil i Cyesha Goree i la capacitat d'Adaora Elonu de fer mal d'esquenes a cistella, jugant tant de tres com de quatre, té una bateria interior inacabable. Solució? Jugar més tancades. Problema? Per fora, el Perfumerías Avenida té una tiradora solvent (Eldebrink), un altre dels botxins habituals de l'Uni (Sílvia Domínguez) i, a sobre, des de fa uns mesos, una autèntica, i cara, estrella del bàsquet femení com Jewell Lloyd, que passat Nadal va aterrar a Salamanca amb l'aval d'haver guanyat la WNBA amb Seattle i el Campionat del Món amb la selecció dels Estats Units.
És el vell dilema de la manta. Si l'estires massa cap a dins, per protegir-te de De Souza i companyia, es quedarà curta a fora per arribar a tapar els tirs de Lloy i Domínguez, però si no ho fas, la pivot brasilera pot tornar a decantar la balança. «Tothom ha de fer un pas endavant i ajudar les pivots en defensa i en el rebot», apuntava Rosó Buch sobre el repte tàctic d'aturar De Souza i el joc interior de l'Avenida sense deixar deslliurats tirs per a una Jewell Lloyd, a qui Ortega sol comparar amb l'ex-Uni Chelsea Gray, que va destrossar el València en el segon partit de les semifinals: 4 de 6 en triples i 32 de valoració en 28 minuts.
L'exigència física de l'Avenida
Miguel Ángel Ortega considera que el seu equip no defensa fent servir més les mans que la resta d'equips -«a lliga femenina molts equips esperen l'errada del rival i, en canvi, nosaltres defensem per provocar aquesta errada»-, però està clar que l'agressivitat en defensa és marca de la casa al Perfumerías Avenida. El criteri arbitral a l'hora de penalitzar amb faltes la defensa local i la capacitat d'adaptació al joc de l'Uni a l'agressiu joc castellà seran clau aquest vespre.
