El lideratge del Llagostera és merescudíssim perquè no només porta uns registres que semblen propis d'una altra galàxia sinó que el com els ha aconseguit, encara fa més gran la proesa. Sense Pitu, Maymi, Èric, Arimany, Cunill i Lucas Viale i després de disputar tres partits en vuit dies, els homes d'Alsina van regalar una nova exhibició descomunal contra un Granollers que només havia perdut un dels seus vuit partits fora de casa. Ahir, però, va sortir escaldat (4-0), d'un estadi poc propici al glamour, on els espectadors estan més habituats a la rauxa que a les obres d'art, prioritzant sempre un caràcter que els seus espectadors porten brodat al cor com si es tractés de l'escut del Llagostera.

La pilota aturada, que tants punts ha donat, va regalar el primer somriure de la tarda perquè Pol Gómez, quan tan sols havien passat cinc minuts, ja s'estava abraçant amb la resta de companys. L'avantatge no s'ampliaria fins a la segona meitat, quan es confirmaria que el Llagostera no té sostre i que si el té, encara no se sap on és. Al costat de la seva gent, Oriol Alsina ha sumat els 27 punts en joc. És per posar-se el pitet.

El Granollers, que va donar una bona imatge fins que els gironins els van passar per sobre després de la represa, va intentar competir de tu a tu. Però només ho va intentar, perquè la pressió del Llagostera va ser asfixiant, amb pilota i sense pilota. D'ocasions per sentenciar, en van sobrar: Sascha, en dues ocasions, i Moussa, podien haver marcat els segons abans del descans. El millor, però, encara estava per arribar.

Va ser un quart d'hora descomunal, on per molt bo que siguis t'has de rendir a la superioritat del rival. Els llagosterencs van sentenciar en un vist i no vist, segellant la primera posició de la classificació. Una cavalcada de Pol Gómez va ser el preludi del gol de Moussa; una centrada de Gil Muntadas la va rematar amb el cap Sascha, directament al fons de la xarxa; i novament l'estratègia va situar el 4-0 definitiu, gràcies a un cop de cap d'Amantini. Entremig, fins i tot va haver-hi temps perquè Marcos, el guardià dels tres pals, desviés un xut escorat de Guillem Pujol. Tot el que havia de sortir perfecte, va sortir perfecte.

En el tram final, Alsina va premiar la tasca del filial, tan important amb la seva feina fosca durant la temporada, i Monchi i Àlex Cobos es van estrenar amb la samarreta del primer equip a la Lliga. Un gest que el dia de demà valdrà molt més que els tres punts que van sumar ahir.