Quin valor li dona a l'èxit històric de veure l'Uni en una semifinal europea?

Estem molt contents, evidentment, perquè dona valor a una trajectòria de tants anys. Però des del club som poc de celebrar coses i més de treballar. Això no s'atura i ja tenim dos reptes molt complicats per davant, diumenge a Salamanca (18.00) i dijous a Fontajau contra el Montpeller en l'anada de la semifinal europea.

En quina posició situaria el club dins del bàsquet europeu?

Fa de mal dir. Sempre veig els altres equips molt forts. Molts tenen una plana web de referència, eurobasket.com, i allà cada setmana publiquen un rànquing de clubs tant masculí com femení. I quan veig que estem entre els quatre o cinc primers, no deixo de somriure. És un orgull veure l'Uni Girona allà, colze amb colze amb Praga, Ekaterimburg... Però queda una cosa pendent: si tinguéssim més recursos per competir a l'Eurolliga, no per tenir una plantilla més bona, sinó perquè és una competició més llarga i més costosa, amb viatges més cars. Ara per ara no estem en disposició de competir a l'Eurolliga. I això és una assignatura pendent. L'Eurocup està molt bé, pero s'imagina tot l'any veient de nou a Fontajau aquest nivell de bàsquet, amb equips d'Eurolliga, i que no calgués esperar a les eliminatòries de l'Eurocup? És el pas que ens falta. Estem madurs i preparars per tornar a l'Eurolliga però ens falta que la societat gironina ens doni una empenteta per arribar-hi.

Té sostre l'Uni?

Amb els recursos que tenim el sostre l'hem passat, i de llarg. Si no arriben més fons i ajudes, difícilment podrem seguir a aquest nivell. És extraordinari el que fem amb els recursos que tenim.

Les lesions poden ser un condicionant en contra en aquesta recta final de curs?

Segur. La lesió de la Nadia (Colhado) a la mà ens preocupa molt. Pel que fa a Reisingerova, esperem que torni aviat, possiblement el dia del Montpeller. Tot i que Williams, la darrera jugadora que ha arribat, és bona jugadora i ajuda moltíssim, trobem a faltar una tiradora.

Avenida i Montpeller. Es juguen mitja temporada en menys d'una setmana?

Amb el Montpeller segur que ens ho juguem en una setmana, perquè l'eliminatòria està posada així. Amb l'Avenida és més llarg. Si que factor pista pot ser important per la final, però hi ha més recorregut. El partit de diumenge no serà definitiu. Hem de veure com gestionen elles el neguit després d'haver quedat eliminades de l'Eurocup. Hauran de gestionar això, guanyaven de 16 el partit i van acabar perdent. És un oportunitat perquè no les trobarem en el seu millor moment. Segurament buscaran fer una sortida en tromba brutal, pressionant, i si sabem superar això, tindrem les nostres opcions de victòria.

Per on pot seguir creixent el projecte de l'Uni?

Ens calen més recursos. Els sous pugen a tot arreu. Competir a aquest nivell és cada cop més complicat. L'Uni tindrà un equip competitiu l'any que ve, no sé si com aquest any, però segur que serà competitiu. La idea nostra és renovar les jugadores que se sentin còmodes i contentes a Girona i bona part de la plantilla segur que seguirà. De moment amb contracte hi ha Núria Martínez i Laia Palau té un 1+1, ella ha de decidir què voldrà fer.

Aquest mes de maig farà deu anys de l'ascens a l'elit. S'imaginava ser on és ara el club?

Hem superat amb escreix les expectatives que tenia. En tots els aspectes, esportivament i social. El pavelló fa goig, Girona és una plaça segura de bàsquet femení. Ni en el millor dels somnis podia esperar una cosa així. Quan veus la base, el pavelló ple, quan et jugues títols... només pots tenir motius d'orgull pel que hem fet.