Des de fa anys, Anna Gómez manté una bona relació amb gent de l'entorn l'Uni i avui, un cop passades unes hores del partit, més d'un pot tenir la temptació de donar-li les «gràcies» per la seva errada en una safata a 16 segons del final que, en cas d'haver entrat, hauria enviat el partit a la pròrroga allargant encara més la batalla de nervis, i errades, en què es va convertir ahir en els quarts de final de la Copa a Vitòria. Al final, amb les veteranes Palau i Murphy anotant dos dels pocs tirs que es van fer en el darrer quart, l'Spar Citylift Girona va acabar traient el partit per un ajustat 52-49 i avui es podrà dedicar a descansar, mirant de reüll el debut del Perfumerías Avenida, i a pensar en la semifinal de demà dissabte al migdia contra un Cadí La Seu que ahir es va desfer de les amfitriones de l'Araski per 66-60.

Al final del partit, algú que no hagués vist jugar aquesta temporada a l'Spar Citylift Girona, es podria mostrar escèptic escoltant Èric Surís recordant que «habitualment nosaltres som un equip alegre i dinàmic en atac» o a Rosó Buch apunta que «solem fer una mitjana de 80 punts». Les dues sentències són certes, però també ho és que el partit d'ahir de l'Uni a Mendizorrotza no és dels que conviden a anar als pavellons a veure bàsquet. Nervis, més nervis i baixos percentatges de tir que, tant un equip com l'altre van provar de contrarrestar defensant encara més fort o esbatussant-se en la lluita pel rebot. Dos aspectes en què l'Uni va concedir poques alegries, per no dir cap, a un València que només va poder agafar un rebot en atac i que tant sols va comptar amb 2 punts de les seves jugadores de banqueta.

En atac, el València va viure dels punts de les interiors, Meya Tirera va ser la màxima anotadora del partit amb 22, mentre que cap jugadora de l'Uni va arribar als 10 punts. Amb aquest panorama, Surís va tenir clar aviat que el partit s'havia de guanyar defensant. Aquí, a partir del segon quart, Leia Dongue i la debutant Gabbay Williams, que va demostrar el perquè dels seus títols de millor defensora de la NCAA, van apujar uns graus més el nivell d'intensitat. El problema, però, és que ni Dongue ni Williams tampoc són les millors jugadores per fer un bàsquet molt alegre en atac. Així, de manera inevitable, el partit va anar a desembocar en un final a cara o creu. En el darrer quart els nervis van ser els autèntics guanyadors (el parcial va ser de 9-7). Un tir de Shay Murphy a un minut i mig del final semblava que seria definitiu, però el València encara va tenir l'opció de forçar la pròrroga amb la penetració d'Anna Gómez. La base va fallar i, absolutament desesperades, les seves companyes no van pensar a fer una falta ràpida per evitar que el temps s'esgotés i certifiqués la classificació de l'Uni.