A l'espera que no es creuin els seus camins a la Lliga de Campions, la tornada de les semifinals de la Copa del Rei depara el clàssic de més transcendència per a un Reial Madrid que es juga contra el seu etern rival dues competicions en quatre dies, i un Barça que vol estendre el seu domini a la competició. Deixarà empremta el clàssic per a tots dos equips. Els de Santiago Solari en una Copa a la qual aquest any sí que donen importància, com el camí més curt a un títol en un curs ple d'irregularitat. Dos clàssics davant l'etern rival que marcaran el camí amb la possibilitat de quedar sense opcions en dues competicions i haver de jugar-se el tot o res, un any més, al seu torneig predilecte, la Lliga de Campions. Per als d'Ernesto Valverde un torneig que ha anat guanyant importància en la seva actual edició a mesura que han anat superant barreres. En principi, l'eliminació de l'última Lliga de Campions amb el desgast físic mostrat a Roma, invitava a no fer excessos. Però un grup liderat per un guanyador natural com Leo Messi no hi entén de llençar competicions. Van remuntar amb el Sevilla i ara volen estendre el seu domini aclaparador coper, ambla Lliga pràcticament a la butxaca gràcies a la seva regularitat.

El Barcelona s'acollirà al gran moment de Messi i al seu monopoli a la Copa del Rei -quatre títols consecutius- per continuar viu en la seva competició fetitxe, encara que tot passa imperiosament per marcar al Bernabéu en les semifinals coperes. El domini dels blaugranes en aquesta competició és aclaparador, amb sis títols en l'última dècada i 23 eliminatòries a doble partit superades a la Copa. L'avantatge és de l'equip de Solari, que encara la tornada a casa, encara que, és clar, tot s'ha de mesurar en funció del factor Messi. I és que a l'argentí li prova especialment bé el Bernábeu, on en 19 partits ha marcat quinze gols. Messi, a mig gas durant uns partits després de patir una contusió en la cuixa davant el València (2 de febrer), va demostrar contra el Sevilla que s'ha recuperat a la perfecció: amb tres gols en un escenari dels grans. Ara, al Bernabéu, encara dos partits en quatre dies, ell i el seu equip, per classificar-se per a la final i per descartar pràcticament els madridistes de la lluita per la Lliga.

Amb dos partits tan consecutius en el temps, Valverde haurà de triar bé les seves opcions i dissenyar una estratègia diferent segons l'escenari de les dues competicions. Perdre avui seria quedar-se sense un títol, perdre dissabte no tindria un efecte secundari negatiu. De tota manera, les últimes alineacions davant Lió i Sevilla serveixen de pista per als dos compromisos a Madrid. Perquè el Barça se senti dominador, necessita tenir personalitat en la medul·lar, un fet que Valverde ha aconseguit amb Sergi Roberto, tot i que finalment Arthur va entrar a la convocatòria -de la mateixa forma que Cillessen, tots dos van rebre l'alta ahir al vespre- i també té opcions de ser titular. Sense Sergi Roberto al lateral, la velocitat de Nelson Semedo li ha anat molt bé quan s'ha hagut de mesurar a Vinicius. Tot indica que serà Lenglet, i no Umtiti, qui jugui com a acompanyant de Piqué; i Alba és inamovible a l'esquerra. Malgrat la falta de descans de Busquets i Rakitic, tots dos són indiscutibles. Per mantenir l'estil, Sergi Roberto, Arthur o Aleñá tenen el perfil desitjat en comptes d'Arturo Vidal, la presència del qual garanteix més vertigen que control. Arriba, amb Messi i Luis Suárez segurs a l'onze, potser el moment de Dembélé en la posició de Coutinho.

Els de Solari volen capgirar la història i accedir a la final de València, ciutat on va derrotar precisament el conjunt blaugrana en la seva última conquesta copera, el 2013. Caldrà enterrar els seus dubtes, renascuts de nou després d'una ensopegada inesperada de la Lliga contra el Girona que tallava la ratxa de grans resultats i bon joc amb la qual va signar la seva esperada reacció. L'empat del Camp Nou de l'anada (1-1), on va acariciar el triomf que va recollir en el derbi del Metropolitano, o la tornada amb victòria a domicili contra l'Ajax (1-2) en Lliga de Campions van alimentar de nou l'esperança blanca. Poc importarà en un clàssic del tot o res, amb l'afició del Bernabéu bolcada per impulsar el seu equip.

Solari prendrà decisions que marcaran la seva personalitat com a tècnic. La indisciplina en públic de l'extrem gal·lès Gareth Bale, que es va negar a seguir escalfant a València i a celebrar el seu gol amb companys, deixa el tècnic argentí en un dilema. Amb Isco no li va tremolar el pols, però ara necessita el gal·lès.