Encara no fa un mes -tot just 25 dies- que Xavi Agustí agafava les regnes del Figueres, després de la destitució de Joan Esteva per la mala ratxa de resultats. Procedent del juvenil, el tècnic figuerenc té el repte d'aixecar els ànims a l'equip en la seva primera etapa a Tercera Divisió. De moment, l'empat de l'última jornada contra tot un Terrassa (1-1) els serveix per recuperar l'esperança i encarar el que queda de temporada.

Què ha suposat el salt al primer equip?

És un repte molt il·lusionant. Com a figuerenc i unionista, estic molt content i agraït a la gent que ha confiat en mi i el cos tècnic. Tenim moltes ganes de revertir la situació actual que ens hem trobat.

Qui millor que un home de la casa per sortir d'aquesta situació, no?

La veritat és que fa molt de temps que estic vinculat a la Unió; com a jugador, en el seu moment, a l'agrupació de veterans, d'entrenador del juvenil... Tots ens coneixem i sabem com funciona la casa. Som conscients de la situació, per tant, volem sumar tot el nostre potencial per tirar endavant.

Que sigui l'any del centenari, ho fa tot més especial?

No. Crec que és un tema més d'entorn, com jo ho classifico, que esportiu. Sigui qui sigui, quan un entrenador entra en un club intenta fer-ho de la millor manera possible i s'entrega al cent per cent. Evidentment, a escala emocional és una cosa més que està dins del sarró, però la nostra implicació sempre és màxima.

Va estrenar-se amb una derrota contra el Reus B Cambrils. Com va sentir-se?

A tots ens agradaria arribar i moldre. Hi ha una dita que diu: «Entrenador que arriba, victòria segura», però també s'han de valorar els condicionants. Debutem amb 12 efectius, 3 lesionats i 3 sancionats. Això fa que et minvi potencial. Hem de fer una carrera de fons i no un esprint.

Va confiar en dos juvenils. L'aposta pel planter és ferma?

Coneixem bé el que tenim a la casa. En un moment de necessitat, podem acudir-hi. Són jugadors que tenen una il·lusió màxima.