18 de gener de 2019
18.01.2019
L'Empordà

Algunes històries (gironines) del bàsquet espanyol

?Alfred Julbe, Toni Espinosa i Laia Palau presenten avui a Girona l'enciclopèdic llibre «Historia del Baloncesto en España (1910-2018)» ?Anna Junyer, Joan Pagès, el Valvi de Julbe, el «ric» Akasvayu o les gestes de l'Uni Girona treuen el cap en les seves més de 700 pàgines

18.01.2019 | 06:30
Algunes històries (gironines) del bàsquet espanyol

-Quin títol d'entre els que has aconseguit t'ha marcat més? -«El primer Campionat d'Espanya juvenil a Zamora. Per ser el primer, per l'edat i per la il·lusió pura, amb molt treball darrere i, a més, no érem en cap cas les favorites. Després d'això va venir tota la resta».

La figuerenca Anna Junyer és un dels grans noms del bàsquet femení estatal de tots els temps. L'exbase internacional va guanyar molts títols -2 Copes d'Europa, 8 Lligues i 8 Copes-, però, en l'entrevista que apareix en la Historia del Baloncesto Español (2010-2019) cita el primer campionat d'Espanya juvenil guanyat de la mà de Rafel Mora amb les seves companyes de Figueres com el que més la va marcar. D'aquell equip juvenil n'acabaria sortint el recordat La Casera, que, amb jugadores com Junyer i Roser Llop, posaria la capital de l'Alt Empordà en el mapa del bàsquet femení estatal. Junyer i els equips figuerencs del tombant de les dècades dels 70 i els 80 són només una de les moltes aportacions de les comarques gironines a la història del bàsquet. Per als més joves, els noms de Marc Gasol, Svetislav Pesic i Akasavayu tenen molt pes. Com ara també en té l'Spar Citylift Girona -en el llibre es recorda el títol del 2015, la retirada un any més tard de l'ara vicepresidenta del club Noe Jordana o la creació de la Minicopa de la mà de Josep Maria Santiago-, però sí el nom de Junyer ja és per a veterans més iniciats menys sabran situar bé el nom de l'estartidenc Joan Pagès. «En la temporada 86/87 vaig fer 15 punts i 7 rebots per partit (amb el Magia Huesca); i és cert que el Madrid em volia fitxar, encara que finalment aquell any els germans Martín (Fernando i Antonio) tornaven dels Estats Units, però quan m'anaven a fitxar el Barça es va posar pel mig i l'operació es va trencar: van pagar diners al Huesca perquè no em deixés anar al Madrid», explica en el llibre Pagès, un pivot de 2,07 d'alçada nascut a l'Estartit i que, després de formar-se a les categories inferiors del Barça, va triomfar a l'ACB a Osca en una època, la dels només dos «americans» per equip, en què tenir un pivot estatal de qualitat era un factor diferencial per poder apostar per un «3» estranger. En aquell cas, Brian Jackson.

Joan Pagès, igual que Pep Cargol, era dels pocs gironins que va aconseguir fer el salt ACB sense passar per les mans d'un dels noms imprescindibles del bàsquet gironí, Alfred Julbe, que va fer debutar a l'elit gent com Jordi Puig, Sito Ribas, Joan Colomé o Toni Espinosa. El pivot de l'Escala, que aquesta temporada ha tornat a jugar amb el CEB Girona de Copa Catalunya al costat del seu fill, és el nexe d'unió aquell Valvi d'Alfred Julbe i l'Akasvayu de Raül López, Arriel McDonald, Marc Gasol o Svetislav Pesic entre d'altres. «Suposo que ningú va voler aprofundir d'on venien els diners i gaudir d'un equip fet per lluitar amb els millors i veure bàsquet de gran nivell... Crec que tots sabíem que allò tenia data de caducitat», recorda Espinosa en el llibre escrit pel periodista Carlos Jiménez, que es presenta aquesta tarda a La Mercè (19.30).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook