04 de abril de 2019
04.04.2019
L'Empordà

Somiant al damunt de la neu

Amb només 12 anys i un futur prometedor, la gironina Joana Puig (Club Esquí Bellver) acaba de guanyar dues medalles d'or i una de plata en els Campionats d'Espanya d'esquí de fons a Candanchú

04.04.2019 | 06:30
Joana Puig, participant en la marxa Andorra Fons.

Segur que tot nen somia convertir-se en futbolista de Primera Divisió i guanyar la Champions? No se'n fiïn, perquè no és així. Aquest pot ser un pensament generalitzat, o el d'una majoria, encara que sigui mínima. Però cada marrec, sigui nen o nena, té els seus somnis, diferents als de la resta. N'hi ha que els enfoquen en el món de l'esport, però no ha de ser per força que hi hagi una pilota i una porteria pel mig. Per a la gironina Joana Puig, va ser posar-la al damunt dels esquís, quan era ben menuda, i adonar-se que allò li agradava molt. El pas dels anys no només ha alimentat aquesta perspectiva, sinó que ha servit per demostrar a tothom que no ho fa pas gens malament. Tot just té 12 anys i saber si triomfarà és impossible. Ni ella mateixa té clar com li anirà tot plegat el dia de demà. Prefereix viure el present, gaudir de tot el que li dona l'esquí i passar-s'ho bé. I si pot col·leccionar algun èxit, encara millor. El més recent arribava el mes passat, als Campionats d'Espanya d'esquí de fons celebrats a Candanchú. Un parell d'ors individuals i una plata en relleus per guanyar-se el reconeixement de tothom. I també l'aplaudiment dels seus companys de classe.

«És molt bèstia, no m'ho esperava pas», deixa anar. Sí, admet que tenia un «pressentiment» i que entrava dins de les seves previsions aconseguir algun bon resultat. Però penjar-se tres medalles, ni de bon tros. «Estic molt contenta, era tot un repte per a mi. Tenia alguna competidora molt bona i molt forta. Quan vaig arribar a la meta, fins i tot em pensava que com a molt havia aconseguit la plata. Però no va ser així». Amb els metalls assegurats, va ser llavors quan van arribar les felicitacions. «Sí, moltes». Familiars, amics i també la gent de l'escola. I per descomptat, els seus pares. Són ells els qui l'han acompanyat en aquest viatge des del principi. Des dels quatre anys, quan va viure la seva primera experiència. Fins ara, estan convençuts que la Joana i l'esquí continuaran de la mà almenys durant uns anys. «Vam anar un dia tots a esquiar i ens vam acabar apuntant al club». Parla del Club Esquí Bellver, on s'entrena i amb el qual competeix. «L'ambient és molt maco. Som com una família, amb molta confiança». Això és una de les coses que més li agrada d'aquest món, però no pas l'única. «M'encanta perquè l'esquí m'ha permès fer amics. Fins i tot amb els esquiadors amb qui competia fins fa quatre dies». A això, se li suma el que li aporta esquiar. «És una passada. El contacte amb la natura, estar tu mateixa gaudint del paisatge. M'agrada molt».

I ara què? De moment, la temporada ha posat el punt i final. La idea de la Júlia és anar fent, seguir com fins ara, tot esperant superar nous reptes, però sense tenir encara clar si l'esquí de fons serà la seva professió el dia de demà. «També faig bàsquet i m'agrada molt. Algun dia m'hauré de decidir, però l'esquí m'apassiona per tot el que em dona i per la relació amb la meva entrenadora. Tenim molt bon tracte». Parla de Piluca Sellé, qui l'entrena tres dies a la setmana. De divendres a diumenge. La logística s'ha de tenir clara, perquè la Júlia i els seus pares, que viuen a Girona, han d'enfilar-se cap a la Cerdanya cada dos per tres. «A l'escola no em posen cap impediment i els divendres em deixen sortir abans. A les cinc començo i m'hi estic unes tres hores. També els caps de setmana. Ens ho passem molt bé». Ara tocarà descansar i pensar en la temporada vinent. El repte ja el comença a tenir clar. «Vull arribar al Campionat d'Espanya i fer millor temps». I qui sap si Europa trucarà aviat a les seves portes. De moment, caldrà esperar. I gaudir de tot el que ha viscut fins ara.

Núria Pau, l'altre nom propi

La modalitat és una altra, però la neu n'és també protagonista. Si Puig és encara una promesa, Núria Pau ja té més recorregut i vivències al món de l'esquí. Natural de Ribes de Freser i amb 24 anys, l'alpí és el seu món. Ho fa bé. Tant, que aquest mateix any ha disputat el seu primer Campionat del Món, celebrat a Are, Suècia. Està lluny de les millors marques, encara que el seu nom destaca quan li toca saltar a escena al Campionat d'Espanya. En la seva participació més recent, ara fa pocs dies, va signar un triplet històric. Tres ors a Baqueira-Beret, on va guanyar totes les proves en què va competir. El seu somni, arribar als Jocs Olímpics d'hivern del 2022.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook