Després de tocar el cel coronant-se al Campionat d'Europa amb la medalla d'or en categoria júnior, l'esquiador de muntanya Pau Coll es marca el repte d'aprendre de la seva nova etapa a sub-23. El de Vilajuïga, de 20 anys, va debutar el passat mes de gener a la Copa d'Espanya d'esquí de muntanya i va donar la sopresa adjudicant-se l'or en la prova d'esprint. A més de la de plata en vertical. Sens dubte, això li va permetre agafar confiança per afrontar les proves de la Copa del Món.

«L'objectiu principal de la temporada són els campionats del món. Ens hem preparat molt per arribar forts a aquestes curses», explica el corredor de Sky Club Camprodon. Deixant a un costat els mèrits personals com a esquiador de muntanya, Coll confessa que «m'agradaria seguir competint per aprendre d'aquesta nova etapa a sub-23. Vull aprofitar al màxim el fet de viure a Font-romeu per millorar». Ja fa tres temporades que va traslladar-se a Égat -a prop de Font-romeu- després de veure-ho com a única opció per crèixer en el món professional.

De la mateixa manera que Kilian Jornet, Coll ha trobat a la Cerdanya el lloc ideal per entrenar diàriament i alhora estudiar de la mà de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. «Poder-ho compaginar tot està molt bé. Estic fent STAPS (equivalent a Ciències de l'Activitat Física i l'Esport) a la Universitat de Perpinyà, que és l'única carrera que hi ha, però com que està relacionada amb l'esport i tinc la neu al costat de casa tot ha sortit rodó. No sé quina carrera hauria fet si hagués tingut més opcions, tot i que tampoc m'ha resultat cap problema per prendre la decisió. L'única cosa que tenia clara és que si em quedava a Girona o Barcelona per estudiar, no podria seguir el ritme de les competicions», diu. «El primer any potser va ser més complicat pel fet d'independitzar-me i conviure amb una nova cultura. Jo no sabia francès i seguir les classes era bastant complicat, però ara hi estic molt bé. Hem fet pinya amb un grup de catalans, que també entrenem junts, i és molt acollidor. Tot és qüestió d'adaptar-se», assegura.

El vilajuïguenc va descobrir la seva passió per aquest esport quan era ben petit: «Sempre hem fet moltes excursions a la muntanya amb els meus pares i a l'hivern també anavem sovint a la neu. El meu pare feia esquí de muntanya i vaig començar a acompanyar-lo, primer per diversió i de seguida va convertir-se en un hobby. A més, els meus cosins competien i a poc a poc em vaig anar introduint en aquest món. Als 14 anys vaig entrar al Centre de Tecnificació d'Esquí de Muntanya i crec coincidir amb gent de la meva edat va ajudar-me molt a seguir endavant amb la meva carrera esportiva».

La referència del millor del món

Poder emmirallar-se al millor corredor de muntanya del món i que aquest sigui l'exemple més proper que pot trobar-se per agafar de referent és una sort. El de Vilajuïga explica que Kilian Jornet «és la gran icona de l'esquí de muntanya i un bon exemple per demostrar que és possible tenir èxits entrenant per la zona de la Cerdanya, a diferència dels italians o suïssos que potser tenen més facilitats per esquiar». «Vam coincidir anys erere a la selecció espanyola i l'aprecio moltíssim», diu en Pau.