24 de abril de 2019
24.04.2019

«El Bordils ho té tot a favor per salvar-se sense complicacions»

24.04.2019 | 06:30
Sergi Catarain, tècnic del Bordils.

Confia celebrar la permanència aquesta mateixa setmana?

No ho sé, és complicat. Matemàticament es podria donar si guanyem a la pista de l'Agustinos dissabte, però serà complicat perquè seguim tenint moltes baixes importants. És difícil donar el 100% en dos partits tan propers, dimecres a casa i dissabte a Alacant, sortint a primera hora del matí per jugar al vespre. Tenim cinc lesionats, Marc Prat, Ignasi Moreno, David Mach, Sergi Mach i Arnau Palahí, en una plantilla que ja era curta i que a més ha perdut Uri Márquez per motius laborals, i així és complicat regular els esforços. El partit d'avui contra el Port Sagunt serà duríssim, tenen molt millor plantilla que la temporada passada i ens eixigiran un gran esforç. Lluiten per tornar a l'Asobal i encara poden ser segons.

Per on passen els seus càlculs cap a la salvació?

Jo crec que l'ideal seria no haver d'arribar a l'última jornada amb necessitats. El calendari ens permet tenir confiança i, com jo volia abans del sorteig, un últim partit a casa, on si ens hi hem de jugar alguna cosa podrem disposar d'aquest factor a favor. Els partits a casa contra el Cisne i el Sant Martí Adrianenc són una bona arma. Segurament molt poca gent s'hi jugarà alguna cosa en la darrera jornada. Santoña i Novás els veig gairebé descendits i quedarà una última plaça de descens que ara ocupa l'Alacant, a qui superem per quatre punts.

És perillós el partit d'Alacant?

No ho crec, no penso que caiguem en cap nerviosisme si no puntuem allà contra l'Agustinos, els quatre punts de marge i les sensacions ens fan estar tranquils. A més hem recuperat Farrarons, Joan Vilanova i Esteve Ferrer. Ara tenim a favor tots els condicionants per salvar-nos sense complicacions. L'Agustinos no té plantilla per estar a baix, disposa de millor equip que el curs passat, però van tenir problemes a l'inici, es van reenganxar, i ara estan perdent partits que no han sabut tancar com els d'Aranda i Palma del Río per un sol gol. La seva última oportunitat és el partit contra nosaltres, però en canvi nosaltres en tenim moltes més per sumar els dos o tres punts que ens falten.

Què representaria per al club viure un setè any a Plata?

No sé què podria suposar, però seria un luxe que un poble de 1.800 habitants pugui seguir posant-se al mapa de l'handbol professional. No ens hem d'amagar, som una rara avis amb jugadors amateurs que fan mil i un esforços per entrenar i viatjar. El que val és la il·lusió que tenen. Són un grup d'amics i això fa que en els moments dolents sempre tirin endavant. La junta té clar que tot el que poguem allargar aquesta situació serà un regal per aprofitar. La gent no s'adona del que estem fent, estem en una categoria que és molt professional. Dels 16 equips que hi ha, 12 són molt professionals i no entenen com nosaltres seguim allà pedalant sense guanyar-nos-hi la vida. Som una espècie en extinció i hem d'allargar la utopia de seguir en aquesta categoria.

Quin ha sigut el moment més dur de la temporada?

N'he tingut bastants per temes personals que al final també repercuteixen en l'handbol. El moment més dur va ser el partit de Zarautz. Érem conscients que allà podíem donar un bon cop sobre la taula, sabíem que teníem per davant un grup de partits durs, i era un moment complicat. Havíem preparat el partit a consciència i vam perdre d'un. Va ser un moment dur i complicat perquè es van barrejar temes esportius i personals.

Tot i les lesions mai han entrat en descens.

L'altre dia feia un repàs de la temporada de memòria i hi pensava, en això. Seria maco assolir la salvació sense haver caigut en descens cap vegada aquesta temporada. Sí que hi ha hagut una ratxa de quatre derrotes seguides contra el Barça B, el Zamora, el Nava i el Zarautz, però tot i això ens vam quedar fora del descens. Tot l'any hem tingut mentalitat guanyadora i, si pots guanyar per dos gols, millor que fer-ho per un, per temes d' average. Aquí tots els detalls compten. Hi ha equips que han anat a fora pensant que ho resoldrien tot a casa i s'han trobat que no han puntuat de visitants i troben a faltar aquests punts. Costa molt puntuar a fora i s'ha de tenir molt en compte cada detall. Aquest any tenim l' average a favor amb Zarautz, Palma del Río, Santoña, Novás i Antequera, i això ens va molt bé.

Havia trobat mai tants entrebancs en forma de lesions?

No, i repassant-ho tampoc ho recordo en la meva etapa de jugador. Hi ha casos de traumatismes, com el d'Ignasi Moreno, que poden passar, o que David Mach en un entrenament es doni un cop amb Pep Reixach i es trenqui el radi. Però hem vist com Arnau Palahi té un problema al lligament del colze en un llençament sol, i s'acaba perdent 14 o 15 partits. Que Farrarons, a qui havíem recuperat, es faci mal a l'adductor contra el Novás, o que Marc Prat, amb problemes al genoll, no acabi de fer net. I després ens arriba la baixa inesperada de Márquez per motius laborals, que ens fa perdre un jugador importantíssim, o que Combis, Masmiquel i Masó tinguin dificultat per viatjar per incompatibilitats amb la feina. Els rivals competeixen amb metralladores i nosaltres amb arcs i fletxes; no tenim les mateixes armes.

Per què ha de servir el partit contra el Sagunt d'avui?

És un partit estrany. Ells han baixat d'Asobal però tenen més bona plantilla aquest any que l'anterior. Són un equip molt físic, pensat per Asobal. Nosaltres som el contrari que ells, petits, ràpids, àgils, amb molta velocitat de pilota. Volem defensar molt bé per aquelles tres o quatre accions més redundants d'ells, minimitzar-les i poder córrer. Ells no estan acostumats a replegar i no els agrada, aquí és on els podem fer mal.

S'imagina la temporada que ve un Bordils-Sarrià a Plata?

No me l'he imaginat encara, no puc barrejar coses de futur. El Sarrià ha fet un any espectacular. En tot cas seria un derbi de grandíssima alçada que podríem recuperar i sempre està bé tenir un rival de casa més a la Lliga.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook