25 de desembre de 2018
25.12.2018
L'Empordà

«Quan veus que és una situació de risc, no penses si és del teu equip o del rival»

La ràpida ajuda del fisioterapeuta del Llagostera B, Roger Fernández, al seu col·lega del Lloret va ser determinant perquè el davanter dels lloretencs Marc Vilà no s'empassés la llengua després de quedar inconscient en rebre un fort cop al cap

25.12.2018 | 06:30
Roger Fernández, en un partit del Llagostera B.

El Lloret es va emportar diumenge tres punts del camp del Llagostera B en un derbi de Primera Catalana que es va decidir amb dos gols d'Adrián Expósito (1-2), que deixa l'equip d'Albert Batllosera en el cinquè lloc de la classificació. Al final de partit, però, els elogis cap a Expósito van quedar en un segon terme davant l'allau de felicitacions que va rebre l'estudiant de fisioteràpia de l'equip rival. I és que la ràpida reacció de Roger Fernández va ser determinant perquè el fort cop al cap que va rebre el futbolista del Lloret Marc Vilà es quedés en poc més que un ensurt i el davanter de Vidreres rebés l'alta ahir al matí després de passar la nit ingressat a l'hospital Josep Trueta de Girona. «Es tracta d'una jugada en què el nostre porter (Alberto Román) i en Marc (Vilà) salten tots dos per una pilota alta i topen a l'aire; no sé si rep el cop al cap en la topada o en caure a terra... Però de seguida ja es veu com l'àrbitre i la resta de jugadors s'adonen que alguna cosa no anava bé», explica Roger Fernández, que, amb 20 anys, estudia l'últim curs de fisioteràpia a l'EUSES de Salt i col·labora amb el Llagostera tant amb el filial de Primera Catalana com amb el juvenil quan juga a casa.

Després del cop amb Román, Marc Vila va quedar uns moments inconscient a terra i, gairebé a l'acte, les dues banquetes van saltar al camp per ajudar-lo. I aquí va ser quan el fisioterapeuta del Lloret va tenir la important ajuda del seu jove col·lega del Llagostera, Roger Fernández, que va saber aplicar bé el que havia après a l'assignatura de primers auxilis de la universitat. «Havia perdut la consciència i tenia els ulls en blanc, vam veure que no podia respirar bé perquè la llengua li impedia fer-ho», recorda Fernández, que va tenir clar que havia de fer servir un d'aquells instruments que «portem a la farmaciola, però que no fem servir mai».

Va ser amb el tub de Guedel amb què, després «d'obrir-li la boca com vaig poder», Fernández va aconseguir desplaçar la llengua perquè Marc Vila pogués tornar a respirar i evitar així una situació que podria acabar sent molt més perillosa per a la salut del jugador del Lloret.

«Quan veus que és una situació de risc no penses si és del teu equip o del rival, és una qüestió d'ètica o d'humanitat, que està per sobre de la competència entre dos equips», apunta Roger Fernández sobre l'ajuda que va oferir al fisioterapeuta del Lloret en el partit de diumenge.

«Després de posar-li el tub de Guedel, en Marc va recuperar la consciència, però estava molt desorientat i anava preguntant què feia allà; vam estar amb ell fins que va arribar l'ambulància i se'l va emportar a l'hospital», recorda el jove estudiant de fisioteràpia de Vilobí d'Onyar, que, lluny dels camps de futbol i de les lliteres de recuperació, també toca el baix amb el seu grup de música, els Will & The Dirties.

L'ambulància es va emportar Marc Vilà fins a Girona, a l'hospital Josep Trueta, on se li va practicar un TAC i es va descartar que tingués cap dany al cap. El davanter de Vidreres, però, es va quedar en observació al Trueta fins ahir, dilluns, al matí, quan va ser donat d'alta. Un final feliç per a una història que es va quedar amb un ensurt i un munt de felicitacions per a Roger Fernández: «Al final del partit, del cos tècnic del Lloret i els jugadors em van felicitar i també he anat rebent molts missatges, també em van trucar el president del Lloret, la mare d'en Marc Vilà o en Jordi Bonet, de la Federació Catalana».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook