15 de desembre de 2018
15.12.2018
L'Empordà
Jordi Trias. Pivot del bàsquet Girona

«Estaria molt bé pujar»

15.12.2018 | 06:30
Jordi Trias mostrant la samarreta amb el dorsal 4 del Bàsquet Girona.

Amb Jordi Trias n'hi ha prou per guanyar partits a la LEB Plata?

No, ni molt menys! La resposta és ràpida i fàcil. L'equip és el més necessari. Quan vaig fitxar pel Girona estàvem en dinàmica negativa, però sense mi havia fet grans partits. Tinc la idea que el meu fitxatge pot servir per jugar millor i seguir en clara línia ascendent. Podem jugar millor.

Amb quatre partits ja s'ha fet una idea de com és la lliga?

Sí, estic agafant els conceptes de la categoria. A la LEB Plata les defenses es tanquen molt, el tema de generar espais globalment es porta bastant malament. A tots els equips els passa el mateix i ho hem de millorar.

Què li falta a l'equip? Més encert exterior?

Primer de tot vull insistir en el tema dels espais. Com millor juguem amb els espais, més tirs lliurats i amb possibilitat de millor percentatge tindrem. És cert que no estem anotant gaire des de l'exterior, però vull pensar que és una qüestió de ratxes i que en els propers partits millorarem en aquest aspecte.

Què va sentir el dia del seu (re)debut contra el Vic a Fontajau?

Va ser un dia molt maco. Vaig reviure els temps passats. Feia anys que no jugava a Fontajau, i com vaig dir el dia de la meva presentació, quan entro al pavelló encara ara se'm posa la pell de gallina per totes les experiències viscudes. Imagini's tornant a trepitjar la pista, amb la meva gent.

Què recorda del dia del seu debut a l'ACB, a Fontajau, contra el Cantabria Lobos, amb el Casademont Girona?

Sempre que em pregunten per quins moments de la meva carrera em quedo, trio el del meu debut a l'ACB. Recordo perfectament aquell dia. Estava molt nerviós i quan em vaig aixecar de la banqueta per entrar a la pista el públic, que sabia que era un jugador de casa, em va fer una ovació que em va posar la pell de gallina. Aquell va ser el meu primer moment de l'etapa professional i és el que més recordo de tots, amb Trifón Poch d'entrenador.

Les opcions eren jugar al Girona o retirar-se?

Sí, ara ja sí. Francament aquest estiu havia tingut bastantes ofertes, cosa que no està gens malament i n'estava molt orgullós, ara que ja tinc 38 anys, fins i tot una de l'ACB del Delteco Gipuzkoa. Tot eren ofertes importants, però fora de Catalunya, i tenia claríssim que ja no volia marxar de casa. Em vaig agafar un interval per veure com em trobava, sempre tenia a la recàmara l'oferta del Girona, i a més, en Marc (Gasol) va insistir-hi tot l'estiu. Li estic molt agraït. Al final vam arribar a la conclusió que tenia el mono per tornar a jugar aquí.

Quin ha sigut el millor equip de la seva carrera?

Sens dubte, el Barça que va guanyar l'Eurolliga el 2010. Era un equip estratosfèric, a nivell de talent, de saber estar, mentalment. Cada jugador sabia les seves virtuts i debilitats. Era increïble. Per això vam guanyar l'Eurolliga.

Té corda per molts anys, encara? Es veu jugant amb Marc Gasol al Bàsquet Girona d'aquí quatre o cinc anys?

No diré quan em retiro, no sé quan em retiraré. Tot fa pensar que no estaré quatre anys més jugant... en tindria ja 42!

Middleton va durar més.

(Riu) Tothom em posa aquest exemple, però Middleton és estratosfèric, és d'una altra pasta... És veritat que per l'edat que tinc em trobo molt bé. S'ha d'anar veient. Tant puc durar aquesta temporada, com tres o quatre anys més, però em costa pensar això. També tinc ganes de fer altres coses més enllà de jugar a bàsquet. Pel físic cada vegada tot costa més. Mentalment estic bé, físicament també, però no és el mateix tenir 38 anys que 28. Sí que m'agradaria continuar lligat al club un cop retirat. La idea m'atrau però ara no hi vull pensar perquè encara estic jugant.

Què és el que finalment li va fer acceptar la proposta de Marc Gasol per fitxar pel Girona?

Entre els dos vam acordar que aniria a entrenar amb l'equip per veure com em sentia. De mica en mica vaig veure que estava bé, que la gent era molt maca, i em vaig anar il·lusionant. Vaig veure que podia ser útil pel club. Un dia, sense motiu aparent, vaig sortir de l'entrenament i vaig pensar «va, vinga, fem-ho». Vaig trucar a en Marc i li vaig dir que endavant. Ja ho teníem tot parlat.

No era una qüestió de diners.

No. Com que hi ha amistat amb en Marc, la negociació va ser senzilla. Francament, la negociació pel tema econòmic va durar cinc minuts.

Era, per tant, una qüestió personal de motivació i ganes?

Exacte, això és el que sempre ha anat per davant. M'havia de sentir motivat i il·lusionat. També és veritat que el club i en Marc han fet un esforç perquè econòmicament estigui content. Per la categoria que és tinc una fitxa alta i em sento molt valorat i agraït.

Què li ha comentat Marc Gasol d'aquests quatre partits?

Parlem sovint. Allà són set hores menys però està a sobre del club totalment, sense la distància. Ho segueix moltíssim tot, al detall, no en tingui cap dubte. Ha vist tots els partits i els hem comentat. En Marc és un guanyador, té molta ambició, i jo també soc com ell. Entre els dos volem mirar que el club pugui anar creixent.

Què li falta fer al bàsquet?

És una pregunta complicada. A nivell esportiu d'alt nivell ja ho he fet tot. En aquestes alçades de la meva carrera el que em queda és gaudir de cada moment, perquè pot ser l'últim. Ho podia haver estat l'any passat a Manresa i no ho va ser. Ara penso igual. Amb la meva experiència també m'agrada ajudar als companys més joves perquè millorin.

Li agradaria contribuir a dur un altre cop a l'elit el bàsquet masculí de Girona?

Això hauria de ser una conseqüència de la feina que ara he començat a fer. Hem guanyat quatre partits seguits però penso que podem jugar millor.

L'ascens a LEB Or seria el primer pas. És ja l'objectiu?

Jo tinc la màxima ambició. Li diré que l'objectiu és competir per estar a dalt. Evidentment, estaria molt bé pujar, però el primer és estar allà competint amb els de dalt. Si al final no es puja seria una decepció, però no un fracàs. Només pugen tres equips de vint-i-quatre, no ho hem d'oblidar.

Què va fer malament fa una dècada el CB Girona i que no hauria de fer el Bàsquet Girona per evitar aquells errors?

Desgraciadament al CB Girona hi va entrar una sèrie de gent que es va demostrar que econòmicament no tenia la solvència que semblava, i això va provocar que el club anés a parar on va anar a parar. Aquest error no es tornarà a cometre perquè tenim molt clar el president que tenim, amb importància a nivell social i econòmic i que, a més, és una persona honesta i intel·ligent.

Hi ha lloc a Girona per tenir futbol a Primera i bàsquet d'elit masculí i femení?

Hi ha gent que ho podria entendre com una rivalitat entre els tres, però jo ho veig com una oportunitat per anar tots de la mà. Seria maco que tots tres tinguéssim una vinculació. Jo no ho veig com una competència. A mi m'alegra veure cada dia els grans resultats que tenen el Girona de futbol i l'Uni.

Li hauria agradat sortir a jugar a l'estranger?

Abans sí, aquests últims anys ja no. Fa temps m'ho havia plantejat. Al final, però, he tingut la sort de poder jugar sempre a prop dels meus. L'experiència d'anar a l'estranger sempre hauria estat enriquidora. Ara amb dues nenes, ja ni m'ho plantejo.

De qui més ha après en el bàsquet?

De molta gent. De companys d'aquí que m'han ensenyat molt com Víctor Sada, Roger Grimau, Navarro... Però segurament qui m'ha ensenyat més sense parlar gaire és Gianluca Basile. Mai protestava, sempre entrenava, era un excel·lent company, es quedava al final dels entrenaments a fer tirs per millorar...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook