Un matí d'hivern, Terry Hopewell i el president del Bisbal Bàsquet, Joan Bassa, esmorzen plegats en un local del centre de la població quan, a la taula del costat, arriba un altre client que després de saludar Bassa s'adona de la presència del silenciós Hopewell i li dedica un somriure acompanyat d'un acollidor «hello». «A La Bisbal ja el coneix molta gent, el veuen quan va a entrenar o al gimnàs del tennis i tenen clar que és en Terry que juga amb nosaltres... Amb la seva arribada hem tingut una sort impressionant, perquè nosaltres, després de buscar un pivot d'aquí i no trobar-lo, vam fer el que no havíem fet mai (fitxar un nord-americà) i hem tingut la sort que ha estat en Terry pel que ens dona esportivament i, sobretot, per la seva manera de ser», explica Bassa sobre un pivot que, sense aixecar mai gaire la veu, els ajuda a guanyar partits a Copa Catalunya, fa progressar els seus companys que poden jugar amb la tranquil·litat de tenir un gran referent interior agafant rebots i, no menys important, perquè fora de la pista engresca els més petits que el veuen entrenar cada tarda al pavelló «genera molt rebombori, els nens volen fer 1x1 amb ell, li demanen que faci esmaixades...» i també provoca que a La Bisbal encara es parli més d'un club que té una vintena d'equips i introdueix el bàsquet a les escoles de la població.

Amb l'ajuda de Trifón Poch, que des de la temporada passada fa de director tècnic del club, o «d'entrenador dels entrenadors» com li agrada dir a l'extècnic del Casademont Girona entre altres equips de l'ACB, la gent del Bisbal Bàsquet van mirar vídeos fins a escollir el pivot que més els va fer el pes. Era Terry Hopewell que, després de formar-se a la Universitat de Concord, on es va graduar en Esports Manegement, va jugar una temporada a la segona divisió d'Uruguai amb el Club Atlético Cordón de Montevideo, però, després, feia gairebé un any que no jugava quan el seu agent li va comentar l'opció d'anar a jugar a Europa i també Joan Ferrer, entrenador del primer equip del Sol Gironès Bisbal Bàsquet de Copa Catalunya, va contactar amb ell per explicar-li amb què es trobaria si acceptava la proposta.

«Després d'acabar a Uruguai no estava jugant, no havia firmat per ningú, m'entrenava pel meu compte però no jugava i estava a casa, a Ohio, treballant; dins meu, però, sentia que volia jugar a bàsquet i quan el meu agent em va comentar aquesta possibilitat vaig parlar amb gent que m'havia entrenat, amb la meva família, amb la meva xicota i vaig veure que seria una bona oportunitat per a mi i que jugar aquí em podria fer millorar», explica amb to pausat un Terry Hopewell que, mesos més tard d'aquelles primeres converses amb Joan Ferrer, està convençut que venir a La Bisbal per jugar en una competició no professional com és la Copa Catalunya, la primera de la Federació Catalana però per sota de les quatre divisions estatals (ACB, LEB Or, LEB Plata i Lliga EBA) va ser una molt bona decisió. «A Uruguai la lliga era de més alt nivell, professional i amb molts americans, però a mi m'agrada més el bàsquet que jugar aquí; en Joan Ferrer em va explicar com era l'equip i el club i m'ha estat ajudant molt des que vaig arribar, crec que he millorat com a jugador, sobretot en el meu tir i en els moviments», detalla un Hopewell que a Copa Catalunya té impacte important en els partits, fàcilment volta cada setmana els 15 o 18 punts i la quinzena de rebots, en un Bisbal que, després de guanyar la setmana passada el Grup Barna, va pel camí d'aconseguir el que esportivament s'havia proposat el club. «L'objectiu número 1, 2 i 3 del club és la permanència, no vam anar a fitxar en Terrry per intentar pujar, sinó per consolidar-nos a Copa Catalunya que és on volem estar com a club», detalla Bassa que apunta que, al costat d'un interior dominant com Hopewell, «la resta de jugadors han pogut fer dues i tres passes endavant». De moment, el Sol Gironès Bisbal Basquet és cinquè a la classificació del seu grup de Copa Catalunya amb 8 victòries i 5 derrotes.

A l'altre costat de l'equació, Terry Hopewell, a qui la gent de La Bisbal voldrien que el seu pas pel club li servís per poder fer el salt a lligues més potents. «Té el nivell per fer-ho segur», diu Bassa mentre l'interessat no descarta seguir aquest camí: «És clar que m'agradaria, a Estats Units després de la universitat no hi ha moltes més opcions més enllà de l'NBA o la G-League perquè hi ha alguna altra lliga menor però és poca qualitat i mal pagada; l'opció és venir a Europa, estaria bé poder jugar en un futur en lligues més potents... Quan arribi el moment veuré si tinc opcions de fer-ho i en parlaré amb la meva família i la meva xicota». Amb 24 anys, el tren del bàsquet professional potser encara no ha passat de llarg per a Hopewell.

Amb bicicleta, amunt i avall

De moment, però, Terry Hopewell continuarà a La Bisbal. Vivint en un allotjament que li ha cedit el club i movent els seus més de dos metres i més de 100 quilos sobre una bicicleta per anar als matins al gimnàs del Club Tennis La Bisbal on fa preparació fisica i a la tarda al pavelló. Allà, Hopewell ajuda Joan Ferrer a entrenar un equip de mini bàsquet, fa les tres sessions setmanals del primer equip o tècnica individual amb Trifón Poch. Tot per perseguir el seu somni de dedicar-se al que més li agrada: jugar a bàsquet. Aquest cap de setmana tindrà una nova oportunitat per ensenyar a més gent que és bon jugador perquè participarà a l'All-Star de Copa Catalunya que se celebra al pavelló del Nou Congost de Manresa. «L'All-Star és una bona oportunitat, crec que pot ser important per a mi i també per al club», diu Hopewell que a Manresa prendrà part tant en el partit entre els millors jugadors de la competició com en el concurs d'esmaixades. Jugar al Nou Congost li fa il·lusió, però potser encara ni fa més que, coincidint amb l'All-Star rebrà per primer cop la visita de la seva xicota: «S'estarà una setmana aquí, ella no havia viatjat mai a Europa: la meva mare no pot venir perquè treballa».