L'últim dia de la festa s'ha d'acabar com cal. Després de gairebé un any de rauxa amb la celebració del centenari, la Unió Esportiva Figueres (1919-2019) ha preparat el plat fort per tancar-lo. La traca final. I és que els mítics Jordi Gonzalvo, José Manuel Esnal Mané es reuniran aquest dissabte, 13 d'abril, per reviure els anys pletòrics del club figuerenc. Els quatre exentrenadors protagonitzaran una tertúlia, coordinada per Pitu Anaya, que de ben segur repassarà moments màgics per a la capital de l'Alt Empordà. Des de l'ascens a Segona Divisió B fins a estar a punt de tocar el cel amb una excel·lent tempordada a Segona, que deixava els unionistes a les portes de Primera. Tot això, sense oblidar l'arribada històrica d'un equip de la categoria de bronze a unes semifinals de la Copa del Rei.

«Durant aquest any hem fet moltes activitats. Les sacades d'honor, l'exposició al Museu del Joguet, el Torneig de Veterans... Per a la cloenda, que és l'acte central del centenari, amb l'ajuda de Pitu Anaya i Jordi Casademont he convocat i m'han confirmat l'assistència dels extrentrenadors del Figueres amb què el club va arribar al més alt en diferents competicions. Hi seran Mané -que va triomfar com a entrenador a l'Alabès i també va entrenar l'Athletic i l'Espanyol-, Jorge D'Alessandro -reconegut per tothom-, Pere Gratacós i Jordi Gonzalvo. La Unió va fer un pas endavant amb tots quatre», explica el president Narcís Bardalet, que ha revalidat el seu mandant durant sis anys més imposant-se en les eleccions amb la seva candidatura. «Hem decidit fer la cloenda el dissabte 13 d'abril perquè la constitució del club va signar-se aquell dia, ara farà cent anys», diu.

A Figueres, es viurà un dissabte unionista de cap a peus. Al matí, es farà una taula rodona al Cercle Sport Figuerenc per parlar sobre el món del futbol amb Gonzalvo, Mané, D'Alessandro i Gratacós (12 h). A la tarda, els quatre entrenadors dels anys de glòria seran els encarregats de fer la darrera sacada d'honor en el partit del primer equip contra el Sants a l'estadi de Vilatenim (17 h). I ja per acabar el dia, al vespre es donarà per tancat l'any del centenari amb l'acte final al Teatre Jardí (20 h), on s'homenatjarà figures destacades i es farà l'entrega de la Medalla d'Or de la Ciutat. Una jornada intensa per rememorar el passat i, sobretot, mantenir l'esperança ara que esportivament parlant la cosa no va tan bé. És evident que amb el «futbol modern» tot ha canviat però amb esforç i il·lusió la Unió pot lluitar per assolir les seves fites. I per què no seguir escrivint grans anys d'història.

Temporada 1982-83: La Unió s'ho juga tot a Sevilla i assoleix l'ascens a Segona B

Jordi Gonzalvo (Barcelona, 1947) va agafar les regnes del Figueres l'any 1979 i des d'aleshores va passar-hi diferents etapes distribuïdes en quatre temporades. La més destacada és la 1982-93, quan es va aconseguir el salt històric a la categoria de bronze. «Va ser molt emocionant, el Figueres pujava per primera vegada a Segona B després de passar una doble eliminatòria. Va tocar-nos la Cultural de Durango i després el pitjor rival: Sevilla Atlètic, amb un equipàs. Al Sánchez Pizjuán va ser èpic perquè estàvem a 36 graus a les nou de la nit i hi havia més de 30.000 espectadors. Hi ha moltes anècdotes d'aquell partit i de la rebuda l'endemà a Figueres per part de l'afició, va ser espectacular», recorda Gonzalvo.

Temporada 1985-86: Un tècnic desconegut es converteix en l'heroi figuerenc

José Manuel Esnal Mané (Balmaseda, 1950) va aterrar a l'Alt Empordà sent força desconegut. El primer èxit del tècnic basc es consumiria a Figueres aconseguint l'ascens a Segona el 20 d'abril de 1986. Segurament, un dels dies més feliços dels cent anys d'història. «Guardo moltíssims records, que es repeteixen constantment perquè estic casat amb una altempordanesa. Els tinc molt frescos. Va ser una època molt positiva, tant en l'àmbit esportiu com personal. L'ascens a Segona va significar un salt en la meva carrera, en termes de dedicar-me professionalment al futbol», explica Mané. L'entrenador va viure el pas del camp del Far a Vilatenim i diu que va ser «magnífic i pretensiós per fer una aposta de futur».

Temporada 1991-92: El somni de Primera va estar a puntde fer-se realitat

Jorge D'Alessandro (Buenos Aires, 1949) va quedar-se a les portes d'aconseguir la millor gesta a la qual qualsevol equip pot aspirar. I és que en la seva segona temporada al club blanc-i-blau, el tècnic argentí va estar a punt de pujar el Figueres a Primera Divisió. O per dir-ho d'una altra manera, a una de les millors lligues del món. Després de fer una gran temporada, l'equip va perdre pistonada al final i va haver de conformar-se a lluitar per les tres places de darrere el líder. «Va ser una etapa increïble, només va faltar posar la cirereta al pastís. Va ser una llàstima, però em quedo amb el record d'haver fet grans amics i d'haver treballat amb un grup humà excel·lent en un equip excepcional», diu D'Alessandro.

Temporada 2001-02: L'equip queda a les portes de la finalde la Copa del Rei

Pere Gratacós (Besalú, 1958) va ser l'entrenador del Figueres que va estar a punt d'arribar a la final de la Copa del Rei la temporada 2001-02, després d'eliminar l'Osasuna i el Barça, entre altres equips. «Personalment emmarcaria tots els duels d'aquella competició, també el que ens van eliminar perquè vam tenir opcions de passar de ronda; ara bé, d'entre els partits emmarcats els de l'Osasuna i el Barça haurien de tenir un marc encara més especial», afirma Gratacós. L'actual directiu de la pedrera del Barça, on és «formador dels entrenadors», explica que la seva etapa a Figueres, també com a jugador, li va servir de molt bona experiència que l'ha ajudat a arribar fins on és. «Mai no desconnectaré de la UE Figueres», diu.