L'Spar Citylift Girona és més a prop, a un sol triomf, de la final de la Lliga Dia. Sumar el primer punt de la sèrie contra el Cadí no va ser gens fàcil malgrat el marcador final i dominar sempre un partit que, això sí, va costar molt de trencar. Però aquell Uni que en les últimes jornades de la fase regular havia donat algun símptoma d'esgotament torna a ser un equip. I ahir, amb totes les conseqüències d'això, va ser l'actuació coral la que va marcar diferències, perquè més enllà del poder anotador de Hampton, totes hi van ser quan se les va necessitar. Per anotar o per defensar. Per rebotejar o per assistir. Al descans, per exemple, nou jugadores ja havien anotat.

L'Uni, superat el tràngol i el desgast de l'eliminació europea que va emboirar els darrers partits de la fase regular, ha recuperat allò de les sensacions. Ahir, per moments, es va tornar a agradar com ho havia fet en bona part de la temporada. Els 3.800 espectadors que van anar a Fontajau van veure un equip reconeixible des de la defensa, capaç d'oferir un bàsquet d'aquell que enganxa amb taps (sis), assistències impossibles (la jugada de tiralinies entre Buch, Williams i Hampton que obria les primeres diferències abans del descans (27-16) i moltes ganes d'agradar, començant per l'última d'arribar, Pierre-Louis.

Yurena Díaz i Andrea Vilaró eren els grans maldecaps de Surís, però l'Spar Citylift va trobar la manera d'aturar-les, sobretot a la segona, que només va anotar cinc punts. Amb aquestes dues jugadores controlades, el Cadí va acabar amb 5/31 en triples, l'equip gironí sempre va anar per davant tot i que no va aconseguir marxar definitivament fins als últims minuts. Al descans el Girona només guanyava de vuit (35-27) però ja es veia que l'equip estava endollat i que el Cadí ho tindria molt complicat per remuntar.

Al final del tercer quart un bàsquet de Pierre-Louis situava la màxima diferència fins aleshores (+13, 51-38), i allà es va començar a acabar la resistència visitant. En el darrer parcial les gironines van aconseguir minimitzar definitivament el Cadí, amb una plantilla més curta, assolint una màxima diferència de 25 per acabar guanyant de 21. Dijous, a la Seu, s'escriurà el segon capítol de la semifinal. Com deia Laia Palau als vestidors, «no serà fàcil, però molaria guanyar en una pista on pocs ho han fet» per resoldre l'eliminatòria per la via ràpida. En l'altra semifinal, el Perfumerías Avenida va derrotar el València (80-57).