«Quim Costa és un tècnic referent des de fa anys; si té l'opció de pujar, ho farà»

El primer objectiu que ens vam marcar a principi de temporada era estar entre els sis primers per poder jugar la segona fase en el grup de dalt; això ho hem aconseguit i, ara, evidentment, crec que els 12 equips que estarem en aquesta fase anem tots a jugar per l'ascens. Aquest any pugen 3 equips i nosaltres som ambiciosos: hem fet una bona primera fase i la volem rubricar en aquesta segona.

Cada cop que pregunto per l'ascens a Quim Costa em diu que el seu objectiu és que els jugadors millorin...

(riu). A Quim Costa el coneixem tots des de fa molts anys, és un referent de les lligues LEB, i estic segur que si té l'opció de pujar, ell pujarà. Té un grup amb jugadors joves, però també amb veterans com Trias, Alzamora o Costa, que no crec que els tremoli el pols o, veritablement, no tinguin al cap l'opció de pujar. Tot els que ens dediquem al bàsquet som competitius i ens agrada guanyar. Tots els equips que estem en aquesta segona fase lluitarem per pujar

Parla dels veterans de Girona. Les hores de vol de Trias, Alzamora o del mateix Quim Costa és el que més el preocupa dels gironins? Tant per aquest partit com en la lluita per l'ascens.

Els veterans, els nord-americans o els joves com Leo Cizmi, a qui vaig entrenar a Sevilla quan era molt jove i és un jugador amb molt potencial. Em preocupen tots. Quim Costa és un entrenador que ha estat referent en les lligues LEB durant molts anys i que sap perfectament com treure rendiment al seu equip i, si a tot això hi sumes un jugador diferencial com Jordi Trias, està clar que el Bàsquet Girona és molt competitiu. Ja no només perquè siguin veterans.

Ha definit Trias com «un jugador diferencial». La seva presència ha condicionat la manera de preparar el partit?

Jordi Trias és un jugador top en aquesta lliga. La temporada passada a LEB Or va ser capaç de retornar el Manresa a l'ACB, doncs imagina't a LEB Plata. Girona lluita a dalt per la plantilla i l'entrenador que té, però està clar que Jordi Trias és el factor diferencial. Nosaltres intentarem fer el nostre partit, preocupant-nos més que el meu equip jugui el bàsquet que jo vull que no pas del que faci el rival. Tot i que està clar que, si ell té un bon dia, és bastant igual la defensa que li puguem fer.

L'Alacant no té Trias, però sí que porta penjada l'etiqueta de gran «favorit a l'ascens». Vostè també creu que ho és?

A l'Alacant tothom el dona com a favorit a l'ascens per pressupost i per molts altres condicionants que el condueixen cap allà, i jo sempre he dit que Alacant i Girona amb l'arribada de Trias són els dos grans favorits a l'ascens.

Arriba la segona fase en què els equips arrossegaran només una part dels resultats de la primera. No és el sistema de competició més habitual. Li agrada?

Cada canvi de sistema necessita un temps i aquest l'haurem d'analitzar més endavant, però jo soc més romàntic i m'agrada més fer una lliga en què tots els resultats comptin i, sobretot, el que més mal em fa és que no hi hagi play-off. Crec que una de les marques d'identitat del bàsquet, i allò que per exemple ens diferencia del futbol, són els play-off. Evidentment, si pugem i tot va bé, direm que aquest sistema és meravellós, però jo trobo a faltar el play-off.

No hi ha play-off, però sí una eliminatòria d'anada i tornada per pujar entre els equips que quedin entre el segon i el cinquè lloc. No em pot negar que aquesta serà emocionant.

Sí, però imagina't que estàs tota la temporada a molt bon nivell i

acabes segon, sense pujar directe per molt poc, i en aquesta eliminatòria perds el primer partit a la pista del cinquè, que segur que també serà un bon equip, per una diferència important de punts i la temporada ja no té remei. En canvi, un play-off al millor de 3 o 5 partits és molt més just.

De cara a aquesta segona fase, tothom té el dubte del nivell real dels equips de l'altre grup amb els quals ara s'enfrontaran. L'Alacant va guanyar de 30 punts el Zamora a la Copa...

El que no es pot fer és el compte de la lletera de pensar que si Alacant va guanyar de 30 a Zamora a la Copa és que els equips de l'altre grup són més fluixos; els que portem temps en això sabem que les anàlisis no es poden fer per un partit concret. Fins que no comencem a jugar la segona fase no sabrem exactament on estem. Mira les plantilles de Navarra i d'altres equips, són potents.

Parlant de la segona fase, el resultat d'aquest partit entre Girona i Múrcia és dels que compten per a la segona fase.

És que, per a mi, aquest ja és un partit de la segona fase. Per nosaltres és molt important, perquè ens van guanyar a la nostra pista i si ho tornen a fer serien dos partits més l'average. Ara cada partit és una final, si vols estar allà dalt els 12 partits de la segona fase són una final i, comptant aquests, són 13 finals.

Ja ha dit que volen pujar, però a Múrcia hi ha un altre equip, UCAM, a l'ACB. Lloc per als dos en el bàsquet de la ciutat.

És cert que a Múrcia hi ha l'UCAM, hi ha El Pozo que és capdavanter en el futbol sala, hi ha dos equips de fubol (ara els dos, UCM i Real, són a Segona ). Hi ha molta oferta esportiva, però nosaltres som un club jove que està fent les coses bé. L'any passat es van estrenar a LEB Plata i a veure fins a on arribem aquest.

Per cert, vostè va ser uns dels primers entrenadors de Leo Cizmic al bàsquet base del Sevilla. Sorprès de retrobar-lo ara a LEB Plata. Va debutar a l'ACB amb 16 anys i semblava que apuntava més alt.

A Sevilla tenia un potencial molt gran, marcava les diferències en la seva categoria. Està clar que el pas al professional no és gens fàcil, però crec que en Leo encara és jove i estic segur que amb treball i paciència aviat arribarà a dalt.

Des de l'arribada de Trias està jugant més de «tres» que no pas de «quatre». En quina posició el veu millor?

A Sevilla, la idea era que fos un jugador per a l'ACB. Quan jo el tenia jugava d'escorta, o com a molt d'aler i fins i tot el posàvem de base en alguns partits. Amb mi mai va jugar per dins, perquè treballàvem amb ell pensant en el futur. Però jo en els tres últims anys he estat a Dinamarca i tampoc puc parlar ara de com ha anat la seva evolució, encara que l'he anat seguint, com ho faig amb tots els jugadors que he entrenat.

Tornem a la Lliga, Costa sempre explica que l'ha sorprès la gran capacitat física de la majoria d'equips. Hi està d'acord?

Com he dit, he estat tres anys a Dinamarca, però he vist força tant LEB Or com LEB Plata i sí que crec que aquest any la Lliga ha fet un salt de qualitat molt gran respecte l'any passat. Jo em pensava que amb més equips el nivell de la categoria seria pitjor i m'he trobat amb tot el contrari. És una lliga molt i molt física, amb jugadors de molt talent i, com a mínim en el nostre grup, els partits han estat molt durs.