L’ànima de la Unió Esportiva Figueres és Carles Lloveras, actual vicepresident i que fa quasi quatre dècades que és a la junta del club. Té 82 anys, coneix la història i les dades de la Unió d’allò més i l’any passat va ser l’escollit per presidir la comissió del centenari del club de futbol figuerenc.
Què suposa presidir la comissió dels 100 anys de la Unió?
Quan m’ho va proposar José Antonio Revilla em va donar una sensació que era un càrrec important per a algú com jo, que sempre ha estat més aviat al darrere. És una responsabilitat i n’estic encantat, de sempre m’ha agradat molt guardar coses del Figueres.
I ja va en camí dels quaranta anys com a directiu.
Ja li vaig dir a la meva dona abans de casar-nos que tenia aquesta fatal desgràcia que, quan dono el sí, ho faig amb totes les conseqüències. És la meva vida.
Quan li pregunten per la Unió Esportiva Figueres, quin és el primer sentiment que li ve?
He viscut molts moments, però recordo molt l’any que el Figueres va jugar la promoció d’ascens a Segona contra el Sanse, va ser la meva primera il·lusió. També recordo el Torneig Vilarrasa, arribar tan lluny a la Copa del Rei, pujar a Segona A, la promoció contra el Cadis...
Com pot impregnar el seu unionisme als joves?
Actualment, no arribem als 400 socis. És molt difícil, la majoria de nois de la base juguen el seu partit i el diumenge a la tarda no venen a veure el primer equip. Tot ha canviat molt, quan era petit, els meus pares em portaven al camp de les Monges amb 8 anys i a les 3 de la tarda ja era al partit. Ens acostumàvem a tot, eren altres temps.
El Figueres fa set anys seguits que és a Tercera Divisió. Cap on ha d’anar el club?
És normal que si estàs en un club vulguis guanyar, però si ens hem d’afanyar a pujar per quedar escanyats... Per mi, es tracta de tenir un bon equip i figurar dels primers de Tercera i, si convé, pujar. Després, però, hauríem de proposar al soci si, en lloc de pagar 75 € de carnet, com els jubilats, estarien disposats a pujar a 150.
Unitat i femení pels 100 anys de la Unió
Unitat i femení pels 100 anys de la UnióSANTI COLL
La sala oberta del Museu del Joguet de Catalunya a Figueres va acollir,el passat 8 de febrer, la inauguració de l’exposició dedicada al centenari de la Unió Esportiva Figueres (1919-2019). L’acte va ser multitudinari i carregat d’emotivitat, ja que s’hi van trobar diverses generacions de jugadors, tècnics i socis de totes les generacions que han sobreviscut «a les alegries i als moments no tan bons del club», com es va encarregar d’explicar el president, Narcís Bardalet.
Tant ell com l’alcalde i exjugador, Jordi Masquef, van apel·lar reiteradament a la necessitat de potenciar «la unitat entre tota la gran família blanc-i-blava», una afirmació que van fer envoltats pels expresidents Pere Giró, Emili Bach, Pere Aguado i José Antonio Revilla.
El discurs inaugural va anar a càrrec del president de la Comissió del Centenari, Carles Lloveras, per a qui el moment «quedarà gravat per sempre més a la memòria de tots plegats i a la meva, especialment, amb orgull d’haver estat des de sempre al costat de la Unió».
Bardalet va recordar la trajectòria del club i els moments delicats que quasi el van portar a la desaparició: «La vida és complicada, ens van trair, vam baixar als inferns, però hem ressorgit i ara som un dels clubs més sanejats del món del futbol. Aquesta temporada l’acabarem amb superàvit i podrem afrontar la següent amb nous reptes».
Un altre dels projectes que va anunciar Bardalet va ser la creació, la propera temporada, «d’un equip femení, així el soci podrà anar a futbol cada setmana, és una demanda social i està de moda». Masquef, per la seva part, va destacar «la il·lusió» de veure’s envoltat «de tanta gent unionista».
Els tresors de l’exposició
L'exposició La Unió en fa cent. Un segle d'honor i glòria, presenta nombroses peces històriques impagables, com ara l'acta fundacional de l'entitat, que conserva des de 1919 el Casino Menestral Figuerenc, la samarreta del mateix any que portava el jugador Alfons Botey quan la Unió va disputar la primera temporada de lliga o la pilota amb el qual es va jugar el famós Torneig Vilarassa i en el qual els millors jugadors del món del moment, com ara Kubala, Didí, Babá, Czibor i Evaristo, van formar part de l'onze titular de la Unió al camp de la carretera del Far. També hi ha la pilota del gol que va fer Kali Garrido i que va significar l'eliminació del Barça a la inoblidable Copa del Rei (2001/02) que va dur la Unió a ser portada a tots els mitjans de comunicació.
L'exposició repassa la història del club amb onze àmbits temàtics i inclou dues projeccions, una d'un audiovisual amb entrevistes i reportatges, i una altra amb fotografies de diferents èpoques. La mostra es pot visitar lliurement al Museu del Joguet de Catalunya fins al 10 de març.
Avui, el Figueres es troba per setena temporada seguida a Tercera Divisió, sense opcions, de moment, de recuperar una Segona Divisió B on va romandre fins al 2007, quan Enric Flix es va emportar l’entitat a Castelldefels i el club altempordanès es va refundar a Tercera Regional.
