Diu l'etiqueta que sol acompanyar els tuits de la Unió Esportiva Olot d'aquesta temporada que La farem grossa. Tota una declaració d'intencions, potser un xic agosarada, o potser amb una gran dosi d'ambició, la d'un club que la temporada passada va salvar els mobles a l'última jornada gràcies a un gol salvador quan el rellotge ja marcava l'hora. El cas és que els de Raúl Garrido i companyia estan decidits a fer cas a la frase en qüestió i, sense renunciar a res, han tancat el 2018 de la millor manera possible. L'equip és setè, viu ben tranquil i té molt més a prop les places de play-off per pujar a Segona A que no pas el descens. Sinònim, que les coses s'estan fent bé. Si s'ha arribat a l'aturada per vacances en un moment tan dolç és culpa de l'excel·lent ratxa de resultat dels olotins. Una inèrcia a l'abast de ben pocs.

Ja no és que sigui l'equip que més fa que no perd de tot el grup tercer de la Segona Divisió B, sinó que és un dels conjunts que allarga més la seva imbatibilitat de tota la categoria de bronze, de la Segona Divisió A i fins i tot de Primera. L'Olot va patir la seva última derrota el passat 21 d'octubre. Fa més de dos mesos d'aquell 0-1 a casa amb el Lleida Esportiu. Des de llavors, que l'equip de Garrido no ha perdut. Són 9 les jornades que duu imbatut: Ontinyent (0-0), Hèrcules (0-0), Vila-real B (1-2), Castelló (1-1), Espanyol B (0-0), Alcoià (1-1), Ebre (0-0), Ejea (1-0) i Terol (4-1). Temps en què, per arrodonir-ho, tan sols ha encaixat quatre gols. Poquíssims.

Iguala la ratxa del Racing de Santander, que també enllaça 9 jornades de Lliga sense conèixer la derrota. Són 10 les que ha aconseguit lligar l'Albacete; 12 l'Unionistas de Salamanca, per les 13 del Linense i les 14 que acumula l'Atlètic de Madrid.