L'Olot vol fer-la grossa. I no hi ha millor manera per fer-ho que confiant en futbolistes marca de la casa, autòctons i del territori. Que se sentin seu el projecte del club per defensar els seus colors al màxim nivell. D'entre el total de 19 jugadors que formen la plantilla de l'equip de Raúl Garrido, destaquen quatre noms propis de la nostra comarca. Hèctor Simón, Alan Baró, Pedro del Campo i Pep Chavarría representen el 21,05% d'ADN altempordanès que treballa per consolidar el projecte dels garrotxins a Segona Divisió B. Sense oblidar que, a aquest percentatge, cal afegir-hi la bona feina del readaptador figuerenc Sergi Garcia, membre del cos tècnic i peça clau perquè tot això sigui possible en les millors condicions físiques. L'esforç i el bon paper del grup han dut l'Olot a passar una temporada ben tranquil·la i productiva temptejant fins ara les deu primeres posicions a la lliga. Després d'empatar contra el líder Atlètic Balears aquest cap de setmana, els olotins ocupen la 9a posició amb 36 punts.
Un dels màxims referents del conjunt olotí és, sens dubte, Hèctor Simón (Llançà, 1984). El capità ja fa cinc cursos que milita a l'Olot i assegura que «els anys que porto allà sempre he coincidit amb algú de l'Alt Empordà». Abans d'aquesta temporada, jugadors com el vilafantenc Albert Argelés, Argi, o el peraladenc David Bigas ja havien passat per la Garrotxa. «Confiar i potenciar futbolistes gironins fa que tots estiguem més arrelats, el vestidor surt beneficiat. Com que ens sentim d'aquí, tots anem més a una perquè no ens costa tant adaptar-nos i valorem més allà on estem», explica l'Hèctor.
El projecte de proximitat i d'arrelament de l'Olot implica que la plantilla sigui ben diversa, des de mites del futbol amb gran experiència en diferents lligues fins a joves promeses amb ganes de fer-se un lloc al món professional. Alan Baró (Darnius, 1985) s'ha convertit en un dels fitxatges més sonats del passat mercat d'estiu. I és que el defensa tornava «a casa» després de passar dues temporades a l' A-League, la primera divisió d'Austràlia. «Volia tornar a estar a prop de la família i dels amics perquè els nens es criessin i creixessin envoltats de tot això», diu l'Alan. A més a més, «a nivell de Segona B, l'equip més pròxim era l'Olot i tenir jugadors de proximitat és una oportunitat per a tots. D'una banda, és un estalvi econòmic perquè tothom pot viure a prop de casa seva i, de l'altra, tens la il·lusió que lluites per un equip proper. A més la teva gent pot venir a veure't els caps de setmana. Això és molt maco, dona els seus fruits i afrontem els partits molt preparats amb una estructura molt clara».
Jove talent figuerenc
A part de l'Hèctor i l'Alan, l'Olot també compta amb dos altempordanesos que en el seu moment van tenir un paper rellevant al Figueres. Pedro del Campo (Figueres, 1991) va fer el salt a Segona B després de brillar a l'Alt Empordà. «El fet d'ajuntar-nos quatre jugadors, més en Sergi, és bon senyal. Això vol dir que a la nostra comarca es treballa molt bé el futbol base i surten bons futbolistes. La política de l'Olot és molt encertada perquè un jugador de fora no té aquell vessant emocional que s'acaba transformant en rendiment», manifesta Pedro. I l'última peça del trencaclosques és Pep Chavarría (Figueres, 1998). La perla figuerenca que va entrar al futbol professional «sense pensar-m'ho perquè sentim els colors».
