No fa ni un any, que el Barça es presentava al Ciutat de València amb el títol de Lliga al sarró i l'increïble rècord de no haver perdut ni un sol partit del munt que s'havien jugat fins aleshores. Però va ser allà, en aquell escenari i contra un rival que havia patit durant moltes jornades, on va claudicar. Un partit estrany, trencat des de bon començament i amb gols a dojo. Un 5-4 que difícilment mai l'aficionat local oblidarà; tampoc Ernesto Valverde i els seus, que encaixaven la seva única derrota d'aquell curs al campionat domèstic. Poques setmanes enrere, havent passat plana a la temporada, l'equip blaugrana es treia aquella espina amb una golejada d'escàndol: 0-5 i hat-trick de Leo Messi per esvair fantasmes. Potser amb el record d'aquest recent resultat es va presentar ahir el Barça a València. Amb això i un munt de cares noves, començant per Jeison Murillo, que estrenava titularitat i minuts, i amb joves del filial com Miranda i Chumi en un onze inèdit i experimental. També rotava el Llevant. Ara bé, la posada en escena dels de Paco López va ser demolidora. Tant, com deplorable la dels blaugranes, que es van veure amb un 2-0 en contra en només 18 minuts. Un daltabaix que només Coutinho, de penal al tram final, va poder mig arreglar a l'espera d'oferir una millor imatge d'aquí a set dies.

És cert que la Copa et dona marge de maniobra i que al Camp Nou serà una altra història, però l'inici dels de Valverde va ser per fer-s'ho mirar. A les primeres de canvi, Cabaco guanyava la partida a Busquets i connectava amb el cap una centrada de Rochina per fer el primer. El gol va esperonar encara més el Llevant, que havia sortit amb una o dues marxes més i que feia anar de corcoll una defensa que no s'agafava ni amb pinces. Boateng en va tenir un parell de clares però no va estar encertat. Sí que ho va fer Borja Mayoral en batre Cillessen després d'aprofitar un regal de Miranda en la sortida de la pilota.

A tot això, el Barça no havia fet res. Sí, encaixar dos gols i oferir un munt de llacunes al darrere. Però ni controlava, ni tampoc espantava, amb un atac format anit per Coutinho, Dembélé i Malcom. Messi i Suárez, els seus dos màxims artillers, s'havien quedat a casa i l'equip els estava trobant molt a faltar. Tampoc hi havia fluïdesa a l'hora d'elaborar. Busquets, superat, no acabava de connectar amb Aleñá ni Vidal, que hi posava més fe, ganes i voluntat que altra cosa.

Quan Dembélé s'hi va posar, es va començar a ensumar la porteria contrària. Tímidament, però suficient per provar Aitor, fins llavors un espectador més. Malcom tampoc va estar encertat amb una opció en què tenia metres per davant, mentre que a Coutinho encara se l'esperava.

Al descans, Valverde va retocar la seva defensa, fent entrar Sergi Roberto per Miranda. Minuts més tard, era Lenglet qui saltava a la gespa per Chumi. El primer canvi del Llevant va tenir incidència immediata. Se'n va anar Boateng i el seu lloc el va ocupar el sempre perillós Morales, que a la primera que va tenir per poc no va fer pujar el 3-0 al marcador. El seu xut el va desviar Cillessen, salvant així els mobles. A la desesperada, i veient que no hi havia manera d'arreglar el que estava passant, Denis Suárez va entrar al camp en el lloc de Malcom. Quedaven vint minuts i amb només un gol, el Barça es tornaria a posar dins del partit i també de l'eliminatòria. I va arribar. Tard, però va arribar. Coke va fer caure Denis dins l'àrea i el penal el va transformar Coutinho a cinc minuts del final: 2-1.