Europa és diferent. Surís parla sovint de l'atmosfera que es va viure a Fontajau la temporada passada en les eliminatòries contra Olympiakós, Ragusa o Galatasaray i ahir la història es va repetir en la tornada dels setzens de final contra un MBA Moscou que, per sorpresa de molts, va exigir molt a l'Uni, que després de perdre la setmana passada a Moscou per dos punts, ahir no va poder desempallagar-se de les russes fins ben bé el tercer quart. Sense Shay Murphy, forçada a viatjar als Estats Units per fer de jurat popular en un judici, l'Uni va arribar al descans per sota en el marcador (34-36) i sense trobar la manera d'acabar amb la resistència russa. Un parcial d'11-0 en els primers minuts del tercer quart, la solvència de Colhado i Reisingerova en el joc interior i l'ofici de la veterana parella de bases gironina (Núria Martínez i Laia Palau) van acabar per desembussar l'eliminatòria a recer de l'escalfor de les més de 1.500 persones que hi havia anit a Fontajau. Feina feta, amb la bona notícia extra del retorn de Bea Sánchez, i el Szekszard hongarès que apareix com el nou repte europeu de l'Uni a vuitens de final.

I la veritat sigui dita. Fa un parell de setmanes ningú s'esperava que l'MBA Moscou fos capaç de fer un bàsquet d'aquest nivell. Sense estrangeres i amb moltes veteranes, el tècnic Alexander Diratsuyan ha construït un equip que ocupa els espais a la pista d'una manera que s'hauria d'ensenyar. Un bàsquet col·lectiu, aparentment senzill però molt ben treballat, que ahir li va servir per tenir capacitat de resposta en gairebé tots els moments de partit contra l'Spar Citylift Girona. I, a sobre, són russes i, per tant, com diria el tòpic: fredes. Així, ni les jugadores i ni el tècnic de l'MBA Moscou es varen immutar quan, a l'inici del segon quart, amb Laia Palau connectant bé amb els interiors (sobretot Reisingerova) i Núria Martínez assumint responsabilitat en atac, l'Uni es va posar 11 punts per davant en el marcador (24-13). Van seguir jugant igual. Movent la pilota i movent-se elles fins a trobar bones posicions de tir. Leshkovtseva, Toropova i Kaitukova van anotar de tres i el marcador tornava a estar igualat. Tan equilibrat que, després d'una rigorosa tècnica a Núria Martínez per forçar un falta en atac, l'MBA Moscou es va posar per davant en el marcador i va arribar al descans guanyant per 2 punts (34-36).

La situació no era fàcil. L'Uni havia perdut de 2 punts a Moscou i arribava al descans del partit de Girona perdent també per 2. I aquí va aparèixer la millor versió de l'Uni. Oblidant-se que Shay Murphy és a Portland decidint sobre culpabilitats, que Bea Sánchez està lluny del seu millor estat de forma o que Dongue no pot jugar competició europea. La recepta, ben clara. Primer pilotes interiors a Colhado. Després ja arribarien els espais. I si Reisingerova havia fet mal a la defensa moscovita en el segon quart, la brasilera va resultar imparable per a les russes en els primers d'un tercer quart en què l'Uni jugaria el seu millor bàsquet per tancar-lo guanyant de 15 punts (58-43, després d'un triple de Rosó Buch).

Un triple de Hampton va posar la màxima diferència en el marcador (61-43) i, fredes però amb orgull, les russes van provar de capgirar la dinàmica collant més en defensa (o, en altres paraules, picant tot el que es movia). Però, més enllà de treure de polleguera Laia Palau, l'MBA Moscou no va aconseguir baixar dels 10 punts de desavantatge i l'Uni va assegurar el seu bitllet per a uns vuitens de final en què es trobarà amb el Szekszard hongarès. Sobre el paper, més fort que l'MBA Moscou.