31 de desembre de 2018
31.12.2018
L'Empordà

Els 150 partits amb la Unió de Ritxi Mercader, exemple dins i fora del camp

31.12.2018 | 06:30
Els 150 partits amb la Unió de Ritxi Mercader, exemple dins i fora del camp

La Unió va tancar el 2018 a Vilatenim perdent davant el Sant Andreu (0-2), però per a Ritxi Mercader no va ser un partit més. En els prolegòmens del matx, l'extècnic Damià Abella va fer el xut d'honor, mentre que el mateix Ritxi va rebre una samarreta amb el número 150, una xifra que mostra l'arrelament del palamosí amb el club de l'Alt Empordà, al qual va arribar l'any 2014. L'habilidós esquerrà acumula amb aquesta la seva cinquena temporada vestit de blanc-i-blau després de marxar del Palamós.

Per a Mercader, arribar als 150 partits «és un premi molt important per l'estabilitat que representa per a un jugador i a més és una demostració que el club et valora i et té en compte». Jugar tant en quatre temporades i mitja és sinònim d'una confiança del tècnic cap al jugador. Així ho reconeix Ritxi, dient que «l'efemèride significa haver jugat pràcticament tots els partits i això em fa content perquè el que vol el futbolista és sentir-se important». En aquest sentit, considera que «la clau és gaudir de la confiança dels tècnics, però també del president, directius...», diu Ritxi, tot agraïnt el tracte dels entrenadors que l'han dirigit. «M'he sentit molt a gust amb Francesc Cargol, Edu Vílchez, Chicho, Damià Abella i ara amb Joan Esteva», apunta.


Primer toca salvar-se

Aquest 2019, que és a punt d'inaugurar-se, la Unió Esportiva Figueres celebra el centenari. Poder complir els 100 anys de vida del club amb una alegria en forma d'ascens és ara per ara arriscat, segons Ritxi. «Parlar de pujar o de fer el play-off són paraules majors. Tot i perdre en l'últim partit, la dinàmica de l'equip és bona, però la idea és no patir i arribar com més aviat millor als 45 o 47 punts per garantir-nos la permanència». Tot i la prudència, afegeix que «si arribem a les darreres deu jornades amb opcions de fer la promoció, ho intentarem perquè seria la millor manera de celebrar el centenari».

Preguntat també per quin tècnic l'ha marcat més, Ritxi no ho dubta: «A Vílchez ja el coneixia de la meva etapa al Palamós i ens teníem confiança, m'ha ensenyat molt». Segons explica, «tot i la mala notícia de la destitució de Francesc Cargol, que arribés després Vílchez va ser una gran alegria per a l'equip i per a mi especialment». El palamosí reconeix que li costa triar un moment o temporada en la seva llarga trajectòria a la Unió, però, «potser perquè vam disputar el play-off per pujar a Segona B, em quedo amb la meva primera temporada».

La figura de Ritxi Mercader reuneix unanimitat i consens i tot són elogis quan es parla d'ell. Una de les persones que coneix el futbolista i que va expressar la seva admiració cap a ell és l'expresident José Antonio Revilla, qui va dir de Ritxi que en onze anys al club és un dels futbolistes més implicats que ha vist. «Li estic molt agraït. Pocs elogis poden ser més significatius que aquests». Per a ell, «al llarg de quatre temporades hi ha bons i mals moments, però que no se't discuteixin la implicació ni les ganes d'ajudar l'equip ni la voluntat de ser un exemple dins del vestidor, és una de les millors coses que poden dir a un jugador».


Tornar al Palamós?

L'exporter del Palamós, Joan Bayona, no va dubtar en felicitar Ritxi pels seus 150 partits amb el Figueres. Això sí, palamosí com pocs, l'excompany de Ritxi al degà no va fer broma tot dient-li que li quedaria millor la samarreta groc-i-blava. Segons Ritxi, «amb en Joan ens apreciem molt i els anys amb ell al Palamós van ser una meravella». Sobre la possibilitat d'un retorn al degà, Ritxi assegura que «en Joan sap millor que ningú que per a mi deixar el Palamós va ser un dels moments més difícils que he viscut a nivell esportiu perquè va ser i sempre serà casa meva». Per això, admet també que «és clar que m'agradaria poder tornar a vestir els colors del degà, però el Figueres m'ha acollit fantàsticament bé». Allà hi va jugar Ritxi, com també el seu pare, quan l'equip disputava els seus partits al camp del carrer Cervantes.

I com es compaginen feina i futbol? Ritxi Mercader fa de professor a Vic i explica que «els jugadors semiprofessionals estem acostumats a combinar totes dues coses perquè malauradament és difícil viure exclusivament del futbol». Per amor a aquest esport confessa que «hi jugaria encara que no m'aportés cap recompensa econòmica». De moment, però, hi ha Ritxi per a estona perquè com ell mateix diu «no em costa gens ni mica compaginar feina i futbol, a vegades acabo el dia força desgastat però feliç de poder fer allò que m'agrada».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook