La victòria del CPA Girona al Campionat Provincial marca l'inici d'un canvi de cicle?

No, no ho crec. No se sap mai, però no m'ho he agafat com un canvi de cicle. La lectura que jo en faig és que hem començat la temporad amb un bon ball, que és per això pel que serveix el Campionat Provincial, per saber si estaràs durant l'any al nivell de competir internacionalment. Però del que estic més orgullosa és de la resposta del públic, de com va vibrar Fontajau amb el nostre disc. Les puntuacions van ser altes, vam tenir una caiguda, però és el mínim que ens podia passar perquè vam arribar molt justes. Vam tenir el vestuari tot just el dia abans, estàvem molt angoixades. No arribavem gens bé al campionat i gràcies a les patinadores vam acabar fent una gran actuació.

L'any passat van superar el CPA Olot al campionat d'Espanya i ara ha sigut al provincial.

L'Olot va tenir una mala execució. Nosaltres tampoc ho vam fer perfecte. S'ha de veure què passa si tots dos fem els nostres balls perfectes. El que està clar és que al públic i als jutges la nostra proposta els va agradar moltíssim.

Veient la puntuació de 93,3 va pensar que tenien la victòria a la butxaca?

No, en cap moment. Això mai. Jo encara no sabia què portava el CPA Olot. El nostre disc era molt bo, però ells podien dur alguna cosa millor. En tot cas vam fer cinc punts més que l'any passat i sí que veia que aquest 2019 podem lluitar per tornar a estar a dalt. I encara no he vist res dels altres competidors catalans com Masnou i Reus, o dels equips italians. S'ha de veure. Diumenge ja hi havia gent que em deia «aquest any sereu campiones!», i jo els responia que de moment només ho som del provincial. L'any passat vam guanyar el campionat d'Espanya i a l'Europeu vam quedar fora del podi. Amb això vam aprendre que no ens podem relaxar.

{C}

Quantes hores al dia d'entrenament i quants dies a la setmana val aquesta victòria?

Teòricament entrenem tres dies a la setmana però hem anat tant malament amb el vestuari i els accessoris que ho hem fet gairebé cada dia, darrerament. I entre sis i set hores al dia. Els últims caps de setmana hem fet sis-set hores cada dia, pel problema que hem tingut amb el vestuari. El vam rebre molt just, el dia abans del campionat no funcionava... és un vestuari complex, inflable, que va amb uns motors, i se'ns va complicar tot molt. Aquest any ha sigut un patiment excessiu. Tota l'eufòria de diumenge també s'explica perquè hem passat unes setmanes tan dures que semblava impossible que tot sortís tan bé. Portava gairebé un parell de setmanes sense poder dormir, no pels nervis de la competició, sinó pels nervis de si ens hi podríem presentar. Hem passat de pensar que no ens hi podríem presentar a quedar campiones provincials.

Aquest risc de no presentar-se hi va ser?

Sí, hi va ser. Una setmana abans. Jo el ball el tenia absolutament muntat però encara no teníem ni vestuari ni accessoris ni res. I no acabava d'arribar mai. És un vestuari innovador pel fet de ser inflable i això ho va complicar tot molt. Un cop el tens i ho executes al ball també apareixen complicacions.

Quants assajos van poder fer amb tot a punt?

Un! El del dia abans, quan vam presentar el disc davant del club. I tot i així la meitat del vestuari no funcionava i al final del primer ball es van fer malbé. Com que l'endemà era el provincial vam aconseguir que vingués un tècnic de l'empresa i aquella nit ho va poder arreglar tot.

Quantes felicitacions va rebre al mòbil?

Moltíssimes. Moltíssimes! Quedar primeres és una eufòria però per mi sentir que la gent et diu que has fet una cosa «espectacular», «brutal»... El públic és molt exigent, tothom espera que el sorprenguis i no és fàcil aconseguir-ho. Que vegis el pavelló vibrar és una sensació increïble. I no sempre ho aconsegueixes. A vegades hi ha figures que penses que agradaran molt i no aconsegueixes l'objectiu, i al contrari, d'altres en què no hi confies tant que són les més valorades per la gent.

En què es va inspirar per crear «Bacterium»?

En una xerrada que van fer a l'escola del meu fill. Li van donar un llibret sobre com rentar-se les dents i hi havia la imatge d'un queixal i uns bacteris. Em vaig dir «això ho he de fer en patinatge». Tot i que primer no tenia les idees gaire clares perquè em feia una mica de por; no era una cosa gaire del meu estil, a mi m'agraden les coses més dolces, de bon rotllo, i al final em plantejava parlar d'una càries. Però també està bé innovar. Ho vaig presentar a les nenes i els va agradar molt. Van ser elles les que em van acabar d'animar.

Què li diu haver trencat 16 anys d'hegemonia del CPA Olot al provincial?

Tothom ho enfoca molt com si la victòria fos pel fet de guanyar l'Olot. És clar que hi ha un punt de trencar aquesta hegemonia, que fa temps que ens trobem als campionats, però no és aquesta la meva alegria. La satisfacció és haver creat un ball molt bo, que té opcions. Potser hem trencat l'hegemonia al provincial i no ho fem el mes que ve al català. I després quedarà l'Europeu i el Mundial, si ens hi classifiquem. L'alegria és veure que comencem bé. Ara, vist aquest èxit de diumenge, l'aspiració és sortir a competir internacionalment a l'Europeu i al Mundial, i més aquest any, que aquest darrer és a Barcelona. I sabent que portem un ball bo, optar novament a medalles.