01 de març de 2019
01.03.2019

«La vida m'ha canviat de manera radical marxant a jugar a Kuwait»

01.03.2019 | 06:30
Agi, al vestidor, després d'un partit a Kuwait.

Com es produeix el seu fitxatge per l'Al Jahra SC de Kuwait?

Un diumenge, després del partit de lliga contra el Peralada que havíem guanyat al nostre camp, estava a casa descansant i vaig rebre un missatge del meu representant dient-me que havíem de parlar urgentment d'un tema. Em va trucar i em va explicar que un club de la Primera Divisió de Kuwait em volia fitxar i que tenia damunt la taula una oferta econòmica irrebutjable. En el mateix moment li vaig dir que volia marxar cap allà! L'endemà ja estava fent les maletes per anar a Barcelona, agafar el passaport per volar el dimarts a primera hora cap a Kuwait i passar la revisió mèdica. Havia de fer-ho tot molt ràpid perquè quedava poc temps pel final del mercat de fitxatges. Haig de dir també que el Conquense em va donar totes les facilitats i el permís per viatjar i fer-ho possible.

Quin nivell té la Lliga de Kuwait?

Només he jugat tres partits, però ja puc dir que el nivell m'ha sorprès bastant. És bastant semblant a la Segona B, però, hi ha un parell d'equips que estan fins i tot per sobre perquè competeixen a la Champions asiàtica i compten amb futbolistes molt bons i també internacionals. Però aquí no tenen tanta intel·ligència tàctica i els partits són molt més oberts i hi ha molts més espais. Els jugadors no són tan tècnics ni ben dotats tàcticament com al futbol d'allà, però, físicament estan un esglaó per sobre i porten a la sang la velocitat, la força, la resistència... A Kuwait hi ha interès pel futbol, però, ni molt menys ho viuen amb la mateixa passió que nosaltres.

Quin és el l'objectiu de l'Al Jahra SC?

La permanència, sense cap mena de dubte. Abans de la meva arribada l'equip només tenia dos punts i no havia guanyat cap partit a la primera volta. La veritat és que l'ambient que hi ha ara en comparació al que em vaig trobar quan vaig arribar és com la nit i el dia. Portem dos partits seguits guanyant i hem passat d'estar a vuit punts de la salvació a situar-nos a tan sols dos. Això ha fet que la gent es reactivi, es motivi i recuperi la il·lusió perquè tots veiem molt possible salvar-nos a manca de poques jornades per acabar la Lliga.

Com ha estat l'adaptació d'Agi al vestidor i a un nou país?

La rebuda de l'equip ha sigut increïble des del primer moment. La gent d'aquí té una mentalitat molt familiar i són de cultura musulmana (molt religiosos). Des de la meva arribada hem jugat tres partits i n'hem guanyat dos i la veritat és que he estat bastant decisiu. He fet un bon paper en els tres partits, això ha fet que el vestidor m'hagi agafat més estima i apreci. L'adaptació al país és molt bona, tinc gent pendent de mi durant tot el dia per si necessito quelcom. La gent nascuda a Kuwait porta un nivell de vida molt alt i al principi m'impressionava la vida que porten, però, a poc a poc m'estic adaptant i estic més còmode. A més, aquí no hi ha tantes coses que et puguin distreure del futbol com tenim allà i això t'ajuda a estar més centrat. La vida m'ha canviat radicalment i no el mentiré si li dic que el nivell de vida que porto no l'havia portat mai! Aquí les coses són més cares, tot va relacionat amb l'economia del país que va molt bé i que la moneda kuwaitina és la més cara del planeta. A la família i amics els explico que aquesta gent viu un parell d'anys per davant nostre gràcies al poder econòmic que tenen i que fa que gaudeixin de molts luxes que farien que qualsevol es quedés bocabadat.

Per què no es vas quedar a jugar a Catalunya o fins i tot a Espanya?

Principalment, per l'oferta econòmica, que era irrebutjable. Per ajudar la meva família i sobretot després de la mort del meu pare fa un parell d'anys quan jugava al Palamós, ara em necessiten més que mai i aquesta oportunitat era única per a mi i per a ells. Tot i que també he de dir que m'il·lusionava fer un canvi d'aires per veure com és el futbol i la vida fora de casa.

Primera Catalana, Tercera Divisió, Segona B i ara Primera Divisió de Kuwait. Quin és el seu somni?

És veritat que he saltat categories bastant ràpid, sense oblidar la Tercera Catalana amb el club del meu poble, el Pineda que ja no existeix, per cert, abans d'anar al Lloret. Quan ho penso m'emociono molt! El meu somni sempre ha sigut arribar a la Primera Divisió i des de ben petit lluito per això. És clar que la màxima categoria de Kuwait no té el nivell d'altres lligues ni de bon tros. Però sí que puc dir que és una Primera Divisió, tot i que encara vull arribar més lluny. No sé si serà al futbol asiàtic o tindré l'oportunitat de tornar al futbol europeu.

Quin és l'entrenador que més l'ha marcat?

Amb tots he mantingut bones relacions, és clar que hem tingut moments bons i d'altres que no ho han sigut tant, però, amb qui he estat més bé és amb en Joan Mármol al Palamós. Allà vaig passar pel moment més dur de la meva vida a causa de la mort del meu pare i en Joan va estar allà en tot moment, em va ajudar en tot allò que vaig necessitar i això em va marcar i sempre li estaré agraït. Encara que em fotés canya i a vegades em castigava, sé que ho feia pel meu bé perquè sabia de les meves condicions per jugar a millors categories per poder viure d'això com faig ara.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook