Acabar novè l'anterior edició del Dakar en motos no va ser suficient per a Dani Oliveras per aconseguir repetir aquest any, en busca d'un resultat encara millor. L'equip Himoinsa, amb qui havia competit els últims cops, es desfeia perquè el patrocinador renunciava a renovar el contracte i tots els pilots van haver de buscar-se la vida. El de Vilablareix es va marcar l'agost com a data màxima per saber si podria o no tornar al Dakar. Va tenir contactes amb marques i patrocinadors, però res concret ni tancat. A més, admet que ell volia una moto guanyadora per aspirar a tot i que el que li proposaven requeria invertir molts diners de la seva butxaca. «Jo no volia anar a córrer el Dakar, això ja ho he fet, volia anar a treure el millor resultat, a guanyar-me la vida amb un equip competitiu», explicava ahir. Finalment, quan gairebé havia llançat la tovallola, es va obrir una oportunitat de poder participar amb la màxima ambició al ral·li per sisè cop seguit. Això sí, l'obligava a reinventar-se. A aparcar la moto, pujar a un cotxe buggy i fer de copilot.
El projecte va aparèixer al setembre, sobre la botzina. I li permet competir al costat d'un bon amic seu, l'osonenc Gerard Farrés, amb qui havia compartit equip a Himoinsa i que també aquest any ha aparcat la moto. «Al darrer moment va sortir aquesta oportunitat. Vaig pensar que per què no?, que se'm podria obrir un ventall de futur més ampli», detalla Dani Oliveras, que avui a primera hora del matí emprèn viatge cap al Perú per ser el dia 6 a la línia de sortida del Dakar. El pilot de Vilablareix sap que haurà d'assumir un nou rol però és pragmàtic i d'entrada destaca que «amb la moto et jugues la vida en cada moment i seguir per no aconseguir res no era el meu objectiu. Per això és molt més il·lusionant fer de copilot a en Gerard. Sempre hem estat al mateix equip, som amics, i ho tenim molt clar. Fem un molt bon equip. Per això em vaig decidir. Ell m'ajudava a trobar equip en motos alhora que buscava un copilot pel seu projecte. En veure que a mi no em sortia res em va proposar que fos jo».
La feina del copilot
Tot i que pot semblar un gran canvi, per a Dani Oliveras el nou rol tampoc li vindrà tant de nou. Ell explica que «els que hem anat amb moto sabem navegar, jo tinc coneixements de mecànica, i també tinc una experiència de cinc anys a la carrera. El que guia el cotxe és el copilot. El pilot intenta conduir i anar ràpid. El que guia i decideix és el copilot, i això comporta força responsabilitat». El pilot gironí afageix: «jo fins ara feia un paper i actuava. Ara aquesta funció serà diferent. M'ho miro, ho entenc i haig d'explicar-ho al pilot i que ell m'entengui el que li estic cantant. Abans veia i decidia jo, no ho havia d'explicar a ningú. Ara ell m'ha d'escoltar». Els assajos han anat molt bé. Van guanyar una prova a l'Àfrica i van ser segons al ral·li del Marroc. També han fet llargues jornades d'entrenaments per Fragai Saragossa, a la zona dels Monegros.
Les dificultats que ha tingut per trobar l'oportunitat de tornar al Dakar han fet que Oliveras admeti que «és molt difícil guanyar-se la vida com a pilot, cada vegada resulta més complicat. No depèn del resultat, depèn del padrí que pugis tenir al darrere i dels contactes. A vegades hi ha més interessos dels que ens pensem», lamenta el gironí. En aquesta aventura en cotxes Farrés i Oliveras estan integrats a l'equip Monster Energy Can-Am i s'han marcat l'objectiu de guanyar la categoria Side by side i estar entre els vint o trenta primers de la classificació general. «Aquests cotxes estan fabricats amb la normativa FIA de seguretat. Volem guanyar aquesta categoria. Hi participaran 35 cotxes, amb pilots molt bons, no serà fàcil», diu el reinventat Oliveras.
