Sovint, potser massa sovint, es fa servir l'adjectiu històric per parlar d'un partit concret. Unes cites amb la història que, poc després, són superades per altres partits encara més històrics, però, aquest cop, aquest adjectiu s'escau de manera innegable a l'Spar Citylift Girona - BLMA Montpeller d'aquest vespre a Fontajau (20.00, Esport 3 i TVGi). «Mai ens hauríem pensat escriure una pàgina del bàsquet català, estava convençut que UB Barça o Sabor d'Abans havien arribat a semifinals europees», reconeixia ahir Surís, a mig camí entre orgullós i sorprès, que veu com el seu equip es plantarà avui a l'avantsala de lluitar pel títol de l'Eurocup començant a Fontajau un duel contra el potent Montpeller tot i els múltiples entrebancs i problemes físics que ha patit el seu equip en les últimes setmanes amb la marxa de Shay Murpy, els problemes a l'espatlla de Núria Martinez, els dolors al genoll de Julia Reisingerova, que avui podria tornar a jugar després de quatre partits de baixa, i sobretot els lligaments trencats del canell d'una impagable Nadia Colhado que arriba a la cita d'aquest vespre a Fontajau al límit de la seva resistència.

«És evident que arriben molt minvades físicament, amb jugadores tocades com tothom sap, però tot i això és clar que creiem que podem superar l'eliminatòria i treballarem per aconseguir-ho estirant la manta cap a tots els costats per compensar els problemes que tenim», va explicar ahir Èric Surís, que va confirmar que Nadia Colhado jugarà -«tots sabeu que està fent un gran esforç jugant gairebé amb mig braç»- i que avui mateix al matí, després de la sessió de tir, acabaran de veure quants minuts i en quines condicions pot ajudar l'equip l'altra pivot pura, Julia Reisingerova, que s'ha perdut els últims quatre partits per un cop al genoll que va rebre en la final de Copa. «Encara no sabem si podrà jugar, però en tot cas ho farà després de vint dies sense haver entrenat», va puntualitzar Surís, que és conscient que la presència de la pivot txeca és important per intentar contrarestar el joc prop de cistella de la immensa pivot francesa del Montpeller i de la seva selecció Helena Ciak (1,97 d'alçada).

«Realment, és un rival de nivell Eurolliga amb moltes jugadores internacionals, com cinc integrants de la selecció francesa, o una finalista del darrer mundial amb Austràlia (Whitcomb) a banda de la nord-americana Wurz, la sèrbia Dabovic...». Surís té clar que el Montpeller és, sobre el paper, la plantilla més forta contra la qual s'hauran enfrontat aquesta temporada: «Està clar que per dins ens poden fer molt mal, amb Ciak i també amb Tchatchouang, però seria una temeritat que ens haguem de protegir per dins; després Whitcomb et fa cinc triples per fora o Wurz o Dabovic...».

L'australiana Samantha Withcomb és la màxima anotadora a l'Eurocup, amb gairebé vint punts per partit, d'un Montpeller que, a diferència del Lió, té una rotació molt llarga amb l'MVP de l'Eurobàsquet del 2015, la sèrbia Ana Dabocic, o les internacionals franceses Miyem i Duchet sortint de la banqueta per complementar el cinc inicial que formen un bona base, Bernies, dues grans anotadores exteriors, Withcomb i Wurz, i dues «bèsties» prop de cistella com Tchatchouang i els gairebé dos metres de Ciak. Per acabar d'afegir dificultat a l'eliminatòria, el Montpeller disposarà del factor pista en una sèrie que, passi el que passi aquest vespre a Fontajau, es decidirà dijous vinent al petit Palais des Sports de Lattes, «un pavelló amb capacitat per a poc més de 1.000 persones amb la gent molt a sobre de la pista». Surís admet que «en aquestes eliminatòries tenir l'anada a casa sempre condiciona, però tampoc hem de caure en aquesta ansietat de voler resoldre molt de pressa, perquè deixaríem de fer el nostre joc».

Això sí, del costat hi haurà Fontajau, que, segons preveia ahir el club, fregarà el ple amb uns 4.000 espectadors. «En l'Eurocup, no només aquest any sinó també en l'anterior, Fontajau ens ha marcat el camí en remuntades com les de Moscou o el Szekszard, o l'any passat amb Galatasaray, Olympiakós o Ragusa ajudant-nos sempre en els moments complicats i animant molt».