Alemanya asseguren que l'handbol va ser inventat per un professor de gimnàstica de Berlín, Max Heiner, l'any 1917; mentre que a Dinamarca insisteixen que el seu origen es remunta a dues dècades abans (1898); també per un professor, però en aquest cas danès: Holger Nielsen. Tinguin raó uns o els altres la realitat és que tant en un país com en l'altre l'handbol és un esport referent. Un esport que es viu amb passió i omple pavellons, pàgines de diari i minuts de televisió. Concedir l'organització del Mundial conjuntament als dos països és una assegurança d'èxit organitzatiu, però també una nova manera de pujar la nòmina de candidats al títol en una competició que es preveu més oberta que mai. Els dos amfitrions, sobretot la Dinamarca de Mikkel Hansen, somien en guanyar a casa, però per fer-ho hauran de superar l'actual campiona del món, França (sense Karabatic però amb la seva nova fornada de joves referents: Fabregas, Remili, Richardson, Mem...), i un nombrós grup de seleccions que arriben amb legítimes aspiracions de podi: Noruega, Suècia i Croàcia i, lògicament, també l'Espanya del tècnic de Sarrià de Ter, Jordi Ribera, que es presenta al torneig amb l'aval de ser l'actual campió d'Europa.

Ara fa just un any, en el Zagreb Arena de Croàcia, Espanya superava Suècia en la final aconseguint un títol que li mancava en el seu palmarès, el de Campió d'Europa, de la mà d'un Jordi Ribera que va rebre un munt d'elogis per la seva decisiva intervenció en la final amb un canvi de defensa. Ribera (Sarrià de Ter, 1963) havia arribat al càrrec de seleccionador espanyol poc abans del Mundial del 2017, eliminat a quarts de final contra Croàcia, però la federació va deixar treballar qui tothom considera un savi de l'handbol. I el tècnic de Sarrià els va correspondre amb un or europeu. Un èxit amb molt ressò, però, al cap i a la fi, si se li pregunta a Ribera, dirà que és un pas en el camí que va començar a Sarrià quan, de molt jove, va agafar el relleu de l'històric Emilín Rodríguez a la banqueta. D'allà al professionalisme. A les banquetes de l'Asobal (Arrate, Galdar, Bidaosa o Ademar de Lleó) i a països com Argentina o el Brasil, on la seva feina ha estat molt reconeguda. «A Brasil ha estat el lloc on realment jo he pogut fer el que he volgut treballant en la formació. Quan hi vaig arribar per segona vegada, el 2012, vam poder fer moltes activitats per tot el país, d'allà va sortir tota aquesta gent jove», explicava sobre l'èxit que va suposar el setè lloc del Brasil en els Jocs Olímpics de Rio el mateix Jordi Ribera en una entrevista al Diari de Girona poc després de ser nomenat seleccionador espanyol.

Ara un nou repte: el seu segon Mundial amb la selecció espanyola que, per al seu equip, començarà demà, divendres, a Munic contra Bahrain (20.30). Islàndia, Japó, Macedònia i Croàcia són els altres rivals de grup a la primera fase.