15 de febrer de 2019
15.02.2019
L'Empordà

«Vull seguir creixent al Peralada i debutar a Primera amb el Girona»

15.02.2019 | 06:30
Maxi Villa, amb Ivan Hammouch, secretari tècnic del Girona i responsable del filial, a Montilivi.

Ha trobat molt canviat el Peralada des que se'n va anar?

Sí, la veritat és que sí. L'any passat el club acabava de pujar a Segona B i tot eren coses noves. A mida que la temporada va anar avançant, es va anar creixent en aspectes com la infraestructura, i la veritat és que aquest any tot és encara millor, molt més professional. A Riudarenes hi tenim un camp magnífic de gespa natural i un altre de gespa artificial per treballar i allà també hi ha gimnàs, i ens hi reunim per esmorzar i dinar. Les condicions de treball són molt bones.

I vostè en què ha canviat o millorat?

No he canviat gaire. Sí que és veritat que l'estada a Peralada i a Girona la temporada passada em va obrir com a jugador i com a persona. Era la meva primera aventura fora de l'Uruguai i vaig tenir l'oportunitat de disputar 34 partits de 38 amb el Peralada a Segona B i, a més, debutar amb el primer equip del Girona a la Copa. Amb el retorn al Nacional, a l'Uruguai, i davant la falta de minuts que hi tenia, em vaig adonar de coses que abans no prestava atenció. Ara tinc clar que és important que tots els jugadors se sentin importants, i que qui juga ha d'estar al costat d'aquell que no ho fa. Anímicament estava molt malament allà, aquests últims mesos, i segurament això també m'ha servit per fer-me madurar.

Seguia l'actualitat del Girona i del Peralada des de l'Uruguai?

Si, i tant!. Al Peralada el seguia perquè li tinc molta estima i encara hi havia alguns dels qui havien sigut els meus companys. Al Girona també l'he estat vigilant de prop, per haver-hi debutat a la Copa, i perquè companys a qui coneixia com Pedro Porro, Paik, Montes, Andzouana o Valery estaven tenint oportunitats.

Diumenge el Peralada té una final contra l'Ontinyent?

És un partit molt important, sí, no li negaré, però no el qualifico de final perquè no decidirà res. És clar que l'Ontinyent és un rival directe en la lluita per la permanència a Segona B però passi el que passi caldrà persistir. Quedaran encara molts partits.

Què el va fer decidir a tornar?

El Peralada i el Girona han sigut els clubs que m'han donat l'oportunitat de debutar a Europa, esportivament era la millor opció. A més, tenia l'exemple dels companys que li deia abans, que aquí estan creixent i han tingut oportunitats a Primera tot i la seva joventut. Em va fer pensar que jo també ho podia fer. He tornat amb la il·lusió de crèixer com a jugador al Peralada i poder estar amb el primer equip, el Girona, aviat, a Primera, si sé aprofitar l'oportunitat que m'han donat.

Amb el Girona ja va debutar a la Copa. Ara l'objectiu és fer-ho a la lliga de Primera?

Exactament. Primer he de crèixer al Peralada fent les coses bé. Això és el primer pas perquè l'entrenador del primer equip acabi confiant en mi.

Què en recorda d'aquell partit de Copa al camp del Llevant. En guarda algun record especial?

Ho recordo amb molta felicitat. Va ser un dia molt important en la meva vida perquè la veritat és que no m'esperava jugar. D'aquell dia encara guardo la samarreta i les botes que vaig utilitzar.

Què li sembla el paper de Pedro Porro, Valery, Paik... al primer equip?

Estic molt content per ells. Això demostra que a Peralada s'està treballant molt bé amb els jugadors joves. I això genera il·lusió a tots els jugadors del Peralada, que veuen que si fan les coses bé tindran l'oportunitat. Porro, Valery, Paik... han demostrat que tot i ser molt joves poden ser bons futbolistes a LaLliga.

El Girona patirà molt per seguir a Primera?

A ningú li agrada estar deu partits sense guanyar, però són ratxes que toca passar i tinc total confiança en el primer equip. Hi ha bons jugadors i bon grup. Ho treuran endavant. A la primera volta ja ho van demostrar.

Què li han plantejat per aquesta temporada?

Em van dir que estaria al Peralada i que les oportunitats dependrien de mi. De moment he jugat de titular dos partits, contra el Barça B i l'Atlètic Balears. Chicho m'ha rebut molt bé i jo ja sabia que no tindria cap problema perquè el conec i sé què vol tàcticament. Quan ens vam retrobar em va dir que s'alegrava molt de veure'm però que ens havíem de posar a entrenar ràpidament perquè no hi havia temps per perdre.

Per què tenia poques oportunitats al Nacional?

El Nacional és el club més gran de l'Uruguai. I allà es dona molta importància als jugadors veterans. Just en la meva posició hi havia un futbolista molt bo, Jorge Fucile, que havia jugat al Porto i que va ser mundialista amb l'Uruguai al Brasil. El Girona sempre va tenir interès en mi fins i tot quan a l'estiu vaig tornar al Nacional en acabar-se la cessió. En aquell moment no hi va haver entesa per la clàusula però ara en el mercat d'hivern tot s'ha pogut arreglar.

Stuani és un referent?

Sí, totalment, hi tinc una bona relació, ja des d'abans de tornar ens seguíem escrivint. És un jugador amb molta experiència que sempre està a sobre dels més joves per ajudar-los. Ha fet una gran carrera i per mi és un mirall, un exemple a seguir. Que Stuani jugui aquí ha servit per fer conèixer el Girona a l'Uruguai, és un futbolista important a la selecció i se'l segueix.

Com es viu a Girona?

A mi m'agrada molt, té coses semblants a Montenvideo. Ara visc sol a Girona i passo molt temps amb Santi Bueno, un altre jugador uruguaià del Peralada. Anem al gimnàs, a prendre mate, a veure una pel·lícula... i sovint també em visiten amics i familiars de l'Uruguai.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook