«Increïble Fontajau, increïble @unigirona», escrivia Queralt Casas al seu compte personal de Twitter. La bescanonina, internacional absoluta amb Espanya, va quedar bocabadada no només amb l'ambient que el dijous al vespre es va viure al pavelló, sinó també amb la capacitat de l'equip d'Èric Surís per aixecar-se i revelar-se contra totes les dificultats. Semblava mort. No pas enterrat, però gairebé. Un desavantatge de fins a 18 punts i jugant a casa, hauria fet que d'altres llencessin la tovallola. Això no va amb l'Uni. Reacció de llibre per quedar-se amb la mel als llavis, i els 4.300 espectadors que ho van agrair. Durant i després del matx. Poques vegades una derrota (66-69) s'ha celebrat com si d'una victòria es tractés. Ara bé, això no és pas un punt i a part, sinó un punt i seguit. Perquè l'eliminatòria amb el Montpeller no està, ni de bon tros, decidida. El conjunt francès va demostrar el seu gran potencial i alhora també alguns dels seus punts febles. Tot queda obert per a la tornada i el vestidor de l'Uni té coll avall que es deixarà la pell per intentar remuntar. I per què no?

De contratemps i obstacles n'hi ha molts. Per començar, el desavantatge al marcador. Curt, però de moment el Montpeller va per davant. L'altre, és que ara tocarà jugar a fora, en un ambient hostil i un escenari desconegut. Ara bé, les gironines no estaran pas soles. Ahir s'anunciava que les places per veure en directe aquest matx s'han esgotat. El bus d'aficionats està ple, a part d'aquella gent que decideixi cobrir els 249 quilòmetres que separa totes dues ciutats en vehicles particulars. Un altre hàndicap, i aquest molt important, és la baixa de Nadia Colhado. El dijous va jugar el seu últim partit de la temporada perquè s'operarà dels lligaments del canell, que té trencats des de fa setmanes. Tampoc hi serà Leia Dongue, ja que el termini de canvis a l'Eurocup s'ha esgotat.

Un panorama com aquest desil·lusionaria a qualsevol. No pas el vestidor. Les jugadores hi creuen. Estan convençudes que poden plantar cara, eixugar la renda i capgirar el signe de l'eliminatòria, per plantar-se a la final. «Sí que podem. Ho tenim molt clar des de ja. Elles tindran la pressió d'haver deixat escapar un avantatge de molts punts. L'ambient serà difícil, però tenim un equip amb molta experiència i veterania. Jugarem amb les nostres armes amb l'objectiu de remuntar els tres punts», deia Rosó Buch, un dels pals de paller de l'equip. Continuava: «Hem de confiar, defensar al màxim i sortir a totes». Per a la mataronina, l'últim quart de l'anada (27-12) «ens reforçarà molt» de cara al duel a terres franceses. «És un rival amb molt de talent i una llarga banqueta. Són un gran equip, però nosaltres també som molt bones i ho hem demostrat. L'eliminatòria està igualada. La nostra ambició és la d'anar a totes i sense por». Queda dit.