27 de març de 2019
27.03.2019
L'Empordà

«Fer esport està totalment lligat a la salut tant física com mental»

L'atleta Esther Guerrero, el corredor i esquiador de muntanya Toti Bes i el triatleta Nan Oliveras participaran en la taula rodona de la Primera Jornada d'Esport i Salut organitzada per Diari de Girona el dijous 4 d'abril a l'Auditori de Girona

27.03.2019 | 06:30

«Esport i salut són dues paraules que estan totalment relacionades, jo crec que per tenir salut has de fer esport i, evidentment, per poder fer esport has de tenir salut. El que jo entenc com a esport, i segons el que m'han educat, està totalment lligat a la salut tant física com mental». Toti Bes no ha estat mai el que es podria definir com a esportista «professional», sempre ha combinat la pràctica de l'esquí, córrer, les sortides amb bici, amb aixecar la persiana de la botiga familiar d'esports al Barri Vell de Girona però és una d'aquelles veus que tothom vol escoltar en l'esport gironí. El proper dijous 4 d'abril, el corredor i esquiador de muntanya gironí, acaba de tornar dels Alps on ha disputat la mítica Pierre Menta, conversarà sobre com ell viu l'esport –«jo el que faig és aprofitar el temps lliure que tinc al migdia per sortir a fer esport, alguns dies entrenant fent sèries i altres simplement a esbargir-me de les cabòries del dia a dia» – amb l'atleta olímpica de Banyoles, Esther Guerrero, que està ja en ple cicle olímpic pensant en Tòquio 2020, o amb el triatleta garrotxí Nan Oliveras que s'entrena a Girona al costat d'un mite com l'alemany Jan Frodeno de cara al seu debut d'aquí a poques setmanes en la distància del 70.3 (mig Iron Man).

I mentre Toti Bes surt a fer esport als migdies, Esther Guerrero no s'aturarà aquest any després d'haver disputat el Campionat d'Europa de pista coberta de Glasgow a principi d'aquest mes, córrer en breu el Mundial de cros a Dinamarca i tenir la gran cita d'aquest 2019 a Doha en el tombant dels mesos de setembre i octubre (Mundial a l'aire lliure). «És clar que l'esport és saludable, però el que faig jo no», diu obertament la migfondista de Banyoles, que, sense reserves, admet que ella fa quatre anys que «es posa al límit i que això segur que d'una manera o una altra m'acabarà passant factura». «Crec que, ben assessorat, tothom pot fer esport al seu nivell, l'esport és universal i dona entrada a tothom i a més en un lloc com Banyoles ho tenim molt fàcil per agafar la bicicleta en el lloc del cotxe que, al final, és el que acaba sent saludable», diu Guerrero, que ha fet esport «tota la vida... la veritat és que l'esport t'ensenya moltes coses, bones i dolentes, i crec que et dona una sèrie de valors que són els que m'han construït com a persona».

Establert a Girona, on s'entrena al costat del campió olímpic i guanyador de l'Iron Man de Hawai Jan Frodeno, Nan Oliveras també té clar que, com Guerrero, l'esport és la seva vida i per això admet que «em deixa ben poc temps lliure, però estic content de viure del que m'agrada i en gaudeixo cada dia». Centrat en els seus entrenaments, i després d'haver passat en anys anteriors per moments més complicats pel que fa a salut, Nan Oliveras té clar que cuidar-se bé és molt important: «En un esportista la dieta és molt important. Si vols estar al cent per cent tan important és l'entrenament com cuidar-se, descansar, dormir...». Però, per cuidar-se bé es necessita saber el que es fa. I aquí és on Esther Gurerrero veu alguns dels perills en determinades pràctiques esportives com, per exemple, el running, que ella coneix bé. «Jo aconsellaria la gent que vol començar a fer esport que vagin a poc a poc i que, sobretot, s'assessorin perquè veig que de manera especial en el món del running la gent es posa a córrer sense cap mena d'assessorament de res i això és el pitjor que s'està fent», apunta Esther Guerrero mentre que, des de la seva llarga experiència, Toti Bes segueix una línia semblant aconsellant que la gent «comencés a fer esport molt a poc a poc, que escolti molt el que diu el seu cos, perquè el nostre cos és molt intel·ligent i s'ha de saber interpretar per saber fins on es pot tibar la corda».

«L'esport és un reflex de la societat i del nostre caràcter, així una persona que és una triomfadora en àmbit social i laboral, on ha superat tots els reptes que s'han anat proposant, quan es posa a nivell de l'esport agafa la mateixa postura i vol ser el millor; i aquí és on l'esport pot topar una mica amb la salut», reflexiona Bes, que també veuria necessari començar a poc a poc amb els nens: «Jo he fet esport des que tinc sentit de la raó, devia tenir 3 o 4 anys, i ara aconsellaria que més que fer-li fer un esport a la mainada se li haurien de donar experiències, si pot ser a l'aire lliure millor, que li donin uns records, unes imatges i uns valors que li quedin per sempre; i, després, de més grans si destaquen en un esport o tenen aptituds ja s'entrenaran i faran tot el que convingui».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook