Per a desgràcia dels aficionats, en el bàsquet femení algú ha decidit que les temporades han de ser molt curtes. Fins gairebé a l'octubre res de res, i a principi de maig, si no pot ser a l'abril, tot ha d'estar esbandit. Un poc marge de temps que força els equips, i les jugadores, a descansar ben poc (o gens), però aquest Spar Citylift Girona sempre és aliè al desgast. I ahir, menys de tres dies després de l'espectacular remuntada en la pròrroga en els quarts de final de l'Eurocup, va ser capaç d'encadenar la seva setzena victòria consecutiva a la Lliga sense caure en l'errada de pensar, i guardar forces, en la Copa que comença dijous a Vitòria. I la victòria d'ahir a Lugo no va ser fàcil, perquè les locals no van deixar de plantar cara fins que en els darrers cinc minuts la llarga rotació de l'Spar Citylift Girona, i dos triples consecutius de Shay Murphy en el seu darrer partit de Lliga amb l'Uni, van decantar el partit (65-82).

L'Ensino Lugo és un debutant estrany a Lliga Femenina-1. Salvant les distàncies, semblant a l'altre equip que s'ha estrenat aquesta temporada a la categoria: València. Les gallegues ja van començar la temporada amb un equip prou competitiu, fitxant per exemple Astou Traoré, i quan l'any se'ls ha anat complicant, pels mals resultats de l'inici, han tingut suficient potencial per rectificar a cop de fitxatges. El més espectacular va ser el d'Angela Salvadores, que va canviar un equip d'Eurolliga, el Sopron de Roberto Íñiguez, pel Lugo i que va ser clau en la millora d'un Ensino que de la seva mà es va allunyar de la part baixa de la Lliga per convertir-se en un aspirant a lluitar pel play-off. Ara, Salvadores està lesionada, igual que Astou Traoré, però el Lugo ha tingut encara recursos per portar una jugadora interessant com la italiana Marzia Tagliamento (encara que ahir no destaqués), a banda de mantenir tot l'any les pivots Atonye Nyingifa o Brittany Miller. Precisament, el joc interior i la consistència defensiva van ser els principals suports amb què ahir les locals van plantar cara, fins ben entrat el darrer quart, a un Spar Citylift Girona que arribava a Lugo en plena «bogeria» competitiva entre l'agònica remuntada de dimecres en els vuitens de final de l'Eurocup i la disputa de la fase final de la Copa, que comença dijous vinent a Vitòria.

Molt conscient del calendari que té al davant, Èric Surís va provar ahir de repartir molt els minuts, i el desgast, entre totes les seves peces. Amb Dongue, Reisingerova i Oma en el cinc titular, el tècnic gironí devia voler apostar per començar el partit amb un joc intens i es va trobar, al davant, que la idea del Lugo era la mateixa. Les gallegues van començar el partit complicant molt l'atac de les gironines. Surís va demanar temps mort amb 11-7 en el marcador, i encara que un triple de Keisha Hampton no trigaria a donar el primer avantatge a l'Uni (13-14), les gironines no van poder aconseguir diferències importants (32-36, al descans).

Semblava clar que, tard o d'hora, arribaria l'estrebada definitiva de l'Uni. El Lugo podia moure poc la banqueta i, amb Tagliamento negada en atac, les locals depenien de la seva tripleta interior (Nyingifa, Miller i la irlandesa O'Dwyer). I no semblava que això els hagués de ser suficient. A l'inici del tercer quart, l'Spar Citylift Girona va marxar amb cinc o sis punts de diferència. Per moments Rosó Buch va recordar la decisiva jugadora del dimecres en Eurocup, i el Lugo va patir. Llavors, però, les gallegues van trobar un parell de tirs oberts de Regina Gómez, convertida ahir en base per les absències locals, i de Laura Aliaga. Al final del tercer quart, 55-55 i tot encara per decidir. Ara bé, el descans no pot ser el mateix en un equip que amb prou feines té jugadores de rotació i un altre que compta amb deu peces de primer nivell.

El pas dels minuts jugava a favor de l'Uni i això es va acabar notant al voltant del minut 35 quan l'Ensino Lugo va dir prou i les gironines els van passar per sobre com una autèntica piconadora. Leia Dongue estava de tot menys cansada, va acabar el partit amb 13 punts i 11 rebots, i les jugadores de l'Uni ja no arribaven a recuperar després de les ajudes. Mal negoci perquè quan Shay Murphy té espai per aixecar-se des de la línia de tres punts falla ben poc. La veterana tiradora de Califòrnia jugava ahir el seu darrer partit de Lliga amb l'Uni i va clavar dos triples consecutius que van sentenciar el partit: 61-76 amb 15 punts de diferència que serien 17 en el 65-82 final.