El Club Esportiu Llançà està de dol per la mort, el passat 24 de novembre, de Pere Pacreu. El llançanenc tenia 83 anys i durant mig segle va ser l'encarregat de material del club costaner i del manteniment de les instal·lacions del camp de futbol. Pacreu, que des del 2016 veia com el Llançà li dedicava un torneig d'homenatge als estius, dedicava en el seu moment deu hores diàries per rentar la roba, netejar botes i marcar i regar el camp.

Perfil publicat al Setmanari de l'Alt Empordà (23-04-2013)

Setmanari de l'Alt EmpordàPere Pacreu és una de les figures mítiques del futbol regional altempordanès. Du 48 anys consecutius encarregant-se de posar a punt el material i el manteniment, la preparació i l’arranjament de les instal·lacions del camp municipal del Club Esportiu Llançà, així com seguir el primer equip tot penjant-se el cartell del que es coneix popularment com utiller, o sigui, l’assistent. A ell, però, li agrada que el coneguin com “l’encarregat del material”.

Les seves tasques diàries es basen, sobretot, en rentar la roba, regar i marcar les línies del camp. També neteja botes, però amb menys freqüència que en anys anteriors perquè “ara la majoria són de plàstic, els jugadors cada cop en porten menys de cuir i tampoc veig que es vengui greix de cavall; des de fa dos mesos no sé on anar-lo a buscar”, apunta.

Pacreu és una persona molt estimada al club: “Al món del futbol no hi ha cap persona insubstituïble, però en Pere és imprescindible per al club”, afirma Enric Giménez, capità del primer equip. Pacreu també gaudeix del suport familiar malgrat “passar més temps al camp que a casa”. La seva dona “ve sovint al camp”, té dos fills i “la noia” ens porta sempre amb cotxe.

De 78 anys, dedica “entre nou i deu hores” al dia perquè el club de futbol funcioni en l’aspecte logístic. Els inicis de Pacreu amb el CE Llançà es remunten a l’octubre del 1965. “Sempre anava a futbol, em van demanar que me’n cuidés i vaig acceptar perquè així veuria tots els partits. Em va ajudar l’Amadeu Roig un any, i després ho he anat portant sol”, recorda l’assistent. Va començar al camp de la Creu, de terra, i ho continua fent al de les Esplanes, un estadi de categoria superior. La dedicació de Pacreu amb el club llançanenc és exclusiva, però abans havia treballat durant 26 anys a la mina Carmina. Fa cinc anys, va rebre la Llançà d’Or, atorgada per l’Ajuntament de Llançà.

Per a Pacreu, “la millor època del Llançà va ser quan van jugar a Preferent, amb desplaçaments al camp de l’Horta, Badalona, Júpiter i Sant Andreu. Ara, tal com està el futbol, és millor la Tercera Catalana, tenim gairebé tots els jugadors del poble; els he vist créixer a tots”, afirma. Amb 48 anys, quin ha estat el millor jugador que ha vist Pacreu? “N’hi ha molts, no sabria quin triar, però eren molt bons Fernando Piñeiro, Camós, Reverté...”.

A més del Llançà, Pacreu és de l’equip on juga el futbolista llançanenc Hèctor Simón:“En tinc molt bon record, coincidia amb ell quan entrenava tot sol aquí al camp per recuperar-se de la lesió; el vaig veure patir una mica. També he vist entrenar tot sol al camp Òscar López, que està casat amb una llançanenca i que havia jugat al Barça i al Betis”, conclou.