No és gaire fàcil tocar de peus a terra abans de la majoria d'edat. A vegades, hi ha oportunitats úniques que has d'aprofitar tant sí com no, perquè no saps mai si es tornaran a presentar. Com dirien, el tren només passa una vegada i t'hi enfiles o l'has perdut per sempre. Sobretot, en el món del futbol. És tan imprevisible... Enguany fa dues temporades que el llançanenc Arnau Fàbrega va atrevir-se a fer les maletes amb només 17 anys -acabats de fer- per instal·lar-se a Granada, on fitxava pel juvenil A del club andalús que milita a la Divisió d'Honor.
L'aposta ha anat sobre rodes. Guanyar-se a pols una bona temporada i la confiança dels místers li han servit per començar a fer-se un lloc al filial, de Segona B. El 2 de setembre del 2018 debutava a la categoria de bronze fent «un pas cap al futbol professional», diu l'Arnau. «Dos passos més i ja ets a Primera. És una gran experiència perquè trobes futbolistes de tota mena, que t'aporten molt, i després de juvenil, la Segona B és el més proper al futbol professional que puc trobar-me», explica.
Gestionar-se molt bé el temps
El ritme de vida que ha escollit per aconseguir-ho, però, no és el més confortable per a un noi de 18 anys: «Alterno entrenaments amb el juvenil (entre tres i quatre) i amb el filial (entre dos i tres), depenent de la setmana. Aquesta, per exemple, només vaig amb el filial i això significa tenir tots els matins ocupats. És el que sempre he volgut, que no és més que dedicar-me al futbol, i soc plenament conscient del que he de fer. Hi he de ser cada dia, treballant, millorant i fent el màxim possible per arribar al millor nivell. De moment, això passa pel filial i quan vaig amb ells sempre m'ho prenc com si cada dia fos un repte, independentment de si es tracta d'un entrenament o d'un partit».
Tot això, sense oblidar els estudis. La condició sine qua non que li demanaven els seus pares per tal de poder seguir avançant com a porter. «Quan arribes a aquest nivell, has de pensar molt bé com gestiones el teu temps. Les hores són les que són i no donen més de si. Com que entreno matins i tardes, he hagut de prendre la decisió de repartir les assignatures i allargar el batxillerat. Plegar? És evident que no, però tampoc es poden fer miracles. Tenir el suport de la meva família és fonamental per poder-ho fer tot. Tots són conscients que la situació és la que és i que el temps és difícil de gestionar. M'animen a continuar tranquil, sense pressió, que ja sortirà», assegura.
Ara, l'Arnau cursa les últimes quatre assignatures que li queden del Batxillerat científic i l'any que ve espera entrar a la universitat per fer psicologia. «Si ho continues fent a poc a poc, t'ho acabaràs traient. El més important és no aturar-ho i dividir-ho en el temps que tu necessitis per fer-ho bé».
Emancipar-se abans d'hora
El porter de Llançà ja havia tingut una experiència prèvia fora de casa. Als 15 anys, va fitxar per l'Espanyol i va traslladar-se a la residència del club on «hi havia treballadors al nostre servei que ens feien el menjar, rentaven la roba? És una estada i aprens a conviure amb gent». En canvi, a Granada, tot és diferent: «Aquí és vida completa. Estic molt content. Al principi, sempre costa, perquè has d'aprendre a fer-te els teus horaris i a seguir els teus hàbits. De la mateixa manera que és difícil amb els estudis, és difícil per moltes altres coses. A tants quilòmetres de casa no puc endur-me tàpers ni roba neta. Ha sigut passar de no fer res, a fer-ho tot. I en un període molt curt, perquè, si no, se't mengen», riu.
Sigui com sigui, l'Arnau s'està sortint amb la seva i ràpidament s'ha guanyat la confiança dels tècnics del Granada per entrenar i anar convocat amb el filial. «Em tenen ben valorat, és molt gratificant que confiïn amb tu. Per això, sempre intento entrenar bé i quedar-me a Segona B és en el que em centro ara mateix. En un futur, m'agradaria debutar a Primera o a la Premier. Soc un fan de la lliga anglesa. Sempre ho mires amb una part de somni, però això també fa que sigui un repte». En tot cas, el temps dirà. Tot esforç té la seva recompensa.
