Com encara Xavi Agustí aquesta nova etapa de la seva vida?

Tinc una doble sensació. D'una banda és agradable poder entrenar l'equip de la meva ciutat. Soc unionista, he jugat al club i fins i tot he fet de recollidor de pilotes. A més, m'arriba aquesta oportunitat a Tercera. Però d'altra banda no m'agrada rellevar un company amb qui havia treballat. Això forma part del nostre ofici i som els entrenadors els qui hem de pagar els plats trencats quan les coses no surten bé.

Expliqui'm això de fer de recollidor de pilotes.

Fa anys ho havia sigut en la meva època d'infantil. Quan era juvenil també havia anat a entrenar algun cop amb el primer equip, que entrenava Jorge D'Alessandro, era la temporada que la Unió va lluitar per pujar a Primera contra el Cadis. He estat al futbol base, també amb la Fundació i a Primera Regional.

El que li ve ara s'ho pren com una gran responsabilitat?

Sento que és una gran responsabilitat agafar qualsevol equip. Sigui el Figueres o el que sigui. A partir d'aquí, m'ho prenc igual que quan em va tocar dirigir el juvenil, encara que els objectius, com és obvi, són diferents. Allà havia de formar jugadors i nodrir el primer equip. Aquí, tot depèn dels resultats i la missió és sumar punts ben aviat per creure.

Què li ha transmès el club?

La directiva feia un temps que veia que la situació no estava funcionant i que, tot i anar passant les jornades, l'escenari no millorava. L'equip s'ha acostat a la zona calenta i el canvi no s'ha produït malgrat esperar un temps. Llavors es va pensar en mi perquè soc una persona que coneixen i que es considera de la casa per intentar revertir aquesta dinàmica

Com a entrenador, què és el que primer s'ha de fer en una situació així?

Hi ha més d'un aspecte que s'ha d'abordar. Venim amb el cos tècnic del juveni i confiem al cent per cent amb aquelles persones que s'han quedat de l' staff que hi havia al primer equip. En comptes de dividir, el que volem és sumar. D'altra banda hem de recollir tota la informació possible no per buscar responsables, sinó per conèixer els estats d'ànims, les sensacions. Hem de mirar què hem de mantenir i què s'ha de canviar. Tot, sense deixar de banda el juvenil; el projecte ha de continuar.

Què creu que li passa a un equip que fa tant de temps que no guanya?

En el futbol, dos i dos mai fan quatre. És un tòpic, però és així. Hi pot haver moltes raons. Lesions, sancions, que la pilota no entri... Estem analitzant tot plegat, a veure si trobem el què. Però malgrat aquest escenari m'han sorprès les ganes dels jugadors.

I com està el vestidor?

Tocat, dolgut, rabiós i amb ganes que les coses surtin bé. Alhora trist perquè tots se senten responsables del que ha passat.

Té en ment quants punts falten a l'equip per estar tranquil?

(Esbufega) Aquí, faig com diu Simeone: dia a dia i no mirar més enllà. Crec molt en la cohesió de grup i això s'ha de treballar primer. I necessitem l'afició. Tothom que se senti unionista que estigui amb nosaltres. Ens hi deixarem la pell.

I això que és l'any del centenari!

Un equip no vol baixar l'any del centenari ni el que en fa 92, ni 45. Mai. L'entorn potser s'ho mira una mica més amb la lupa, però els que estan a dins no es relaxen cap temporada. És més, ni em plantejo això de baixar. Estem decaient i toca fer un canvi, però tampoc estem tan malament.

El Reus B Cambrils, el proper rival a la Lliga, ha presentat un comunicat en el qual assegura que està disposat a prendre «mesures dràstiques» davant la crítica situació que viu el club. S'especula que el partit no es podria jugar. Què me'n diu?

M'ho han comentat, encara que tampoc tinc massa temps per pensar en això. Em falten hores de treball com per perdre esforços amb el proper rival. El que tinc clar és que no estaran gaire millor ni molt pitjor que la setmana passada.

Nerviós pel debut?

Gens. Em sento molt còmode perquè estic a casa i això la gent m'ho fa notar. Ara a treballar i que tinguem molta sort.