23 de març de 2019
23.03.2019
L'Empordà

«Mediàticament, tota la polèmica ha anat molt bé al Catalunya -Veneçuela»

23.03.2019 | 06:30
«Mediàticament, tota la polèmica ha anat molt bé al Catalunya -Veneçuela»

Es defineix a si mateix com «un malalt del futbol» i, sentint-lo parlar, queda clar que té tota la raó del món. Viu amb passió el seu dia a dia i no només celebra que el futbol gironí visqui «el millor moment de la història», sinó que també creu que dilluns es viurà una veritable «festa» a l'estadi de Montilivi.

Tot a punt per al Catalunya-Veneçuela?

De moment tot va molt bé. L'ambient ja sabem quin és, de vegades més polític que no pas futbolístic. Però no és un tema nostre. Alguns jugadors han caigut a última hora, encara que ho entenem perfectament. Els seus clubs han preferit que no es lesionin i ho respectem. Aquesta moguda ha originat un efecte dominó. La gent parla del partit i no només això, sinó que demana entrades. L'FCF va arribar a un acord amb els federats. En total eren unes 8.000 entrades. I avui ja ens en falten. Vam posar-ne 3.500 a la venda i deuen faltar poc més d'un miler per col·locar. Crec que estarà tot venut el dia de partit. Hem fet un canvi d'estratègia respecte l'últim cop, quan va quedar alguna part de l'estadi buit. Ara, a tots els equips que vinguin de fora de Girona, l'FCF els posa l'autocar si aquest està ple. En tenim més de 65. S'espera una bona diada.

És bo per al partit, la selecció i tot plegat que s'hagi generat aquesta polèmica amb alguns equips que han prohibit als seus jugadors que vagin amb Catalunya?

Ha generat més expectació, sí. Si omplir Montilivi amb el Girona a Primera costa, més ho és fer-ho un dilluns a les nou de la nit. No és fàcil. Al principi ens costava una mica, tot i que al moment que tot això esclata... Hi ha un fet molt marcat. És quan diumenge Piqué va dir que venia, avançant-se a la convocatòria. Va ser un efecte dominó. La gent comença a saber que ve ell, Xavi, Granell, Muniesa... i diuen que això és seriós. Ha de ser una festa per a les famílies, per a aquella gent que mai ha estat a Montilivi. És a les nou, però molts saben que a mitjanit poden ser a casa. Si no ens falla res, l'estadi estarà ple.

Ha dit que respecta i que està d'acord amb la decisió que han pres alguns clubs. Passa el mateix amb la manera de fer-ho?

Entenem perfectament la decisió i la respectem. L'única cosa és la manera de fer d'algun club. N'hi ha que ho anuncien per Twitter i al cap d'un dia fan marxa enrere. L'Osca, per exemple, quan va sortir la convocatòria, va enviar una nota a la Federació donant les gràcies però explicant que no hi estaven d'acord per temes esportius. Tots haurien d'haver fet això. Per al futbol, el seleccionador i per a tothom, si hagués anat d'una manera més interna hauria estat millor. Sabem que ara, amb les xarxes socials, es magnifica. El que ens ha quedat clar és que d'aquest partit se'n parla a Girona, a Catalunya i també a tot Espanya. Mediàticament, per al futbol, ens va bé.

Que no vinguin alguns jugadors desllueix una mica la selecció o Catalunya serà igualment competitiva?

No, no. Hi havia una llista de més de 40 jugadors per poder venir. I més, fins i tot. Gerard López n'havia pensat uns. Si n'hi ha que no poden venir, ho faran uns altres. Sap més greu per ells, com a persones. Poso sempre l'exemple de l'Enric Gallego. Fa un any i mig estava a Segona B i ara està a Primera i podia ser internacional amb la seva selecció. Hauria pogut tancar el cicle, però li faltarà aquest últim capítol. És comparable a Àlex Granell. Tots dos, fa sis anys, van ser campions de la selecció catalana a la Copa de les Regions UEFA. Es coneixen d'allà i els feia molta gràcia trobar-se el dilluns. Però hi torno, entenc la postura de l'Osca. És el que hi ha.

El mateix Osca, el Rayo i el Valladolid. Han trascendit aquests clubs. N'hi ha algun més que no s'hagi fet públic?

No, ningú més. El Rayo també és per qüestions esportives. Acaben de destituir l'entrenador i han cregut que el millor és tenir a tota la plantilla disponible. És normal. El Valladolid també per raons esportives. Després hi ha el cas del Betis amb Tello. Volia venir però surt d'una lesió i hi va haver un pacte perquè vingués només Bartra.

Fa uns anys, Catalunya omplia el Camp Nou i s'enfrontava al Brasil o l'Argentina. Ara la història és una altra. Quina és la salut de la selecció?

S'ha de mesurar més que per la mateixa selecció, per l'entitat del rival. Sempre costa molt de trobar. És molt fàcil trobar un Brasil, Argentina o França, per dir algun nom. Però s'ha de pagar una barbaritat de diners que no podem assumir de cap manera. Un dels problemes de dèficit que vam tenir fa temps ve d'un partit contra l'Argentina. La xifra rondava el milió d'euros. És impensable. Què volem, hipotecar la selecció? O repartir entrades i que els federats puguin gaudir de la jornada? Preferim això últim. És la nostra manera de pensar. Llavors, busques seleccions que els pugui anar bé. Hem tingut la sort que Veneçuela està pel territori preparant la Copa Amèrica. Per quatre duros venen aquí. A més, estan encantats. I per primera vegada a la història jugarem en una data FIFA. Això era impensable fa uns anys. És el seguiment que ha de fer la Federació: buscar partits en data FIFA perquè la selecció catalana pugui jugar. Ara Déu dirà què és el que passarà el dia de demà.

Llavors, l'objectiu de la selecció és anar fent un partit a l'any i llestos o es mira més enllà?

Per a la Federació, l'acte més important de l'any és aquest partit. És al que li dediquem més esforços. Ara, sempre que es pugui fer en condicions. De moment, hem aconseguit jugar-lo en data UEFA. L'objectiu a curt termni és aquest. Disputar-lo en dates així i comptar amb jugadors. Què passarà l'any vinent? No ho sabem. Ni políticament, ni amb la Reial Federació Espanyola... És complicat. Si fóssim oficials, tota aquesta problemàtica no la tindríem.

Per ser oficial, Catalunya hauria de ser reconegut com un estat sí o sí?

Correcte. Sí o sí. No sabem què passarà d'aquí a dos o tres anys. Fa poc no ens pensàvem que ens deixarien jugar en data UEFA i ens han permès fer-ho. És un pas. Potser en poc de temps, Catalunya podrà competir en una Eurocopa o en un Mundial. Veurem.

I la salut del futbol gironí és bona?

Parlar de matrícula d'honor és molt difícil, però ens hi acostem. Estem amb un Girona consolidat a Primera. Ens falta el pas de la Segona Divisió, que no tenim a ningú. Però hi ha dos equips a Segona B; un amb un projecte més de filial com ho és el Peralada, i un Olot amb una idea més consolidada que en un parell d'anys li pot permetre, i per què no, lluitar a la part alta. A banda d'això, també hem de mirar el futbol formatiu i de territori. Mai a la vida Girona havia tingut tants equips ni tants jugadors. Gràcies al fet que la Federació està fent una bona feina i que el futbol és un esport molt atractiu. També per les campanyes de respecte, de joc net. En futbol femení també hem augmentat el número de jugadores i viu un momen òptim. Els clubs cada vegada estan més ben estructurats. Estem passant gairebé 17.000 fitxes a Girona i això és una barbaritat. Crec que, esportivament, el futbol gironí viu el millor moment de la seva història.

Em parlava del Girona. Fa poc s'imaginava que arribaria a Primera i s'hi quedaria?

Recordo quan van fer fora un entrenador, ara no recordo qui. Em van dir que havien fitxat un tal Machín. No tenia ni idea de qui era. Llavors lluitaves per no baixar a Segona B i ara, pocs anys després, l'equip viu el seu segon any a Primera i s'està consolidant. A tot això, se li uneix que s'ha passat de tenir 13.000 fitxes a gairebé 17.000 al futbol base. És una cadena que va en augment. Això vol dir que tothom està fent les coses ben fetes.

En el futbol femení, el creixement també és espectacular. Una excel·lent notícia.

És brutal. El que està passant mediàticament amb el futbol femení és una cosa, però el que es viu dins del territori és increïble. Quan vam entrar a la Federació no tenia cap tirada. Des del principi amb Andreu Subies com a president, vam voler fer la Jornada del Futbol Femení, que la fem cada primer de maig. Vam començar a Banyoles uns anys enrere i hi havia cinquanta nenes. Aquest any serà a Tordera i no baixarem de 250 o 260 nenes. Aquesta projecció és gràcies al que veuen les jugadores. Abans a les nenes se'ls deia que millor es dediquessin a fer bàsquet o ballet. Ara no.

És possible que algun dia es pugui equiparar al masculí?

És impossible. La paritat, com diuen els polítics, és que de cada quatre homes hi hagi una dona. Un vint-i-cinc per cent, si fa no fa. Estem una mica lluny, però tampoc gaire i potser en un parell d'anys hi arribarem.

El futbol base i també les categories sèniors més baixes solien ser el focus de diversos incidents. Baralles, insults, partits suspesos... Ha millorat la cosa?

Aprofito això per dir que el proper 8 d'abril iniciarem una campanya dirigida al futbol amateur. Per a Quarta, Tercera i Segona Catalana... i tenim amb interrogant la Primera Catalana. Tots aquests equips rebran una subvenció per a desplaçaments, inscripcions, mutualitat... Són els més desprotegits. Serà a partir de la temporada vinent i donarà força a què els futbolistes amateurs tinguin incentius per jugar. Això ho lligo amb les campanyes de joc net, respecte i prou violència al futbol. Quan vaig entrar a la Federació passava de tot. Ara ja no. De tant en tant hi ha garrotades o agredeixen un àrbitre, però és que ens sorprèn i tot perquè no passa gairebé res. Segur que a algun àrbitre l'insulten i suspèn el partit. Abans era el normal. Ara quan algun aficionat falta al respecte o insulta, algú altre li crida l'atenció. Ja és un pas. Erradicar-ho és impossible. Hem de ser realistes. Hem baixat més d'un setanta per cent la violència als camps.

Quant de temps fa que Jordi Bonet forma part de l'FCF?

Fa vuit anys.

I què hi ha fet?

Vinc del món dels entrenadors. Sant Hilari, Farners, Germans Sàbat, Tossa... Sempre em cridava l'atenció el tema federatiu. Quan hi van haver les eleccions d'ara fa vuit anys, vaig voler saber qui era el famós Andreu Subies. Li vaig dir que volia col·laborar si necessitava algú a la comarca de la Selva. Va guanyar i l'endemà em va trucar preguntant-me si volia deixar d'entrenar. «Si ho fas, et converteixo en delegat de la Federació», em va dir. No tenia ni idea de què significava. Ho vaig consensuar a casa, perquè li vaig prometre a la dona que no entrenaria més, encara que vaig acabar entrenant dos dies a Manlleu, dos més a Tossa i era el president de l'Escola de Futbol Arbucienca. A tot això, vaig començar a l'FCF. Quan va acabar la temporada, vaig decidir deixar d'entrenar. Llavors em vaig passar dos anys trepitjant territori. No he estat a tots els clubs de la demarcació, però sí al noranta i pico per cent. I tinc una excel·lent relació amb tots. Això m'ha permès tenir certa proximitat. A part, m'he envoltat d'un delegat per a cada comarca formant un equip espectacular de treball.

Sense data de caducitat?

No, no. I el que deia. Vaig començar com a delegat territorial a Girona. Al cap de mig any vaig ser directiu de l'FCF també. Ara soc vicepresident esportiu. Molt proper a l'estructura del president, molt afí a Joan Soteras. I fent una cosa que m'entusiasma. L'únic però és que no cobrem ni un euro per fer això.

Què n'opina del que ha passat amb Andreu Subies?

Parlo sovint amb ell. Per a mi ha sigut un mirall. Crec i poso la mà al foc que és innocent. Si surt culpable m'ho hauré de menjar i em cauria un mite. Però estic al 99,9 per cent segur que és totalment innocent. Ell ha fet un pas al costat per defensar-se d'allò de què l'acusen, perquè no vol perjudicar a ningú. Va canviar radicalment el món del futbol català. Aniré a mort amb ell fins el dia que un jutge no el consideri culpable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook