El mateix guió de sempre, quan es juga a casa. L'exigència del líder va ser determinant perquè ahir pintessin bastos a Peralada. Els nois de Chicho Pèlach van veure's sotmesos a un Lleida Esportiu (1-2) molt inspirat, que gairebé no els va deixar marge de maniobra. Sense quasi reacció al primer temps, els alt-empordanesos van tenir feina per trobar línies i avançar metres cap a l'àrea rival. Sí que ho van fer a la segona, quan un gol de Pau Miguélez des dels onze metres deixava atònits els lleidatans, que castigarien ràpid amb un altre gol en menys de cinc minuts. Tot i la insistència, el Peralada no se'n va sortir i va acabar signant una derrota amb cara i ulls davant d'un dels equips més punyents de la categoria.
Després de l'emotiu minut de silenci en record a Miquel Cristina, l'encarregat de material del club blanc-i-verd, l'ambient sobre la gespa bullia gairebé com una olla a pressió. Els de Chicho s'hi jugaven molt i el Lleida imposava. Tant, que feia i desfeia al seu gust durant els primers minuts de joc. Els va costar, als peraladencs trobar la reacció per començar a dir alguna cosa en l'atac. Ja a l'inici, Suárez va esquivar un xut de córner que anava directe al primer pal i tot seguit va optar per ajudar la seva defensa arriscant massa amb la porteria desprotegida. Al minut 8, Kilian va centrar una falta al lateral amb molt bona intenció que va acabar a les mans de Pau Torres. Necessari per agafar confiança, però la resposta del Lleida va ser letal. Juanto va aconseguir desfer-se del porter blanc-i-verd amb una pilota rassa i enverinada que va acabar al fons de la xarxa. No hi ha sort al Municipal, però els xampanyers van saber-ho gestionar força bé. El Peralada insistia amb la destresa de Giorgi, Kilian i Pau Miguélez, que van marejar la defensa lleidatana, davant d'un rival que no deixava marge i que, fins i tot, podria haver ampliat l'avantatge abans del descans si no fos per la reacció de Suárez evitant el segon gol.
A la represa, van posar una marxa més. Els va anar bé als peraladencs passar pels vestidors i parlar amb el seu tèncic. Kevin Soni i Andzouana van donar frescor en atac, substituint Kilian i Jofre i de seguida es va notar. Àlex Pachón va ser el primer en apropar-se a Pau Torres i al minut 49 va arribar l'esperança. L'àrbitre va xiular un penal a favor del Peralada, que el seu killer no fallaria. Pau Miguélez va superar el porter amb tranquil·litat i un xut ben col·locat al centre de la porteria. El que ningú s'esperava era que l'empat acabés tan ràpid. En menys de cinc minuts, el Lleida va remuntar el partit amb un gol de Pedro després que Cano deixés en va la feina de la defensa xampanyera. No van abaixar els braços els locals, disposant de bones ocasions que mai s'acabaven de traduir amb eficàcia. Jordan va enviar una pilota morta al travesser, Andzouana en va tenir un parell de clares i Àlex Pachón també. No hi havia res a fer, a casa encara costa.
