14 de abril de 2019
14.04.2019

La Unió reviu els millors anys d'història per cloure el centenari

?Gonzalvo, Mané, Manel Pagès –el segon de D'Alessandro– i Pere Gratacós són els protagonistes de la jornada per recordar els ascensos a Segona B i Segona, la promoció a Primera i la Copa del Rei

14.04.2019 | 06:30
Pitu Anaya, Jordi Gonzalvo, Mané, Manel Pagès i Pere Gratacós, al Cerce Sport Figuerenc.

La centenària Unió Esportiva Figueres (1919-2019) ahir va ser el centre d'atenció futbolístic d'arreu, en motiu de la clausura del seu aniversari. Després de diverses celebracions durant l'any, com ho serien les sacades d'honor, l'exposició al Museu del Joguet o el Torneig de Veterans, el club va deixar el plat fort per al final. I és que justament el mateix dia que se signava la constitució, ara fa un segle, la Unió va reunir els entrenadors que l'han fet tocar el cel amb les millors gestes aconseguides. Jordi Gonzalvo, José Manuel Esnal Mané, Manel Pagès –el segon de Jorge d'Alessandro, que va ser baixa d'última hora– i Pere Gratacós van recordar els millors anys de la història unionista en una xerrada-col·loqui, moderada pel periodista Pitu Anaya.

Seguint la cronologia, el primer a afagar el micròfon va ser Jordi Gonzalvo. El tècnic va fer el primer pas al futbol professional consumant l'ascens a Segona B la temporada1982-83. «M'acabaven de donar el carnet d'entrenador, era un pipioli. Però de seguida vaig identificar-me amb aquella plantilla i vam tirar endavant amb un futbol escandalós, sobretot a l'antic camp del Far on s'hi feien llargues cues d'aficionats per entrar. Era una meravella. El curs de l'ascens va tocar-nos el pitjor rival, el Sevilla Atlètic, que ens va fer patir a la final. Al Sánchez-Pizjuán, entre la calor i els 30.000 espectadors, ens estaven fent mal. Vaig fer sortir Pere Vilarrodà i li vaig dir: agafa la pilota i no la donis a ningú. A Molet, que es posés de segon lliure. Ningú ho entenia perquè no estava treballat, però no ens van fer cap ocasió. Va ser molt maco poder pujar a Segona B per primera vegada. Figueres va posicionar-se com una ciutat important dins d'Espanya», va recordar.

L'altre «gran culpable d'arribar a aquest moment», com va dir Anaya, va ser Mané. El tècnic basc va explicar que «era el segon candidat» i que va demanar-se «una excedència a la seva feina per veure si valia o no d'entrenador». La seva etapa a l'Alt Empordà va servir-li per créixer amb la seva carrera, després d'assolir l'ascens a Segona el 20 d'abril de 1986. «Cada partit que jugàvem era una festa, com un passeig militar. Marcar 75 gols es diu aviat, però aconseguir-los era difícil. El que es vivia al Far era un veritable espectacle. No hi havia futbolistes de sacrifici, tot era més individual, i vam introduir les primeres bases en aquella època», va comentar Mané.

Manel Pagès, el segon de D'Alessandro, va destacar que l'any que van quedar-se a les portes de l'ascens a Primera «el fitxatge de Lobo Carrasco va ser un error perquè va fer més mal que bé i va afectar als jugadors, desil·lusionant-los. Eren una pinya i això els va desestabilitzar».

Gratacós va explicar que «totes les temporades com a jugador van ser un aprenentatge constant dels tres místers, han sigut mestres amb el seu lideratge». Ja com a tècnic, l'actual directiu de la pedrera del Barça va convertir al Figueres en el primer equip de Segona B que es plantava a unes semifinals de la Copa. «Guanyar el Terol i el Barça va fer animar els jugadors. Vam recuperar l'ambient, la il·lusió i les ganes».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook