La segona hora, un programa d'humor dirigit i presentat per Quim Morales que compta també amb la participació de Xavier Pérez Esquerdo, Ana Polo i Jordi Ramoneda. Darrere de l'autodenominat «equip d'investigació que fa riure», fent tasques de productora, hi ha una jove periodista de Maçanet, Cèlia Roura, que amb 23 anys combina aquesta feina amb l'equip d'OK Lliga femenina del Citylift Girona. Són, com ella mateixa admet, la ràdio i l'hoquei, les seves dues passions.

Natural de Maçanet, no és gens sorprenent que «amb tres o quatre anys» ja comencés a jugar al Shum, equip per on també havia passat el seu pare. Allà hi va romandre «fins als 17 o 18, quan vaig marxar a Barcelona per estudiar Periodisme i Humanitats a la Pompeu. En el seu primer any a la Universitat va debutar a l'OK Lliga de la mà de l'Sfèric Terrassa, però ho va acabar deixant perquè els estudis li reclamaven massa temps. Abans d'arribar al Girona el curs passat, va passar per l'Horta, de Segona Catalana, amb qui va ascendir de categoria compartint vestidor amb diverses amigues que l'havien convençut per tornar a agafar l'estic.

L'idil·li amb la ràdio, en canvi, és molt més recent. «Fa tres anys hi vaig anar a fer pràctiques i, en realitat, en aquells moments no tenia ni idea del que volia. Estava molt indecisa i si vaig acabar entrant a la ràdio va ser perquè pensava que aquells quatre mesos m'ajudarien a descartar un mitjà. Però al final em va agradar molt, segurament perquè per comptes de fer notícies, que és pel que et preparen, em va tocar treballar en un programa d'humor, al principi fent de productora i també feines de guió», explica Roura. Per una sèrie de circumstàncies, quan va acabar les pràctiques li van oferir continuar. A l'estiu es va encarregar de muntar les edicions dels mesos de juliol i agost, amb el millor de la temporada. I quan el programa es va reprendre ja va passar a actuar de productora, això és «tot el que hi ha darrere del programa i que la gent no veu». Cèlia Roura s'encarrega de «buscar la gent que volem entrevistar, fer-hi el contacte, controlar els temps del programa, la publicitat, els telèfons que es puguin necessitar si cal fer alguna trucada, gestionar els premis si hi ha un concurs... tot coses molt diferents».

Descobrint la ràdio

Roura confessa que abans de treballar-hi «no escoltava» La segona hora i que també el seu consum de ràdio ha crescut exponencialment des que s'hi dedica. No troba a faltar locutar. Això, si arriba l'ocasió, ho deixa per a més endavant. «Ara estic còmoda fent el que faig», assegura. La feina arrenca cap a les deu del matí i culmina amb el programa en directe a la una de la tarda. Però quan s'acaba a les dues ja comencen a treballar en l'edició de l'endemà. «La ràdio m'ha servit per descobrir-me a mi mateixa. Em pensava que era una persona nerviosa i allà aprenc a controlar-me, i també a tenir una molt bona organització, perquè ells són els creatius, els qui donen la cara i jo haig d'estar al darrere recordant-los tot allò que han de saber». Quina és la clau de l'èxit del programa? Segons la seva productora, «que és per a tots els públics. Tothom que ens escolta sap què fem. És un programa divertit», afirma. Van ser els seus pares els que la van animar a agafar l'opció de fer pràctiques a La segona hora. «Em van dir que, almenys, m'ho passaria bé», recorda.

Cèlia Roura viu a Maçanet, passa els matins a Barcelona i tres tardes a la setmana va a Girona per entrenar-se amb l'equip d'OK Lliga. No li costa conciliar les dues passions «perquè tinc uns horaris que s'adapten bé». De mica en mica l'equip va arrencant. Dissabte el Citylift va guanyar a la pista del Liceo (4-6) i això li ha permès fer un pas important per evitar el descens. Roura està segura de salvar la categoria. «L'any passat va ser una llàstima perquè teníem bon equip i no vam acabar d'engegar. Aquesta temporadam sense la capitana Carla Dorca, que es va retirar, han arribat diversos reforços i els resultats han costat d'arribar. Però cada vegada es veu que anem a més i estic convençuda que a la segona volta millorarem molt», subratlla.

De moment no ha sentit la temptació de fer el pas a la redacció d'esports, on considera que la informació està «massa centrada en els majoritaris, el futbol i el bàsquet». L'hoquei, en canvi, queda una mica més apartat. «I si és femení, encara més», lamenta Cèlia Roura, que admet que encara hi ha molt camí per recórrer per aconseguir la igualtat en el món de l'esport, tot i que subratlla que al Girona, club amateur, «ens tracten igual a l'equip de noies com el de nois» i cada cop més gent s'engresca a seguir l'OK Lliga femenina.