El tècnic gironí de l'Spar Citylift, Èric Surís, recorda bé com, sent ell molt jove, fa 19 anys va viure en directe a Fontajau -«estava allà a la grada del fons, el partit va acabar empatat...»- les semifinals de la Copa Korac que el Casademont Girona va jugar, i va perdre, contra el Llemotges la temporada 1999-2000. L'equip entrenat per Trifón Poch, amb Darryl Middleton i Pablo Laso de peces clau al costat de Larry Stewart, va empatar, com bé recordava ahir Surís, a Fontajau (77-77), i va caure una setmana més tard a la pista francesa contra l'equip dirigit pel també exjugador del Valvi Girona Dusko Ivanovic (69-57).

Avui, si manté els 23 punts de marge que va aconseguir en la seva contundent victòria de la setmana passada a Lió (57-80), l'Spar Citylift Girona no només igualarà aquell èxit del Casademont, sinó que superarà el seu propi topall en competicions europees (l'any passat va caure a quarts de final contra el Galatasaray) i es convertirà en el primer català de la història que arriba a les semifinals d'una competició europea en bàsquet femení. Una gesta que no havien aconseguit equips mítics com Mataró, Picadero, Sabor d'Abans o UB Barça. «M'ho han comentat aquests dies i realment m'ha sorprès, perquè realment no era conscient que no hi hagués cap precedent d'un equip català en unes semifinals europees. Tant de bo ho aconseguim perquè, ja només per a nosaltres de portes endins, és un pas enorme com a club que tindrà molt mèrit i, si a sobre, servís per escriure una pàgina de la història del bàsquet català, ja seria rodó», assegurava un Èric Surís que, d'altra banda, insistia a recordar que la classificació per a les semifinals encara no és un fet, tot i els 23 punts de renda, perquè l'Asvel Lió segueix sent el líder de la Lliga francesa i un equip amb molt potencial juguin o no les lesionades Clarissa Dos Santos i Alysha Clark, absents la setmana passada en el partit d'anada a Lió.

«Hem de plantejar el partit amb respecte, però amb el punt de valentia que vam tenir a França i no pensar que hem d'especular amb el resultat sent conscients que el Lió pot tenir una bona ratxa d'anotació en qualsevol perquè, tinguin baixes o no, són jugadores amb molt talent», reflexionava un Surís que ha preparat el partit amb diferents variants en funció de si el tècnic francès, Valery Demory, pot comptar o no amb Clark i Dos Santos. Dues jugadores d'alt nivell -la nord-americana va ser campiona de la WNBA amb Seattle el passat estiu- i que ni van jugar dijous passat a Lió ni en el partit d'aquest cap setmana que l'Asvel va perdre contra el Bretagne a la Lliga francesa. «En l'anada ja van amagar el seu estat i suposo que, fins ben bé abans de començar el partit, no sabrem si juguen o no; igual que nosaltres tenim el dubte de Julia (Reisingerova) i la baixa de Leia (Dongue)», va dir Surís, que sap que la pivot txeca té complicat jugar perquè encara arrossega el dolor pel cop al genoll que va rebre en la final de Copa. Sense Reisingerova ni Dongue, no pot jugar en competició europea; Surís només té tres jugadores interiors: Bea Sánchez, Hampton i Colhado, que continua fent un esforç per jugar amb la mà dreta lesionada: «Sempre tenim l'opció de jugar amb l'Helena (Oma) al quatre, però és complicat contra equips tan físics com el Lió».

A diferència del que va passar a vuitens de final (MBA Moscou) i a quarts (Szekszard), avui l'Uni no té la necessitat de remuntar, però Surís espera que Fontajau tingui una resposta semblant a la d'aquells dies: «Sempre necessitem el caliu de Fontajau i de la nostra gent, perquè segur que tindrem moments difícils».