Tot el que està sumant últimament l'Olot al costat de la seva afició és el que està restant lluny del Municipal. En un curs que no deixa de ser extraordinari, el conjunt de Raúl Garrido va pagar car el fet de sortir amb dues marxes menys que un València Mestalla amb més qualitat del que diu la classificació i que el va guanyar amb certa dosi d'autoritat (2-0). Un gol de Sebas al primer quart d'hora de joc i un de Lolo Plá quan els olotins assetjaven els locals al tram final van ser suficients per mantenir la tristesa fora de casa.
L'autocrítica del tècnic valencià en acabar el partit va ser contundent i necessària. Conscient que els seus homes poden fer acte de presència molt més endollats del que ho van fer ahir, Garrido se'n feia creus quan Sebas va aprofitar una indecisió de Ginard, que va deixar la pilota morta a la frontal de l'àrea, per superar-lo amb un xut ajustat al pal. No havien passat ni quinze minuts i el València Mestalla, exigit per un possible descens que afortunadament l'Olot no preveu, començava a desnivellar una balança que sempre va dominar amb intensitat i convicció. L'orgull garrotxí, però, es va mostrar intractable perquè en cap moment va perdre la cara al partit i fins i tot va disposar de quatre ocasions clares per equilibrar l'electrònic abans del descans, però entre Rivero i la falta de fortuna, el marcador només es va moure a favor dels valencians. Ni Carles Mas, amb una canonada des de la frontal que el porter va desviar miraculosament; ni Marc Mas, que va llançar desviat un contraatac; ni Masó, que va xutar per sobre del travesser des de l'interior de l'àrea; ni Héctor, que va obligar Rivero a tornar a intervenir. Cap d'ells va poder trobar el camí del gol i ja se sap que la contundència -o la falta d'aquesta- acostuma a decidir partits.
Un acte de fer
Superat el mal començament, l'Olot va mostrar-se superior. Ja fos per la inèrcia, o perquè quan ho tens tot desfavorable el cos t'anima a ser més valent del compte, els de Garrido van assumir riscos moguts per una fe que els està ajudant a protagonitzar una temporada històrica. Una centrada d'Héctor no va trobar rematador per ben poc. L'entrada de Xumetra també va servir per incrementar el ritme: la bala de l'Estartit va encapçalar dues jugades que ningú sap per què no van ser l'empat; primer centrant una pilota que es va passejar per l'àrea petita, i després rematant amb el cap una assistència de Blázquez. Rivero també es lluïa amb una rematada de Marc Mas, mentre tot el Mestalla es dedicava a conservar tres punts que els serveixen per agafar oxigen.
Ja amb Eloi Amagat sobre el camp, que va defensar els colors de l'Olot per primera vegada, va arribar la sentència local: una pèrdua de Chavarría al carril va ser l'origen del gol de Lolo Plá, que amb una rosca impossible d'aturar va decidir que els tres punts es quedarien a casa. La derrota va ser massa càstig per al mal inici de l'Olot, setè classificat, i confirma el mal moment a domicili, perquè no guanya fora des del novembre.
