Josep Enric Torner, un dels noms mítics de l'hoquei català com el seu germà Joan, va ser considerat el millor jugador del món durant la dècada dels 80 i part dels 90. Es va retirar el 1995 amb el Tordera, l'equip del seu poble, on s'havia format, després d'haver jugat també al Liceo, el Barça i el Noia, i més enllà de dirigir equips de base d'aquest club i la selecció catalana femenina fins al 2007, no va fer carrera a les banquetes. Centrat en el seu taller mecànic, la família l'ha mantingut sempre vinculat a l'hoquei: el seu fill Enric és actual jugador del Citylift Girona, mentre que la filla Paula, que també havia sigut jugadora internacional, està retirada i és la dona del porter del Barça Sergi Fernández. Fins dissabte passat, mai s'hauria imaginat veure's a la banqueta d'un equip de l'OK Lliga, però diumenge tot va canviar. Després de la derrota per 1-4 contra el Voltregà, Ramon Benito i la junta del Girona van decidir que calia un revulsiu. I ell era l'escollit.

«Quan em va trucar el president diumenge al matí l'oferta em va agafar per sorpresa, vaig dir 'ostres!'... en vam tornar a parlar a la tarda i al final els vaig dir que podien comptar amb mi, però ja saben que jo tinc la meva feina i els meus horaris», explicava ahir Josep Enric Torner, de 58 anys, abans de dirigir l'entrenament de l'equip a Palau. El nou tècnic ha vist tots els partits del Girona d'aquesta temporada i afirma amb rotunditat que «la classificació no es correspon amb la plantilla que hi ha, tot i que certament és un pèl curta i en aquest inici de temporada les lesions han afectat molt». El Citylift Girona ocupa llocs de descens a l'OK Lliga, amb només 5 punts i un sol partit guanyat en 10 jornades. Ara, però, el primer repte passa per l'Europa Cup: dissabte arriba a Girona (20.00) el Lleida en l'anada de la segona eliminatòria i, segons Torner, «és una competició que no podem deixar córrer després del que va costar classificar-se per a Europa». «Als jugadors ja els he dit que l'única cosa que ens falta són punts i que la feina ja està començada. Estic segur que amb Ramon Benito en un moment o altre també s'hauria girat la truita».

El nou entrenador del Girona CH té un palmarès espectacular, tant pel que fa a clubs com en participacions internacionals amb Espanya. El 1979, quan ja liderava el Tordera en el seu primer any a Divisió d'Honor, va debutar amb la selecció absoluta, amb la qual va guanyar dos mundials i quatre europeus, entre altres títols. També va jugar al Liceo (1980-81), el Barça (1981-87) i el Noia (1987-91), per acabar la carrera de retorn al Tordera (1991-95). Té cinc Copes d'Europa (1982-85, 1989), sis Supercopes d'Europa (1982-86, 1990), dues Recopes d'Europa (1987, 1988), quatre Lligues (1982, 1984, 1985, 1988) i tres Copes del Rei (1985, 1986, 1987). A partir d'ara, sense deixar el seu taller mecànic de Tordera, el Girona espera que sigui el revulsiu que necessita per arreglar la mala dinàmica.