Després de vuit mesos al capdavant de la presidència del Figueres, Narcís Bardalet espera renovar el seu mandat a les eleccions del club blanc-i-blau.

Eleccions en l’any del centenari. Què en pensa?

No és molt habitual al nostre club, però és el moment que ens ha tocat viure. Tampoc havíem patit mai tant en unes inundacions... L’any del centenari dona per molt.

Quin balanç fa del seu mandat, fins ara?

Vaig agafar la presidència l’1 de juliol passat i, des d’aleshores, l’experiència ha estat molt positiva. Tant per mi com per a la resta de membres de la junta. Per això ens tornem a presentar.

Quins reptes es marquen per als pròxims sis anys?

En aquests moments només fa vuit mesos que hi som i estem il·lusionats amb el nostre projecte per a la Unió. Tot es basa en el que he anat repetint des que vaig arribar al càr­rec: rigor econòmic, feminitzar el club i inversió al primer equip.

Parlant de feminitzar el Figueres, està tenint acceptació l’equip femení?

Si fem un femení, tindrem més gent a l’estadi i el soci tindrà l’oportunitat de veure futbol cada diumenge. Per fi, complirem un somni per Figueres. Hem començat un laissez faire que, de mica en mica, va rutllant i ja comptem amb més d’una desena d’inscripcions.

Més inversió al primer equip per no veure’s esportivament ofegat?

Aquesta temporada no ens ha anat bé. S’ha de ser objectius i no buscar excuses. Volem arreglar-ho amb bons fitxatges que podran arribar gràcies a la tasca econòmica que hem fet des que som a la junta directiva amb una gran campanya publicitària a l’estadi. Ens podem permetre tres o quatre jugadors que marquin la diferència per poder aixecar el cap amb dignitat el curs vinent.

Per tant, tot passa per l’economia.

És molt important. Només cal reflexionar i veure que en els últims anys hem vist baixar al Gavà, al Burgos, el Salamanca, el Santander... Ara tenim el cas proper del Reus i l’Ascó. Són equips de capitals de província que han desaparegut per motius econòmics greus. Nosaltres vam estar a punt de patir-ho per falses promeses, vam caure del cel a l’infern. No podem permetre’ns problemes econòmics.

El futbol base és una altra peça clau de l’engranatge.

Sí. Treballem per potenciar-lo. El torneig del Trofeu dels Presidents, acordat amb el Peralada, n’és un exemple.

I al soci, com se l’atrau?

Volem tornar a ser l’equip de l’Alt Empordà. Recuperar l’època gloriosa del Figueres. I per què no? Els socis d’altres equips de la comarca tenen l’entrada a 5 euros. És clar que necessitem més temps que vuit mesos per poder dur a terme tots els nostres projectes en marxa. Els càr­recs no són vitalicis, però demanem que el soci reflexioni sobre què li convé a la Unió.