09 de abril de 2019
09.04.2019

«El projecte de l'Uni és real, perquè creix prioritzant sempre la sostenibilitat a guanyar més títols»

09.04.2019 | 06:30

Optimista respecte a la pista, està convençut que demà l'equip recuperarà la seva versió més competitiva en l'inici del play-off en el duel contra l'Araski a Fontajau, el president de l'Spar Citylift Girona és més crític amb la professionalització de bàsquet femení a l'Estat. «En lloc de cobrar per sortir a la televisió, els clubs estem pagant que una televisió, que a sobre és pública, ens faci un partit cada jornada», diu Cayetano Pérez que recorda «la Llei de l'Esport no reconeix el bàsquet femení com un esport professional a Espanya, això ja és una desigualtat de sortida».

El president del club de Fontajau està molt satisfet amb la resposta de l'afició gironina al bàsquet -«El gran pas endavant que s'ha fet aquest any ha motivat la gent a venir als partits entre setmana en horaris que no són fàcils»- i té clar que el projecte de l'Spar Citylif Girona no està en risc perquè «sempre ha crescut prioritzant la sostenibilitat del club a guanyar més títols». I, si això vol dir que aquest estiu no es podrà renovar determinades jugadores, s'assumeix i es confia en «la nostra capacitat per trobar nou talent».


Les darreres derrotes en lliga contra Gernika i Gipúscoa han reubicat el president en el bàndol dels pessimistes?

No. Jo soc optimista. Estic convençut que tenim una bona plantilla i que aquestes noies poden arribar molt alt. Hem sortit tocats pel tema de la lesió de la Nadia (Colhado) i, segurament, en una final hipotètica amb Salamanca patiríem una mica més però crec que les nostres jugadores tenen una gran mentalitat i que ho donaran tot a la pista.

Aquest equip ha guanyat 17 partits seguits en lliga i ha arribat a semifinals de l'Eurocup. Se sol dir que l'esport té poca memòria...

L'esport és així, però la realitat és que la temporada ha estat bona i que l'equip ha jugat a un alt nivell. I la millor prova d'això és com la gent s'ha «enganxat» a l'equip i ha vingut als partits de Fontajau.

El dia abans de jugar a Montpeller, l'Èric Surís va dir que la millor victòria europea no havia estat contra el Lió o el Moscou sinó l'ambient de Fontajau.

El gran pas endavant que s'ha fet aquest any és haver motivat la gent a venir als partits entre setmana en horaris que no són fàcils. 3.000 o 4.000 persones en dimecres o dijous és una imatge que no es veu en gaires pavellons europeus. La gent respon perquè el projecte de l'Uni és real, que saben que va néixer del no-res i que ha anat creixent sempre prioritzant la sostenibilitat a guanyar títols si això suposa assumir riscos que puguin posar en perill la viabilitat econòmica del propi club.

Tot i que les lesions sempre provoquen canvis i despeses no pressupostades, oi?

Realment no ha estat una temporada fàcil. Primer van tenir el tema de la lesió de la Bea Sánchez i després el de la marxa de Shay Murphy. Vam haver de fitxar una jove jugadora (Dongue) i adaptar-la al grup i després una altra (Williams). Tot això et genera un dèficit econòmic, però sempre ho fem amb el cap perquè aquesta desviació no generi problemes en la viabilitat del club. I, a més, ho diem públicament perquè aquest club és de la gent i tothom ha de saber per què fitxem o no fitxem.

«Hi ha coses més importants que guanyar títols». Creu que la gent ho entén?

Crec que sí, que ho entén. Hem passat altres èpoques on hi havia una persona que posava diners i quan ell marxava el projecte desapareixia. Des que vaig arribar a la presidència vaig tenir clar que s'havia de diversificar. Si moltes persones posem una quantitat de diners, l'Uni serà sostenible molts anys, però si esperem que vingui una persona i els posi tots, el projecte desapareixerà. I, per sort, cada cop tenim més nous patrocinadors que s'afegeixen al club i hem consolidat una massa social de prop de 2.00o abonats que, deixant de banda el futbol, quin altre club de per aquí té?

Anar creixent pel que fa a públic en una ciutat amb futbol de Primera Divisió no era fàcil.

La resposta de la gent és clara. No només amb els socis sinó que ara també ens trobem que ve als partits pagant les seves entrades. Abans sempre et preguntaven «a on puc trobar entrades sense pagar?», però, a poc a poc, la gent entén que això val molts diners i aquests 5 o 10 euros de les entrades ens ajuden a portar jugadores i a fer que l'espectacle de Fontajau sigui sostenible.

Gent que ve un dia i torna.

Nosaltres som molt proactius a portar a Fontajau gent que no ha anat mai a veure un partit i, realment, la gent que ho prova s'ho passa bé i repeteixen. Aquella idea que el bàsquet masculí està molt per sobre del femení es va trencant i la gent veu que els partits de l'Spar Citylift Girona són un espectacle i s'enganxa.

La gent s'enganxa, però els títols no acaben d'arribar. A Montpeller, la Laia Palau recordava que ella havia vingut aquí per guanyar-ne un i que Copa i Eurocup ja no eren possibles.

Sí, però... Ja ho he dit abans, la temporada ha estat molt complicada. A diferència d'altres temporades en què amb prou feines havíem tingut lesions, aquesta hem patit molts problemes. Abans de començar vèiem els noms i pensàvem que teníem la millor plantilla de la nostra història. El club ha fet sempre els deures afinant el llapis per portar les millors jugadores possibles en cada situació.

El que ja no els podrà treure ningú és haver estat el primer equip català a jugar unes semifinals europees.

Sí. A principi de temporada ens vam proposar arribar a semifinals d'Eurocup, que és un nou pas endavant i s'ha aconseguit. És clar que ens agradaria fer dos passos endavant, però si no és possible, ho tornarem a intentar l'any vinent. La veritat és que des de la directiva no som conscients d'aquests rècords. Són coses més de periodistes. Primer equip català a jugar semifinals, igualar el rècord de victòries en lliga regular si haguéssim guanyat el Guipúscoa. No hi pensem gaire.

Afinar el llapis ho ha de fer cada estiu. El club fitxa jugadores joves com Reisingerova o Williams que l'any següent marxen a equips que els paguen millor.

És una mica el problema que tenim aquí. Som capaços de detectar molt bé el talent jove, però després aquestes jugadores es revaloren molt. Et puc dir que gairebé tota la plantilla, per no dir tota, ja ha rebut ofertes d'altres equips per a la temporada vinent i que a algunes no les podrem renovar. Per molt que ens encantin i que les vulguem tenir a la nostra plantilla.

Però algunes es quedaran...

Sí. Tenim l'avantatge que les jugadores estan bé aquí. Els agrada la ciutat, l'entorn social, el club... i, a més, saben que a Girona cobraran segur i això no passa a tots els llocs com ho hem tornat a veure aquesta temporada amb clubs que oferien fitxes molt altes i que i han desaparegut.

El futur del club està assegurat més enllà de l'any a any?

El club està consolidat i és suficientment sòlid, però el que està clar que és que si volem continuar tenint un espectacle com el d'aquesta temporada cal la implicació de tothom. A vegades es parla de l'ajuda de les institucions, que volem que ens ajudin més perquè trobar patrocinadors en esport femení atès que les empreses acaben apostant per l'esport que té més impacte mediàtic, però no només són les institucions. Ens cal més implicació de tothom.

La setmana passada van rebre la visita del president del Parlament, Roger Torrent, que va parlar d'ajudar més l'esport femení. Costa passar de les paraules als fets?

Bastant. Justament la setmana passada vaig estar a Barcelona desencallant un problema que havíem tingut amb la subvenció de la Generalitat. Aquest any ens han fet una retallada que no esperàvem i, dins de les dificultats que parlàvem de la temporada amb lesions i marxes de jugadores, aquesta n'és una més perquè és una retallada important que ens generarà un dèficit que no teníem previst i que ens fa mal.

Falta més reconeixement social a la importància del bàsquet femení?

Crec que el bàsquet femení encara necessita trobar el seu espai de reconeixement. A vegades veig que nosaltres hem guanyat un partit important i que l'endemà surt primer que un futbolista de no sé quin equip ha anat a prendre copes amb un altre. S'haurien de posar en la mateixa línia tots els esports i, sobretot, el que és el masculí i el femení.

Creu que és un problema cultural respecte, per exemple, a França, on la lliga s'està potenciant molt? Ara acaben de jugar contra Lió i Montpeller

La gran diferència és que allà són conscients d'aquest tracte injust i fan passes per solucionar-ho. Aquí també en som conscients, però ens falta fer-hi alguna cosa.

Per exemple?

Doncs per exemple que per poder tenir difusió mediàtica estem pagant la retransmissió dels partits a Teledeporte. En lloc de cobrar per sortir a la televisió, els clubs estem pagant que una televisió, que a sobre és pública, ens faci un partit cada jornada. Cal buscar que els clubs tinguin ingressos, amb les quotes dels abonats no pagues la fitxa d'una jugadora professional d'alt nivell. Se'ls omple la boca de parlar d'esport femení, però després una televisió pública t'està cobrant per fer la retransmissió dels partits.

Més.

És que podríem començar per la pròpia Llei de l'Esport, que no reconeix el bàsquet femení com un esport professional a Espanya. Aixó ja és una desigualtat de sortida. Fins que les institucions i la mateixa llei no creguin en aquest esport i, per exemple, li donin una llei de mecenatge on les empreses que inverteixin en esport tinguin uns avantatges fiscals serà molt complicat avançar.

M'ho pinta molt negre

No. Ja he dit abans que el projecte de l'Uni no està en risc. Però sí que pot haver-hi un moment en el qual ens plantegem no competir al mateix nivell que fins ara.

En els últims anys el duel Spar Citylift Girona - Perfumerías Avenida ha estat constant. El fet que els equips bascos cada cop siguin més forts o que el València pugi de pressupost serà bo?

Aquest és el camí. No podem convertir la lliga en una competició de dos equips, que la resta aixequin el nivell i que hi hagi més competitivitat serà important i que no hi hagi aquella sensació que molts equips pensin que no poden guanyar a Salamanca o a Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook