Sense pressió mediàtica, i amb pocs centenars d'espectadors seguint en directe els seus partits amb el juvenil A del Girona, Pedro Porro i Valery Fernández van començar a construir la temporada passada el que uns mesos més tard ha explotat en el futbol professional. El seu salt de la base a l'elit, amb 19 anys, és poques vegades vist a Primera, fins i tot en clubs que tenen cura fins el darrer detall dels seus equips inferiors. De moment, el darrer pas camí de la consagració definitiva entre els millors el van fer dimecres a l'imponent Wanda Metropolitano. El Girona es va carregar l'Atlètic de Simeone, Grizmann, Coke, Godín i companyia amb dos nanos als carrils que van tornar a demostrar desvergonyiment, velocitat i fins i tot, en el cas de l'escalenc, gol.

Porro ha fet el salt al primer equip, on ja hi està integrat a ple dret, havent jugat només 5 partits amb el filial, el Peralada, a Segona B el curs passat, un cop es va acabar la lliga juvenil (va estrenar-se al primer equip a la Copa en la tornada de setzens contra el Llevant). Valery n'ha tingut prou amb 8 jornades a la categoria de bronze, on va debutar aquest curs l'agost passat al camp del Sabadell, fent també un gol. Des de l'empat a dos contra el Cornellà el 4 de novembre que no ha tornat a anar convocat amb els empordanesos. En canvi, ho va fer amb el primer equip a València, contra el Leganés i al camp de l'Espanyol, per acabar estrenant-se a la lliga de Primera a primers de desembre contra l'Atlètic a l'estadi. Ha jugat els 90 minuts dels 4 partits de Copa disputats fins ara (Alabès i Atlètic).

«No només saben competir i entrenar, sinó que a més no s'espanten i saben suportar la pressió mediàtica després de passar de Vilablareix, on venien 200 persones als partits, a camps com el Wanda Metropolitano, on n'hi van 45.000», explicava ahir Àlex Marsal, tècnic del juvenil A. Allà, la temporada passada, tots dos van començar a donar mostres del que vindria. «Són jugadors molt intel·ligents. Per exemple en l'acció del 3-3 Porro sap identificar la zona de remat i conscient que no hi ha Stuani, descarta buscar un remat de cap, veu Borja per segona línia, i li dona una assistència que és mig gol», afageix.

Tant Marsal com Chicho, tècnic del Peralada, que també ha treballat amb Porro i Valery, bona part del mèrit correspon també a la «valentia» d'Eusebio. «Confia en els joves, els sap donar tranquil·litat i transmetre'ls confiança. Ve del Barça i allà estan acostumats a saber tractar aquests nanos», apunta Marsal. Chicho hi afageix: «el Girona demostra que confia en els joves i Eusebio no té por de fer-los jugar».

El tècnic del juvenil coneix bé Valery, que havia estat de petit al futbol base del Girona, va passar al Barça, va tornar al club blanc-i-vermell, i va ser inicialment descartat per falta de físic. Aleshores va tornar a l'Escala, jugant al juvenil i arribant a debutar al primer equip a Primera Catalana. «Té molta potència, amb un tren inferior amb un físic espectacular. En carrera és imparable i allà on se sent còmode és al carril esquerre».

Porro va arribar l'estiu de 2017 del Rayo. L'escalenc va tornar al Girona «després que l'anéssim a veure a l'Escala amb l'Albert Síria i veiéssim el canvi que havia fet físicament». Va passar mitja temporada al juvenil B, l'any passat va estar a Divisió d'Honor, i aquest curs ha saltat del Peralada a l'elit. Aquest any al juvenil hi haurien d'haver tingut lloc gent com Pachón o Jofre Cherta, però ja estan en dinàmica del filial a Segona B aprofitant que el primer equip estira del Peralada. Qui sap si seran els propers.