Si als set minuts d'un partit el públic ja fa l'onada, és que el resultat potser és el de menys. Sol passar en nits com les d'ahir. Sobretot si hi ha Catalunya al damunt de la gespa. A l'espera de ser algun dia oficial, la selecció converteix cada actuació en una festa. Una jornada «diferent», on no hi ha punts en joc i el futbol passa a ser important, però potser no tant. Montilivi no es va omplir. Feia patxoca i l'ambient era boníssim, però encara hi havia algun seient buit. Tot i això, el públic que va decidir treure-hi el cap s'ho va passar bé. I a sobre, quan ja semblava que el trofeu que hi havia en joc s'hauria de decidir a la tanda de penals, va poder celebrar una victòria gràcies al gol de Puado a dos minuts del final.

La gent s'ho va passar bé. Durant i també abans, perquè la prèvia ja va ser moguda. Per començar, i quan encara hi havia gent que buscava el seu seient, els llums de l'estadi es van apagar per donar pas a un breu espectacle. Música, batukada, banderes i els jugadors d'un i altre equip que, a les fosques, saltaven al terreny de joc. Cap mòbil va perdre detall i Montilivi va vibrar amb el Cant dels Segadors, interpretat des de la gespa. Als crits d'»Independència» i «Llibertat presos polítics» , els acompanyaven un munt d'estelades, que van omplir de color les graderies. Els càntics reivindicatius també van aparèixer, tot i que en menor mesura, durant els 90 minuts.

Llavors va ser el moment d'animar. Una i altra afició es van intercanviar el protagonisme i, de la mà, van fer que l'onada surés per l'estadi ben aviat. Gerard Piqué va ser un dels futbolistes més ovacionats. Quan va enviar un xut de falta al pal abans del descans i també a l'inici del segon temps, en el moment d'enfilar cap als vestidors. El seu lloc el va ocupar Riqui Puig, el prometedor jugador del planter del Barça. Precisament de les seves botes va néixer la jugada de l'1-0. Una acció que va culminar Bojan i que va desfermar l'eufòria entre els assistents. Els mateixos que van xalar de valent amb l'entrega de Marc Cucurella. També hi va haver cridòria quan Rosales va fer l'empat. Perquè els veneçolans tampoc van faltar a la cita; n'hi va haver a la zona visitant, i també repartits per tot el recinte. Al final el triomf es va quedar a casa i amb el gol de Puado a les acaballes els 12.671 aficionats van viure l'última emoció de la nit.