07 de març de 2019
07.03.2019
L'Empordà

Puigcerdà s'il·lusiona amb l'hoquei gel i la possibilitat de guanyar la Lliga

07.03.2019 | 06:30
Els jugadors del Puigcerdà, en un partit d'aquesta temporada.

Una gran escultura metàlica d'un jugador d'hoquei gel presideix des del 2008 l'entrada de Puigcerdà. És obra de Salva Barnola, ferrer de professió i mític jugador del club i de la selecció espanyola, i ara entrenador, i del seu soci. Aquest símbol, que deixa clar al visitant quin és l'esport que apassiona la vila, va ser un encàrrec per celebrar els 50 anys de l'entitat després que en un Europeu a Romania en veiessin una de semblant i a l'alcalde d'aquell moment, Joan Planella, li fes el pes. Eren altres temps. Aquell 2008 el Puigcerdà va guanyar la seva última Lliga, amb Barnola damunt del gel com a jugador i contra el Jaca, l'etern rival, i malgrat que encara es van jugar finals els anys 2012, 2013 i 2014, el club va acabar passant moltes dificultats econòmiques per l'aposta que s'havia fet pel professionalisme. Aquella «travessia pel desert» de la qual parla el mateix Salva Barnola ha acabat aquest any. El Puigcerdà, amb un equip jove i de la casa, reforçat només per tres estrangers, és a dos partits de guanyar el títol 11 anys després. I els jugarà, a més, a casa, amb el suport de l'afició, aquest dissabte (22.00) i l'endemà diumenge (15.30), contra el potent Txuri Urdín.

Aquests dies no es parla de gaire res més, a la vila, de 8.000 habitants, i on l'hoquei gel torna a il·lusionar la població, començant pels més petits. «Vam pagar la mala gestió que es va fer per voler construir un equip a cop de talonari, amb jugadors professionals, per competir amb el Vitòria de Querejeta el 2012 i el 2013 i això va acabar provocant uns últims tres o quatre anys duríssims, en què l'afluència a la pista havia baixat moltíssim fins a mitjanes de 300 espectadors. Ara ens hem recuperat i aquesta temporada n'hi hem posat 1.300, en l'anterior eliminatòria contra el Barça, i la mitjana està en uns 800», detalla l'ara entrenador del Puigcerdà, que suma 200 internacionalitats amb Espanya i que va competir en 17 Mundials. Barnola té clar que «aquí l'esport rei és l'hoquei gel. Està molt arrelat i a més és un esport molt canyero, que fa afició». Tota la seva carrera l'ha feta a l'equip de casa seva menys un any que va provar fortuna semiprofessional a França, a la Segona Divisió. «Aquell tren em va passar i tot el que he fet a l'hoquei gel és per amor a l'art. Hi he guanyat moltes trompades, però també alegries i títols».

Les dificultats econòmiques van fer que el Puigcerdà hagi estat dos anys sense estrangers, «només amb un porter a qui pagàvem 600 euros i el pis», amb cinc sèniors de la casa estirant del carro i la resta, jugadors sub-20 de la pedrera. Hi va haver moments que no tenien ni material, i van haver de recórrer a la Federació, que els va permetre rescatar-ne d'antic que tenien guardat. «La majoria de desplaçaments els fèiem en cotxes particulars, no hi havia diners per viatjar», recorda Barnola. Superada aquella etapa, l'equip ha anat reforçant-se i ara la plantilla ja és de 25. Hi ha tres estrangers, dos professionals, el porter rus Evgenii Tsaregorodsev, i el defensa letó Reinis Demiters. L'altre és un jove finlándes, Kustaa Tuohimaa. La resta de la plantilla treballa o estudia i juga amb el Puigcerdà, que per sorpresa de molts, va tancar la Lliga regular segon i s'ha acabat plantant a la final per discutir el títol al Txuri Urdin. El cap de setmana passat es va perdre a Sant Sebastià el primer partit (6-4) però es va guanyar el segon (4-6), i ara la sensació és que «sí que es pot».

«Guanyar el títol segueix sent molt difícil tot i haver capgirat el factor pista, però acceptem el repte. Sempre els dic que l'equip que juga amb cor i s'ho creu s'endú el gat a l'aigua. I a Sant Sebastià, tot i perdre el primer partit, la sensació era bona i tenia clar que l'equip s'ho creia, com es va demostrar en el segon», diu el tècnic. Ara és a les seves mans reblar el clau: «seria un premi als jugadors, al cos tècnic i a la junta pel patiment dels últims anys. Això s'enfonsava», afirma Salva Barnola, orgullós perquè el seu Puigcerdà torna a engrescar i aspira a tornar a l'Eurolliga.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook