Molts quilòmetres després d'haver jugat dimecres a Rússia en l'Eurocup; la proximitat d'un partit que s'ha de guanyar sí o sí (la tornada contra l'MBA Moscou de dimecres a Fontajau); un rival amb jugadores amb molt d'ofici i que estrenava nou tècnic... La visita d'ahir a Càceres tenia molts ingredients per pensar que es podria ennuegar a l'Spar Citylift Girona que, des de fa dies, veu com el virus de la grip es va passejant pel seu vestidor amb Laia Palau i Rosó Buch jugant malaltes els partits contra el València i l'MBA Moscou, respectivamet. Però, aquest Spar Citylift Girona té recursos i solucions per a gairebé tot. Abans del descans, el «partit trampa» que temia Surís s'havia convertit en una exhibició de joc ofensiu de l'Uni, que, amb Hampton i Murphy veient la cistella enorme, va marxar de 20 punts en el marcador. I l'Al-Qázeres es va quedar sense capacitat de resposta. La seva reacció va arribar massa tard. En un últim quart on ja va poder fer poc més que maquillar el resultat final (62-74).
La presència de Julia Reisingerova va ser la gran novetat del cinc inicial ahir a Càceres i, de fet, l'equip d'Èric Surís va començar el partit buscant molt la jove pivot txeca, que, físicament, era superior a les seves defensores. Les locals intentaven respondre amb la seva bateria exterior -a les habituals Ocete i Ferrari han afegit fa poc una altra jugadora amb moltes hores de vol: Roneeka Hodges-, però això només els va servir per mantenir el partit igualat els sis primers minuts (10-10). Després, la qualitat de l'Uni va començar a marcar veritables diferències. Shay Murphy i Keisha Hampton són dues grans anotadores, aquella mena de jugadores a les quals se'ls pot associar la definició de «els cauen els punts de les butxaques». Un triple en transició de Hampton obligava el tècnic local, l'ahir debutant Ángel Fernández, a demanar temps mort perquè l'Uni acabava de marxar de 8 punts en el marcador (10-18) en plena exhibició no de Hampton, que també, sinó de Murhpy, que va allargar el seu encert fins al següent temps mort: arran d'un 12-27 a mitjans del segon quart (en aquella moment la veterana anotadoa de l'Uni ja duia 12 punts). Leia Dongue i Rosó Buch es varen afegir a la festa per castigar més un Al-Qázeres que, poc abans del descans, just després d'un triple de la mataronina i d'un 2+1 de la moçambiquesa, ja perdia per 22 punts de diferència (21-43). El partit estava vist per a sentència. Però encara quedava tota la segona meitat; i calia jugar-la. L'Uni no es va descentrar, en el tercer quart va mantenir els vint punts de renda, però el pas dels minuts i l'orgull de jugadores com Ocete o Ferrari van acabar maquillant el resultat. Les extremenyes varen arribar a menys de 10 punts de diferència amb un triple de la uruguaiana Paola Ferrari: 58-67. Però quedaven poc més de tres minuts i l'Uni té massa ofici per perdre un partit que tenia tan controlat com el d'ahir.
